Ves al contingut principal

Posar les bases per executar la repressió (#procés)

Diari de Setge del 2 de desembre de 1713 (dia 131).

Sabadell














Els dependentistes catalans comencen a aixecar compassió. Cal ser molt tanoca per mantenir-se incòlumes en les seves posicions amb la que cau. És evident que en un context europeu d'expansió de la ultradreta, a Espanya el neofranquisme, parlem clar, està guanyant posicions a marxes forçades. L'actitud del govern espanyol envers els drets fonamentals se situa cada vegada de forma més diàfana entre la calle es mia i el Tea Party. Un element més de reflexió per als catalans: entestar-se a mantenir la dependència d'Espanya significa assumir la periòdica submissió a gentussa com aquesta (i sovint, amb majoria absoluta). Sí, alguns em direu que la dreta catalana també deixa-la córrer i que també tenim peces tan lamentables com l'Anglada, però no és el mateix (si més no, de moment). El grau de manca de civilització en el qual és mou el Partido Popular és difícilment superable, embogit a hores d'ara en una espiral de restricció de drets fonamentals espaterrant. Es tracta naturalment, de lluitar contra la inseguretat que provoca entres les classes dirigents el malestar de la gent, fins els pebrots de la seva dominació. Ja se sap, ells han de robar el que puguin i destruir els teus drets per fer-ne profit personal i tu has de demostrar-los en tot cas respecte i reverència.

Però no és només això. Pel que fa a Catalunya, les noves mesures que cauen com pluja van destinades també a coartar la llibertat d'expressió i a preparar la intervenció definitiva de l'autonomia. La nova Llei de Seguretat Ciutadana, la del ministre Fernández Díaz que col·labora a la fabricació de proves falses per atacar candidats enmig de processos electorals, que expulsa immigrants per motius polítics i llança la seva policia a degradar la imatge de les institucions del nostre país, suposa un pas ferm en aquesta direcció. La introducció de la figura de l'ofensa a Espanya, els seus símbols i les seves institucions, que comportarà multes governatives, ens porta directament al 19 de novembre de l'any 1975. Sí amics, Francisco Franco Bahamonde encara és viu. A partir d'ara, el Ministerio del Interior espanyol podrà decidir discrecionalment si la teva opinió és o no una ofensa a Espanya i imposar-te la sanció que consideri escaient. És un dels atemptats a la democràcia mes grossos que s'han comés a Europa des de fa dècades. És el primer pas per executar mesures d'excepció per esberlar el nostre moviment pacífic i democràtic.

Comentaris

  1. Poc temps els deu quedar per iniciar el procés d'una llei que "justifiqui" la pena de mort. Encara ho faran legalment, fins i tot. Demostraran que el franquisme pot existir sense dictadures militars. Ho poden fer modificant les lleis al seu gust i crear les seves "dicta-tobes".
    Acabo d'arribar de comprar alguna cosa pel Nadal i on he anat, la propietària s'ha esbravat, s'ha desfogat, dient-me que és extremenya (jo hauria dit que gironina...!) i que ja no pot parlar amb els seus parents d'allà perquè la insulten despietadament. Tot ha vingut de veure a través dels vidres un pobre de solemnitat que es desfeia tot ell en un banc del passeig davant nostre. Pobre! Ha començat amb allò de que si no ens traiem de sobre aquesta gentussa del PP, se'ns acabaran menjant, etc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…