Ves al contingut principal

Premis Brigada de Narcòtics 2013: passeu i voteu! (#PremisBN)

Diari de Setge del 1 de desembre de 1713 (dia 130).

Premis BN
Aquest any els seus membres no donen a l'abast. El moment absolutament fonamental que vivim fa que la Brigada posi tota la carn a la graella, com sempre, amb el propòsit de confondre, d'atordir el personal en la mesura del possible. Com a conseqüència, la selecció dels candidats ha resultat en aquesta edició una tasca complicadíssima. D'entrada, per a desengany de molts als quals estic convençut que us hauria encantat tornar a votar José Antich (és l'amo, ho reconec) mantindrem el criteri que en la categoria de Millor Inspector no es pugui repetir màxima distinció. D'aquesta manera, el director del diari comtal, el gran Josep Cuní i Toni Bolaño, guanyadors en anys anteriors, han quedat descartats d'entrada. Igualment, he optat per donar prioritat als opinadors més purs, deixant de banda aquells que havien tingut una vida política de partit anterior: això ha descartat, si més no, figures de l'alçada incommensurable d'un Joan López Alegre, mestre de la demagògia i del biaix de tota mena de dades, i Andreu Mayayo, patum federal que porta fatal el fet que l'independentisme no estalinista hagi conquerit la majoria popular del país. Cal constatar un fet important: molts dels candidats han passat al llarg d'aquest any a una fase B d'insult: nerviosos en extrem per la consolidació del procés entre la gent que volen influir, ja no només s'acontenten a llançar tot el fum possible, sinó que sovint ens diuen directament el nom del porc.

A diferència d'anys anteriors hi haurà en aquesta edició la possibilitat de votar entre deu candidats a la categoria de Millor Inspector, per ordre alfabètic: Lluís Bassets, Gonzalo Bernardos, Javier Cercas, Joaquim Coll, Lluís Foix, Gemma Galdón, Anna Grau, Enric Juliana, Albert Montagut i Xavier Vidal-Folch. Serà impossible que no trobeu a faltar algú, però és que la nòmina de la Brigada és ja a hores d'ara descomunal: darrerament, no hi ha via més oberta al progrés personal i a l'enriquiment ràpid d'un periodista que la de convertir-se en opinador hooligan al servei de l'statu quo (sigui o no en nòmina del CNI). Pel que fa a la categoria de Millor Comissaria, d'acord amb les vostres propostes, es mantenen les candidatures habituals, amb els grans diaris al servei dels interessos del Pont Aeri al capdavant: La Vanguardia i El Periódico. L'oferta televisiva d'en Cuní, 8 al dia de 8TV, autèntica meca del moderantisme, i les dues tertúlies de programes televisius i radiofònics líders d'audiència amb un índex més alt de brigadistes: Els Matins de TV3 i El món a RAC1. A partir d'avui les votacions romandran obertes fins al darrer dia de l'any. La competició serà molt disputada, això està garantit: passeu i digueu la vostra!

Comentaris

  1. Estic fet un embolic, es dificil haber de triar-ne nomes un entre aquestos participants tan esforsats..

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.