Ves al contingut principal

Recordar les nostres Constitucions (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 6 de desembre de 1713 (dia 135).

Constitucions de la Cort general de 1705-1706
En un dia com a avui, aquest any coincidint amb el Tricentenari, és gairebé una obligació honorar amb algunes línies la impressionant construcció jurídica i política que van suposar les nostres Constitucions, abolides per dret de conquesta en el moment de la incorporació per la força dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó a Castella. En contrast, sobretot, amb la cotilla de ferro imposada pel franquisme que va suposar l'actual Constitució espanyola de 1978, directament, pensada per ser irreformable en els seus aspectes fonamentals: monarquia i unitat d'Espanya. Naturalment, parlem del contrast entre els principis d'una Constitució vigent en temps del parlamentarisme d'Antic Règim i una altra teòricament respectuosa amb els principis democràtics del liberalisme contemporani. Però aquesta inflexibilitat de la segona, que, a la pràctica, comportarà més aviat que tard la seva destrucció (allò que no es pot adaptar contínuament als temps, acaba explotant) contrasta enormement amb l'esperit evolutiu i acumulatiu de les nostres institucions històriques.

Crida l'atenció poderosament el fet que un sistema polític com el del pactisme català d'Antic Règim, fortament basat en el respecte a la tradició, bastís com a fonament legal un sistema de constitucions que, a cada convocatòria de la Cort general del Principat, anava incorporant contínuament novetats legislatives que, bé substituïen, bé complementaven, la legislació fins aleshores vigent. Després de cada convocatòria es publicava un quadern amb la nova legislació i en tres moments de replantejament profund de les relacions del país amb la monarquia, la Terra va fer recopilacions de la legislació vigent: 1495, 1589 i 1704. Són les conegudes com a Compilacions de les Constitucions, que oferien un corpus legislatiu coherent que incorporava també al final les disposicions derogades. A desgrat de la manca de convocatòries de la Cort general, les Constitucions catalanes van constituir un exemple de flexibilitat i d'adaptació als temps: justament allò que el model imposat a Espanya pels hereus del franquisme va tenir tant interès a blocar i del qual el sistema polític espanyol avui és hostatge. Ja s'ho faran.

Comentaris

  1. No sóc jurista ni historiador, però crec que s'hauria d'explotar la tesi de Miquel Manubens i altres: les Constitucions Catalanes no es podien derogar.
    La guerra de Successió no podia acabar amb l'extinció d'una entitat jurídica (Catalunya) reconeguda a nivell internacional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.