Ves al contingut principal

Recordar les nostres Constitucions (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 6 de desembre de 1713 (dia 135).

Constitucions de la Cort general de 1705-1706
En un dia com a avui, aquest any coincidint amb el Tricentenari, és gairebé una obligació honorar amb algunes línies la impressionant construcció jurídica i política que van suposar les nostres Constitucions, abolides per dret de conquesta en el moment de la incorporació per la força dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó a Castella. En contrast, sobretot, amb la cotilla de ferro imposada pel franquisme que va suposar l'actual Constitució espanyola de 1978, directament, pensada per ser irreformable en els seus aspectes fonamentals: monarquia i unitat d'Espanya. Naturalment, parlem del contrast entre els principis d'una Constitució vigent en temps del parlamentarisme d'Antic Règim i una altra teòricament respectuosa amb els principis democràtics del liberalisme contemporani. Però aquesta inflexibilitat de la segona, que, a la pràctica, comportarà més aviat que tard la seva destrucció (allò que no es pot adaptar contínuament als temps, acaba explotant) contrasta enormement amb l'esperit evolutiu i acumulatiu de les nostres institucions històriques.

Crida l'atenció poderosament el fet que un sistema polític com el del pactisme català d'Antic Règim, fortament basat en el respecte a la tradició, bastís com a fonament legal un sistema de constitucions que, a cada convocatòria de la Cort general del Principat, anava incorporant contínuament novetats legislatives que, bé substituïen, bé complementaven, la legislació fins aleshores vigent. Després de cada convocatòria es publicava un quadern amb la nova legislació i en tres moments de replantejament profund de les relacions del país amb la monarquia, la Terra va fer recopilacions de la legislació vigent: 1495, 1589 i 1704. Són les conegudes com a Compilacions de les Constitucions, que oferien un corpus legislatiu coherent que incorporava també al final les disposicions derogades. A desgrat de la manca de convocatòries de la Cort general, les Constitucions catalanes van constituir un exemple de flexibilitat i d'adaptació als temps: justament allò que el model imposat a Espanya pels hereus del franquisme va tenir tant interès a blocar i del qual el sistema polític espanyol avui és hostatge. Ja s'ho faran.

Comentaris

  1. No sóc jurista ni historiador, però crec que s'hauria d'explotar la tesi de Miquel Manubens i altres: les Constitucions Catalanes no es podien derogar.
    La guerra de Successió no podia acabar amb l'extinció d'una entitat jurídica (Catalunya) reconeguda a nivell internacional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…