Ves al contingut principal

[-330] Un altre dia històric en el camí de la victòria (#9n2014)

Diari de Setge del 13 de desembre de 1713 (dia 142).

Montblanc










Reconec que aquest apunt l'escric després d'haver esborrat el que ja tenia redactat per al cas d'un fracàs definitiu en la negociació de la pregunta. I no, amics i amigues. Estic eufòric, com més hores passen i escolto els nostres adversaris, més. Per primera vegada en la història hi ha un acord àmpliament majoritari a Catalunya (al Parlament, amb la fuga d'alguns diputats socialistes pot arribar als dos terços) per posar en mans dels ciutadans la possibilitat que el nostre país esdevingui un Estat independent. Estic feliç. Són molts anys de lluita de tanta gent! Cal agrair-ho a tots. Molt especialment al Gran Timoner i als líders dels partits polítics que han certificat l'acord. La seva responsabilitat i maduresa s'ha fet palesa en el fet que no hi ha hagut ni una sola filtració. Hem donat un cop de maça als nostres adversaris impressionant. Estic que no m'ho crec. Crec que la fórmula triada predisposa clarament a la victòria de l'opció independentista. Bàsicament, perquè es farà molt difícil fer una campanya electoral defensant una cosa tan estranya com un sí/no. La persistència d'un bloc unitari tan important ens permetrà afrontar el veritable repte: l'oposició de l'Estat espanyol a deixar-nos votar.

Passades les primeres hores, les reaccions més eloqüents venen d'Espanya i del món. Més enllà de les tradicionals interpretacions negativistes que ens vulguem fer nosaltres mateixos, ressonen, per a mi, com a fonamentals, les primeres declaracions de Rubalcaba: "això és un referèndum d'autodeterminació". Exacte! I què dir dels primers articles apareguts als mitjans internacionals; la lectura és claríssima: "État independant" (AFP), "Independence Referendum" (The Wall Street Journal), "independence vote" (Reuters), "Référendum fin 2014 sur l'indépendance" (Libération), "vote on Catalonia independence" (CNN). Tot indica que el món (i aquest era un perill greu) ens han entès perfectament. Ara toca, d'immediat, mobilitzar-se per donar suport i manifestar la nostra alegria per l'acord al qual han arribat les forces polítiques majoritàries d'aquest país. Potser caldria que l'Assemblea convoqués concentracions davant dels Ajuntaments. I tot seguit, a batallar per la Consulta. Tenim data! Tenim 330 dies. Caldrà afrontar democràticament i amb intel·ligència el bloqueig espanyol. Perquè el pas endavant que varem fer ahir tots plegats és absolutament espectacular, descomunal. Estic emocionat.

Comentaris

  1. I tant que si company, però SÍ, SÍ, dues vegades ho direm i ens reafirmarem, ahir va ser un dia màgic, i quedarà escrit a la nostre història, la que aquest cop si, escriurem nosaltres, sense que ningú ens vingui a canviar ni una coma.
    VISCA CATALUNYA LLIURE #9N2014 //*//

    ResponElimina
  2. A la primera que tenim l'oportunitat de poder-nos manifestar democràticament, ens en sabem sortir de meravella! Creieu-me que no m'ho podia creure! M'hi vaig estar des de les14h. enganxat entre TV3 i la RAC1.
    Els de Madrid estan desconcertats. Tenim un Presi que supera els millors estrategues russos dels escacs! Això d'haver convocat els mitjans per finals d'any, donava per fet que seria llavores quan es diria, o s'anunciaria el fracàs. Va, i sense que es coli cap filtració -el que diu molt i molt en favor de tots els altres polítics que hi han participat- va i convoca els mitjans amb només dues hores de temps, va i la col·loca al centre, al mig de la diana! Això és ser un bon estrategue! A sobre, està confirmat que ha estat qui - i feia setmanes que ho anava plantejant- ha preparat la doble pregunta.
    FANTÀSTIC!!!!

    ResponElimina
  3. La pregunta es trampa. El vot del NO se suma a les dues preguntes. El vot del SI quedarà dividit: els federalistes mai hagueren votat quedar-se en les mateixes condicions, y hagueren optat pel SI, però ara poden votar SI-NO, el que portarà, a la practica, a quedar-se igual, perquè el fet que Catalunya sigui un estat (federal o confederal) no vol dir res, no depèn de nosaltres, no ets pots federal amb un altra que no vol. Per sort no es farà el referèndum, perquè si es fa no portarà en lloc o portarà endarrera. Es la tercera via, i quasi forçats ens veurem abocats a quedar-nos igual amb una lleu reforma del sistema de finançament, i encara ens diran que es així perquè és el que hem votat. La pregunta ens fa retrocedir a 1977

    ResponElimina
  4. Aquesta pregunta es purament la tercera via la qual tindrà els vots dels independentistes a la primera pregunta i dels espanyolistes a la segona ¡bon negoci! Amb l'entorn d'un cinc per cent poden guanyar (primera pregunta 55% de si, 45% de no, a la segona 49,99% si i 5,01% de no, ¿quants són els federalistes?: un 5,01% i en canvi guanyen). Jo en aquesta mena de democràcia no m'hi barrejaré, vull anar amb la cara alta amb els meus fills i néts. El Junqueres ha pagat la "novatada", l'han enredat (el Duran és molt més llest, enreda a ERC i presenta a Mas com el factotum de l'enredada), i les CUP han hagut d'empasars-ho amb només 3 diputats. I em sorprèn la manca de agilitat mental dels catalans que encara no han vist la trampa (la majoria). La nostra única esperança és que el Congrés espanyol digui NO i més endavant es pacti una pregunta diferent (i normal) arrel de la reflexió que començara a plantejar-se en les següents setmanes i que farà evident que altre cop hem caigut de quatre grapes (i molts hauran de mantenir l'error per haver parlat massa aviat). La gestió d'un resultat SI-NO seria dramàtica i altre cop en surti-riem amb el cul cagat

    ResponElimina
  5. Felicitats a tots per arribar on som.
    Totalment d'acord...ahir un gran dia historic i CLAU per a Catalunya.
    Ara a treballar pel SI SI...hi ha molta feina. Ho aconseguirem!!!

    ResponElimina
  6. per cert, ahir tenies el teu node propi de piulades sobre la consulta:

    http://www.joserodriguez.info/bloc/analisis-de-la-conversacion-de-los-independentistas-en-twitter-al-anuncio-de-la-consulta/

    ResponElimina
  7. Aquí les úniques trampes ens les foten els rondinàires que no donen la cara

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…