Ves al contingut principal

Un nou país, de veritat (#regeneració)

Diari de Setge del 8 de desembre de 1713 (dia 137).

Carrer Major (Lleida)
Aquests dies la premsa ha anunciat un principi d'acord entre PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC al voltant de la Llei electoral catalana. La que els nostres partits polítics, calculadora en mà, no han estat capaços de negociar i aprovar al llarg de trenta-tres anys. Hauria de dir, doncs, que me n'alegro, però no puc. La informació que s'ha filtrat parla només de retocs sobre el sistema actual (derivat de la norma espanyola) per donar més pes a la circumscripció de Barcelona, sobre les altres tres províncies. Acordarem, doncs, segons sembla, un sistema que pivotarà sobre el sistema de demarcacions que teòricament el catalanisme històric volia abolir. I que només desbloquejarà les llistes, de manera que es puguin prioritzar candidats sempre dins una sola llista de vot. Em sembla fatal. Un altre senyal que els vells partits no tenen remei. Un altre indici preocupant de desconnexió amb la gent, amb la realitat. El procés constituent que hem d'endegar ha de portar necessàriament a fer canvis molt més audaços que el que ens presenten els nostres polítics. Només una elecció realment lligada al territori, per circumscripcions uninominals, pot alliberar els representants del control dels partits per passar a respondre realment davant dels interessos dels ciutadans. Si és com ens l'expliquen aquesta nova Llei electoral, vol dir que els nostres polítics no han entès gairebé res. I això, en un moment en el qual volem gestar un nou país, és una molt mala notícia.


Comentaris

  1. En fi, no som perfectes. És lamentable. Però, primer ens cal poder fugir d'aquesta presó que ja dura els seus tres-cents anys. A poc a poc, espero que anirem agafant atreviment i tindrem més volada cap horitzons més evolucionats.
    Ni Mandela, ni Gandhi, ni Schweitzer, ni Jesús tampoc no se'n van sortir plenament dels seus desitjos. Però van fer avançar el món. Ja és molt, penso.

    ResponElimina
  2. Encara us queda algun dubte que ambs els nostres politics no anem enlloc, més ara que hem de fer un estat nou de dalt a baix. Amb aquesta colla ni a la cantonada. Si voleu Catalunya independent l´any 3000, voteu-los.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…