Ves al contingut principal

Un nou país, de veritat (#regeneració)

Diari de Setge del 8 de desembre de 1713 (dia 137).

Carrer Major (Lleida)
Aquests dies la premsa ha anunciat un principi d'acord entre PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC al voltant de la Llei electoral catalana. La que els nostres partits polítics, calculadora en mà, no han estat capaços de negociar i aprovar al llarg de trenta-tres anys. Hauria de dir, doncs, que me n'alegro, però no puc. La informació que s'ha filtrat parla només de retocs sobre el sistema actual (derivat de la norma espanyola) per donar més pes a la circumscripció de Barcelona, sobre les altres tres províncies. Acordarem, doncs, segons sembla, un sistema que pivotarà sobre el sistema de demarcacions que teòricament el catalanisme històric volia abolir. I que només desbloquejarà les llistes, de manera que es puguin prioritzar candidats sempre dins una sola llista de vot. Em sembla fatal. Un altre senyal que els vells partits no tenen remei. Un altre indici preocupant de desconnexió amb la gent, amb la realitat. El procés constituent que hem d'endegar ha de portar necessàriament a fer canvis molt més audaços que el que ens presenten els nostres polítics. Només una elecció realment lligada al territori, per circumscripcions uninominals, pot alliberar els representants del control dels partits per passar a respondre realment davant dels interessos dels ciutadans. Si és com ens l'expliquen aquesta nova Llei electoral, vol dir que els nostres polítics no han entès gairebé res. I això, en un moment en el qual volem gestar un nou país, és una molt mala notícia.


Comentaris

  1. En fi, no som perfectes. És lamentable. Però, primer ens cal poder fugir d'aquesta presó que ja dura els seus tres-cents anys. A poc a poc, espero que anirem agafant atreviment i tindrem més volada cap horitzons més evolucionats.
    Ni Mandela, ni Gandhi, ni Schweitzer, ni Jesús tampoc no se'n van sortir plenament dels seus desitjos. Però van fer avançar el món. Ja és molt, penso.

    ResponElimina
  2. Encara us queda algun dubte que ambs els nostres politics no anem enlloc, més ara que hem de fer un estat nou de dalt a baix. Amb aquesta colla ni a la cantonada. Si voleu Catalunya independent l´any 3000, voteu-los.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.