Una revolució democràtica (#procés)

Diari de Setge del 4 de desembre de 1713 (dia 133).

Collserola
Això que estem fent passarà a la història de Catalunya, naturalment, però no només. Digueu-me ingenu i exagerat, però és possible, si ens en sortim com volem, que passi a la història d'Europa i del món. No només perquè remourem els fonaments de la construcció europea, amb la constatació que les fronteres dels vells estats nació de l'Europa més rònega, formats al llit i al camp de batalla, no són inamovibles. No només. També perquè deixarem establert que el poble mana en tot i sobre tot. I això, en aquests moments de dictadura creixent d'uns quants (anomeneu-los com vulgueu: mercats, poderosos o els de sempre), seria autènticament revolucionari. Certament, en el nostre procés constituent, el vessant de canvi social no pot anar deslligat en cap cas del d'estatus polític. El carrer demana un recanvi molt profund en la manera de fer política.

Construïm un nou país, però volem que sigui al servei de la majoria. I precisament per això els tres-cents i els seus mitjancers, els qui han dominat aquest país en els temps de la dependència, es resisteixen avui i es resistiran fins al final amb ungles i dents. Perquè no només volem acabar amb el seu negoci, sinó també amb el seu estatus. No serà fàcil. La vella política ho amara tot. L'ideòleg de l'altra Tercera Via, la de Tony Blair, el sociòleg anglès Anthony Giddens, en una entrevista al diari El País, analitzava fa pocs dies l'impacte dels grans nacionalismes a Europa i es preguntava escandalitzat on s'acabaria el procés que inicien Escòcia i Catalunya. I aquest exactament el punt on som. La clau de tot plegat. Fins a on arribarem. La resposta, extraordinàriament senzilla: superada la intermediació d'uns partits esdevinguts simples màquines de poder al servei dels de sempre, s'acabarà exactament en el punt on vulgui la gent. O això voldria un servidor.

Comentaris

  1. Sublim!!
    M'agradaria molt que aquesta revolta per la dignitat nacional de Catalunya se la bategés com "La revolta de la raó". Catalunya serà el model a seguir per UE deixant de banda els vells Estats producte de la violència per una UE de nacions naturals, tal com diu en Granollacs.
    La pregunta d'Anthony Giddens es respon molt fàcilment: En Tony Blair, l'organitzador de guerres juntament amb Aznar i G. Bush, deuria estar de part dels imperialistes, o no? Per cert, quan un organitza una guerra és per treure'n un benefici. On deurien anar a parar els calerons de la part d'Aznar...?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas