Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2013

Els 567.000 aturats de l'autonomisme (#dependència)

Diari de Setge del 31 d'agost de 1713 (dia 38).












La UGT de Catalunya presentava un estudi fa alguns dies sobre el terrible impacte de l'atur al nostre país. Coincidia en el temps amb una columna d'Antoni Puigverd a La Vanguardia en la qual responsabilitzava novament els independentistes de no fer res per millorar les condicions de vida de la gent. Els dos articles, llegits successivament, realment, causaven impacte. I indignació. La tesi del meliflu escriptor gironí és que el combat per la independència distreu el sector més combatiu de la societat catalana (això sí que ens ho reconeix, quin remei) d'ocupar-se de la gent que la crisi està llançant contra les voreres de la història a tota velocitat. Una lectura de la realitat com la de Puigverd s'adiu perfectament al tipus de discurs que elabora amb freqüència darrerament el socialisme autonomista català. Presenta uns quants problemes fonamentals de lògica i de coherència argumental. El primer, el més bàsic, ens trac…

La gran centrifugadora (#centralització)

Diari de Setge del 30 d'agost de 1713 (dia 37).












Normalment, en la realitat, aixi m'ho sembla per pura lògica, l'assassí intenta no deixar rastre. Però, ja se sap, Spain is different. Al país veí, no només espolien sense contemplacions les colònies (bàsicament els Països Catalans en la dimensió que els uneix més!), sinó que, a més, els agrada fer-se els pinxos. És aixì com el conseller d'Economia de la Comunitat Autònoma de Madrid, fa uns dies, es va permetre fer una roda de premsa per vantar-se de la gran quantitat d'empreses que han traslladat la seva seu a Madrid, en particular, el miler que ho ha fet des de Catalunya d'ençà del 2010. En la clàssica operació combinada a la qual ens té acostumats l'espanyolisme, immediatament, els mitjans de la caverna van sortir en tromba a culpabilitzar Artur Mas i el sobiranisme de semblant trànsit. A mesura que la resta del món mediàtic pesava a comentar les mateixes dades referents a la resta de comunitats autònomes, …

Els Dalton tornen a escena (#Centelles)

Diari de Setge del 29 d'agost de 1713 (dia 36).

A finals del 2009 els germans Centelles van vendre a l'Estat espanyol l'arxiu del seu pare, el fotògraf Agustí Centelles, amb el compromís que mai més pogués tornar a Catalunya. Si el seu pare havia aconseguit amagar durant els anys de posguerra a França els seus materials fotogràfics a fi d'evitar-ne la confiscació per part del nou règim feixista espanyol, els fills procedien així a lliurar vuitanta anys més tard l'arxiu al mateix dipòsit documental que el franquisme havia organitzat per dur a terme la repressió sobre els vençuts. Els Centelles culminaven així un dels afers més repulsivament immorals que han afectat el patrimoni documental català dels darrers temps. Un acte execrable que, això sí, els reportava, a través de la subhasta econòmica de l'arxiu entre les dues administracions en disputa, uns sucosos beneficis econòmics. Per revestir una acció tan vil com aquella, els Centelles es van empescar una teori…

Villarroel mereix un monument (#tricentenari)

Diari de Setge del 28 d'agost de 1713 (dia 35).

Antonio de Villarroel va néixer a Barcelona a finals de 1656, fill d'una família de militars originària de Villanueva de los Infantes (Toledo). Quan fou batejat a la catedral el dia 4 de desembre, hi actuà com a padrí de la criatura el ciutadà honrat barceloní Rafael Càrcer. Sembla que visqué a Barcelona fins al moment d'iniciar els estudis de la carrera militar. Ja com a capità manà una companyia durant el setge de Barcelona de 1697 contra les tropes franceses, el primer dels quatre en pocs anys que viuria la capital catalana. Seguí inicialment, com la majoria dels militars professionals, la causa de Felip d'Anjou, incorporant-se el 1707 a les unitats que comandava el duc d'Orleans com a general en cap de l'exèrcit de les Dues Corones. La seva fidelitat al duc i la participació d'aquell en una conjura de palau l'obligà finalment a abandonar el servei del Borbó i posar-se a les ordres de l'arxiduc el 1…

Una desmemòria que fa reviure els monstres (#feixisme)

Diari de Setge del 27 d'agost de 1713 (dia 34).














Fins i tot la cancellera alemanya Angela Merkel ha hagut de cridar l'atenció sobre el ressorgir de les manifestacions públiques de suport al feixisme que tenen lloc amb freqüència creixent a Espanya. No és tracta només de fets tan increïbles com la immensa pancarta de suport a Adolf Hitler de la plaça de braus de Pinto, a prop de Madrid. Em crida especialment l'atenció el degoteig de militants joves i càrrecs electes del Partit Popular que apareixen retratats en les xarxes socials adoptant la simbologia feixista (la salutació o la bandera) del franquisme. No estem parlant de persones que ocupen una posició residual en l'escenari social i polític, com és el cas de la tradicional ultradreta marginal al país veí i a Catalunya. No, no. Parlem del gran partit de la dreta, que ocupa amb majoria absoluta el poder a Espanya i al País Valencià, on han esclatat justament la majoria dels casos denunciats aquests dies tan necessàriam…

Escenaris (VI): ensorrar 83 anys d'història (#UDC)

Diari de Setge del 26 d'agost de 1713 (dia 33).

Fa uns dies El Periódico publicava en titular gran de portada que Unió es plantejava concórrer separadament a les eleccions en cas de comicis plebiscitaris. Posats a triar, UDC prefereix sense dubte la Consulta a unes eleccions anticipades. Naturalment, per a la direcció i els sectors mediàtics i financers als quals representa, el més desitjable seria una consulta confusa, amb diverses preguntes, que els permetés mantenir el seu estil de sangoneres de Convergència per un temps indefinit. És evident que es tracta de l'opció que prefereix l'establishment: una Consula trampa que permeti driblar l'exigència democràtica de consultar el poble i que alhora provoqui canvis tendents a zero en la realitat. Saben que aquesta opció, però, és francament remota, atesa la falta de suport parlamentari i popular. Una Consulta a cara o creu, doncs, seria la segona opció. Permetria mantenir l'acord amb CDC fins al moment mateix de la se…

Elogi dels precursors conscients (#sobiranisme)

Diari de Setge del 25 d'agost de 1713 (dia 32).

Durant uns quants dies, sobretot arran dels articles de David Miró i Sebastià Alzamora al diari Ara, se n'ha parlat bastant. Em refereixo a les diverses espècies que existeixen dins el sobiranisme. Ells han parlat dels apocalíptics, aquells que veuen més clarament les dificultats del camí i manifesten el seu mal humor davant la manca de decisió dels qui van al capdavant. En contrast, fa anys, recordo haver llegit al bloc de Salvador García-Ruiz el concepte de sobiranista fredolic, aquell que sempre necessita més temps, com si hagués posat només els peus a l'aigua del mar i necessités una aclimatació particularment lenta per embotir-se sencer dins l'aigua i entomar les onades. Posats a fer taxonomia independentista avui m'agradaria fer un elogi ponderat dels precursors. Potser perquè jo més o menys me'n sento, amb les virtuts i els problemes. Els precursors són aquells (com Sant Joan Baptista, que va acabar perdent…

Escalfant la #ViaCatalana (V): com fer de la incapacitat virtut

Diari de Setge del 24 d'agost de 1713 (dia 31).

Darrerament, a la desesperada, percebent cada dia amb més intensitat l'èxit de base popular del moviment sobiranista a Catalunya, figures destacades de l'actual PSc de la línia oficial i encara, del més espanyolista, estan arribant a cotes de degradació moral i intel·lectual en les seves expressions públiques molt considerables. Aquests dies n'hem tingut uns quants exemples immillorables. El més elaborat és, sense dubte, el de l'article d'Antoni Bolaño al diari espanyolista radical La Razón. Espectacular. Supura odi pels quatre cantons del paper. Un dels opinadors més sectaris (directament al servei no ja d'un partit, sinó del líder d'un sector d'un partit) publica a un dels diaris més sectaris del país veí, un article en el qual s'ataca amb tota la bilis possible un moviment polític transversal caracteritzat precisament per la seva pluralitat ideològica interna. És ben bé el món a l'inrevès. É…

El patètic cas del bufó esdevingut palanganer (#Boadella)

Diari de Setge del 23 d'agost de 1713 (dia 30).

Una de les actituds que fan més vergonya aliena és la d'aquella gent que no sap reaccionar al pas inexorable del temps i, per comptes de gaudir de cada etapa de la vida amb els seus pros i els seus contres, intenta fer veure a la resta de la humanitat que viu en una joventut perpètua. Repetir els gestos de sempre pot esdevenir ridícul quan el context en el qual un es mou (i un mateix) ha canviat de forma absolutament radical i irreversible. Fins ara, dins l'absoluta discrepància, Albert Boadella apareixia com una de les poques veus que alertava l'espanyolisme de la dimensió autèntica del "problema" de la desafecció moral i sentimental de Catalunya envers Espanya. La seva intel·ligència, però, ha quedat molt greument en entredit arran de la boutade de l'altre dia a les xarxes socials. Segur que ho sabeu: el bloc d'Arcadi Espada va difondre una fotografia del dramaturg ensenyant el cul al bell mig de l'…

Escenaris (V): la intervenció militar

Diari de Setge del 22 d'agost de 1713 (dia 29).

En aquests dies de conflicte entre Espanya i el Regne Unit per la qüestió de Gibraltar ha ressonat novament la deriva catalana. Sembla clar que l'acreixement de la tensió diplomàtica té molt a veure amb l'esclat més virulent del cas Bárcenas de finançament irregular del Partido Popular que li ha esclatat a la cara, en el pitjor moment, a Marino Rajoy. Hi ha qui interpreta el fet també en clau catalana. No només el diputat anglòfil Alfred Bosch. Si el Regne Unit és capaç de defendre la seva integritat territorial, si cal, mobilitzant el seu exèrcit, perquè no estaria justificat que ho fes també el Regne d'Espanya en el cas català? Sembla clar que aquesta possibilitat entra també entre els possibles escenaris contemplats pel Govern espanyol en un moment de crisi política de la màxima intensitat a Catalunya. Sembla, però, que, tot i les generoses inversions que encara rep en temps de misèria com els actuals, l'exèrcit es…

Escenaris (IV): violència de mitja-baixa intensitat

Diari de Setge del 21 d'agost de 1713 (dia 28).

No hi ha dubte que l'espanyolisme a Catalunya, mancat d'arguments mínimament sòlids per justificar els beneficis de la nostra dependència en qualsevol dels ordres, ha pitjat fa mesos l'accelerador de la tensió. Paraules com divisió i confrontació són a tota hora en boca dels fonamentalistes de la xària constitucional a casa nostra. Es tracta de provocar, en la mesura del possible, encara que sigui amb guants de seda, situacions de màxima tensió que desacreditin el moviment sobiranista. Per això, qualsevol sortida de to (que n'hi ha i són lamentables i profundament contraproduents) dels nostres serà exagerada fins a l'extenuació pels mitjans de la caverna espanyola. Amb el pas dels mesos, però, sembla possible contemplar la hipòtesi d'alguns episodis de violència organitzats pels Serveis d'Intel·ligència espanyols, potser aprofitant elements de l'extrema dreta del propi país o importats. Aquests atacs p…

Escenaris (III): la suspensió de l'autonomia

Diari de Setge del 20 d'agost de 1713 (dia 27).

No hi ha dubte que, el laboratori d'idees del Partido Popular, la FAES, fa mesos sinó anys que treballa amb la hipòtesi de suspendre l'autonomia de Catalunya. Aquesta és una acció contra el procés sobiranista al nostre país que, de fet, el Govern espanyol, amb la seva actual majoria absoluta, pot aplicar legalment quan li plagui, atès que sempre estem superant el nivell de dèficit arbitràriament fixat per Madrid. I no ho farà adduint motius d'insubordinació política per part de la Generalitat. Noooo. Ho farà amb una argumentació molt més hàbil: la disbauxa en la despesa i la incapacitat per controlar el dèficit per part de la nostra esquifida Gestoria requereix la intervenció immediata i guaridora de la metròpoli per posar-hi l'ordre que nosaltres som incapaços d'aplicar. És la direcció en la qual el Govern espanyol, el partit que li dóna suport i els opinadors en nòmina dels Serveis d'Intel·ligència espanyols…

Escenaris (II): la via basca

Diari de Setge del 19 d'agost de 1713 (dia 26).

Cal preveure que les properes eleccions europees del 25 de maig de 2014 (potser vaig massa enllà, davant les incerteses dels propers mesos), sigui amb una potent candidatura unitària que ara (tot i les patums que l'avalen) sembla difícil de consolidar, sigui amb les tradicionals coalicions de cadascun dels partits amb altres forces nacionalistes peninsulars, encara més en el context de la baixa participació que és habitual a aquest tipus de comicis, pot provocar un resultat espectacular de les candidatures sobiranistes catalanes. Després de la propera Diada constituirà un seriós avís a l'Estat espanyol, que posarà novament negre sobre blanc allò que les enquestes ens diuen des de fa tres anys: que la majoria per l'Estat propi a Catalunya creix i es consolida. Aquesta percepció, combinada amb el bloqueig de la celebració de la Consulta (el govern espanyol ja haurà tancat totes les vies de negociació, i el Tribunal Constitu…

Escenaris (I): solucions insostenibles que no ho seran

Diari de Setge del 18 d'agost de 1713 (dia 25).

Feia un any que no en parlàvem. Em trobo a la piscina un veterà periodista gironí domiciliat de fa uns anys a les Terres de l'Ebre. Naturalment, poc després de saludar-nos ens diem l'ara habitual i tu com ho veus. Em manifesta la seva preocupació per les possibles accions de l'extrema dreta que, combinades amb les que puguin desplegar els serveis secrets espanyols, porten a considerar com un risc real la possibilitat d'algun succés violent de dimensions greus o, fins i tot, d'un magnicidi. La intensitat suggeridora de la conversa i els fets d'aquests dies em porten a obrir una sèrie d'apunts paral·lela a l'Escalfant la #ViaCatalana que us aniré oferint. Portarà per nom Escenaris i us plantejarà algunes possibles actuacions de l'Estat espanyol en el seu propòsit d'ofegar el procés sobiranista encetat a Catalunya. Us avanço que sóc dels convençuts que el repte que plantegem a l'Estat espanyol…

Escalfant la #ViaCatalana (IV): el gran assaig

Diari de Setge del 17 d'agost de 1713 (dia 24).

Recordo que, en l'època gloriosa de les Consultes, el gran Salvador Cardús les definia com un fabulós exercici gimnàstic d'entrenament per al gran dia. Aquestes jornades de vacances penso que una de les grans virtuts de la cadena humana que farem el proper 11-S és que constitueix un gran assaig general per al dia de la Consulta; o, més probablement, per a les eleccions plebiscitàries que ens esperen. Ser-hi o no ser-hi. To be or no to be. Aquesta és la gran qüestió. Hi ha una extensa franja del dependentisme a la qual coincidir amb l'espanyolisme, sigui en la versió rància de tota la vida (Partido Popular), tunejada (Ciutadans) o feixista (Plataforma per Catalunya) els fa una basarda molt considerable. Ells són molt catalanets. Però molt. De vint-i-cinc generacions (Unió). O són super progres i es volen connectats amb les reivindicacions de base popular (PSc i ICV). Haver de combinar-se amb el cantó més fosc de la força e…

Escalfant la #ViaCatalana (III): frikisme dependentista

Diari de Setge del 16 d'agost de 1713 (dia 23).












Moltes de les actituds contra la cadena per part del dependentisme català se situen ja, plenament, en l'àmbit del frikisme. M'han cridat l'atenció especialment dues. Com sempre, Pere Navarro es col·loca al capdavant del hit parade del ridícul. És com si no sabés que ara, a còpia de dir tonteries, ja és prou conegut, que ja pot parar de dir bajanades (o de mentir directament, com en el tema de les inversions estrangeres a Catalunya). El líder del PSc manifesta el ressentiment clàssic del progre esdevingut conservador desbordat per la realitat. Resulta que el carrer, la mobilització social hauria de ser seva. Bàsicament, seva. Perquè ja se sap que ells suposadament defensen els de baix. I, en aquest moment de la història del país, no mouen ni la iaia. I, al davant tenen, massivament, en canvi, els anhels de la gent. D'una claríssima majoria de catalans. I això fot. Però molt, molt. I aleshores es fan declaracions tan pr…

Escalfant la #ViaCatalana (II): maniobres nervioses

Diari de Setge del 15 d'agost de 1713 (dia 22).

La millor prova que anem bé, però molt bé, són les estranyes maniobres que realitza aquests dies el camp dependentista. Quan falta ja menys d'un mes per a l'esdeveniment, els nervis són patents. En el dia de la marmota perpetu en què viuen han començat les mateixes maniobres que vivíem fa exactament un any. Aleshores la cosa anava sobre el desdibuixament del sentit de la manifestació de l'Onze. Ara, sobre la petició de rebaixar el sentit de la convocatòria de la cadena humana de l'11-S. Duran, de viatge per Sudamèrica encara en representació d'Espanya (ofenent, directament, la majoria dels seus electors), ha enviat aquests dies el seu palanganer Josep Maria Pelegrí a incendiar el debat. Es tracta de demanar que, després que 300.000 persones s'hi hagin apuntat i mesos i mesos de feta i publicitada la convocatòria en uns termes molt concrets, ara, precisament ara, s'hagi de canviar el motiu de la Via Catalan…

Escalfant la #ViaCatalana (I): Terres de l'Ebre

Diari de Setge del 14 d'agost de 1713 (dia 21).












Arribem com sempre en aquestes dates d'agost al poble on tenim casa familiar i passem la major part dels dies d'estiueig. És a la comarca del Baix Ebre. Políticament, ha evolucionat en pocs anys d'una manera senzillament bestial. Diria que a un ritme frenètic. Més encara que el del país en el seu conjunt. Perquè us en féu una idea, encara l'any 1999, per festes majors, onejaven als carrers de la vila bandoleres que alternaven l'estanquera amb les quatres barres. Només a l'Aragó d'aleshores encara es veia una cosa semblant. L'alcaldia del municipi era aleshores a mans del Partido Popular, en perfecta successió durant vint anys de la batllia dels temps del franquisme. Fixeu-vos que us en parlo de fa només catorze anys. Doncs bé, el passat 25-N, a les eleccions al Parlament de Catalunya, CiU va ser la força més votada amb el 33,5% dels sufragis i ERC la segona amb el 18,26%; la CUP va sumar un 4,56% i enc…

Reconeixement via ridícul internacional (#MarcaEspaña)

Diari de Setge del 13 d'agost de 1713 (dia 20).












El ministro García-Margallo és la imatge personalitzada d'un estiu realment esperpèntic per a la imatge internacional de la metròpoli. El Regne d'Espanya és la riota del món, que el contempla entre l'astorament i l la indignació. No cal dir que la seva contribució a la nostra causa és impagable. Primer va ser l'amic número 2 de la Marca España que va dir que tots els catalans som una merda. Alguns dels principals mitjans internacionals van anar plens de la inexplicable història d'un encarregat de millorar la imatge d'un país a base d'insultar una part important dels seus ciutadans. Aquests darrers dies hem viscut altres dos episodis espectaculars pel seu patetisme. Primer, el de l'espia al servei del CNI, condemnat en ferm per pedofília, indultat pel rei del Marroc a petició del Borbó que considera com a un germà. La imatge d'un individu d'aquesta perversió moral al servei de l'Estat i salv…

Enric Millo no troba els Jutjats

Diari de Setge del 12 d'agost de 1713 (dia 19).












Suposo que ha passat sempre. Ara, però, quan els casos de corrupció que protagonitza la classe política esclaten a tort i a dret, aquí i allà (però especialment allà i en les files del Partit Popular), es reprodueix una escena semblant. Cert és que la Justícia espanyola (sic), en casos de difamació i anàlegs, no seria la més àgil del món a l'hora de restablir l'honor de les persones que hi acudeixen. Però, en tot cas, sembla que el recurs a l'anunci públic, a bombo i plateret (que ho recullin en prime time, si és possible, tots els mitjans), de la interposició d'una demanda judicial davant qualsevol acusació, s'ha convertit en una mena d'automatisme. És com si el mer anunci atorgués una gran credibilitat defensiva a l'acusat. Primer va ser la simple amenaça: els nostres advocats estan estudiant accions jurídiques contra tal o qual mitjà, aquell on s'havien publicat les notícies o acusacions. Aquell, ho…

Derrotar-nos des de la humiliació (#procés)

Diari de Setge de l'11 d'agost de 1713 (dia 18).

Les paraules d'Enric Millo després que el Govern espanyol fixés un límit de dèficit de l'1,58% per al que queda de 2013 i de l'1% per a tot el 2014 són il·lustratives de quina és la gran avinguda per la qual l'Estat espanyol ha decidit transitar en la seva ofensiva contra el procés sobiranista a Catalunya. Es tracta d'una ofensiva argumental per terra, mar i aire que anirà a més en els propers mesos. Cal desacreditar-nos per totes les vies possibles. Afectant la nostra moral col·lectiva. Desanimar-nos. La situació dantesca de Catalunya es deu, diran de totes les maneres possibles, a la nostra intrínseca (i afegirien, també, corrupta, però és fotut per comparació amb ells) incapacitat per administrar-nos. No sabem gestionar l'autonomia; imagineu-vos un Estat independent! Han d'impedir-ho pel nostre bé. La insolvència dels catalans (i en això en Duran intervindrà sempre que calgui per culpar el Triparti…

Majories i pluralitat (#Mitjans)

Diari de Setge del 10 d'agost de 1713 (dia 17).

N'hi ha prou amb fullejar qualsevol enquesta sobre el consum dels mitjans de comunicació a Catalunya per observar l'extraordinària pluralitat de l'oferta informativa al nostre país. És un fet del qual cal enorgullir-se. Tant en l'eix social com en el nacional, els catalans disposen de mitjans digitals, escrits, radiofònics i televisius de tota mena als quals adreçar-se. Es pot viure perfectament només informant-se en mitjans d'esquerra o de dreta, espanyols o catalans. Francament, haver d'escoltar les històries que difon Espanya permanentment sobre la manca de pluralitat i l'adoctrinamnet a Catalunya és francament kafkià. Pocs territoris com el nostre deuen oferir un panorama informativament més variat. De Madrid estant, per exemple, deu ser francament difícil informar-se fora de l'àmbit de l'espanyolisme, sigui de dretes o d'esquerres. El panorama general, doncs, és indubtablement plural. Tamb…

Creix la divisió al si del dependentisme (#Consulta2014)

Diari de Setge del 9 d'agost de 1713 (dia 16).

Passen els dies i la nostra tenacitat els abat. Existeix una dificultat objectiva molt considerable per negar la possibilitat democràtica d'una Consulta al poble de Catalunya, quan aquest expressa les majories que expressa una vegada rere l'altra. El temps desgasta inevitablement les posicions polítiques més inconsistents. El pur resistencialisme emparat només en el llibre sagrat constitucional comença a resultar estèril. Ja comencen a escoltar-se dins el dependentisme, proclamant, això sí, sempre, l'amor a Espanya i la defensa radical del no, veus que defensen que es faci una Consulta. Francesc de Carreras, fa uns dies, a "L'hora de l'audàcia", al diari comtal, apostava clarament per aquesta via: l'ordinament jurídic actual permet que el govern espanyol faculti el català per organitzar una Consulta de caràcter consultiu. El més sorprenent és que el catedràtic considera segura la victòria del no, una …

Germà Bel, sentit comú a cabassos (#Reconeixement internacional)

Diari de Setge del 8 d'agost de 1713 (dia 15).











A Catalunya, la república dels pessimistes té molts ciutadans. Només cal sentir més que escoltar les tertúlies. Si teniu una estona, us recomano que sentiu aquesta del Matí de Catalunya Ràdio del passat 26 de juliol. Especialment, a partir del minut 39. Conté la valoració que Cristian Segura, Pere Rusiñol, Joan B. Culla i Germà Bel van fer del primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, relatiu a la famosa Consulta. La intervenció d'en Germà Bel des dels Estats Units, ferm contra els titafredes, va ser senzillament estelar. I això que només es va limitar a aplicar dosis de sentit comú, tan absents de la major part dels comentaris sobre el procés. Els qui tot ho troben difícil, com no, veien un document amb massa incògnites. I hi feien sortir els retrets habituals. Primer. Que si la via kosovar. Tots van manifestar l'angúnia que els fa parlar de Kosovo. Ui, sí. Bel es va limitar a recordar que creia que cap…

Falsos amb el passaport (#noupaís)

Diari de Setge del 7 d'agost de 1713 (dia 14).

Quan un espanyol parla de passaports, sempre em ve al cap, inevitablement, la imatge del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, blandint el seu document a la tribuna d'oradors d'aquella tumultuosa assemblea de la federació internacional celebrada a Roma. Aquella en la qual, novament, ens van deixar molt clar que si volíem existir internacionalment no hi havia altre remei que formar un Estat com els altres, expedidor de passaports. I, convençuts finalment la majoria dels catalans de la impossibilitat d'una Espanya plurinacional, en això estem alguns anys més tard. Darrerament, s'ha convertit en un lloc comú del dependentisme català, de Jordi Cañas a Joan López Alegre, la insistència a afirmar que ells no volen perdre (diuen ésser privats, que sona molt més dur) de la nacionalitat espanyola. És un argument d'una estultícia gairebé infinita i el que més m'admira és que, quan el pronunc…

"Ningú és millor o pitjor patriota per les propostes que fa" (#dependentisme)

Diari de Setge del 6 d'agost de 1713 (dia 13).














Permeteu-me avui trepitjar alguns ulls de poll. Defensar una posició políticament incorrecta. A veure si me'n surto. En aquesta ofensiva dialèctica del dependentisme desesperat que vivim cada dia veig que guanya posicions un nou/vell mantra. El que fa continua invocació dolguda sobre l'expedició de carnets de catalanitat. No és pas nova. Era ja una acusació habitual dels socialistes en temps del President Pujol. De fet, els qui depenen políticament i orgànica dels partits espanyols porten trenta anys negant als qui no en depenen la capacitat del que ells anomenen dividir la gent entre bons i mals catalans. Darrerament, tots els càrrecs del PSc més espanyol (el darrer, l'alcalde de Pineda Xavier Amor, que mai un cognom va ser tan inapropiat a l'acció del seu portador) s'hi abraonen tant com poden, començant pel gran líder Pere Navarro. I perdoneu, però no sé si estic gens d'acord. És més, no, definitivament no h…

Tots som europeus (i què més) (#mitjans)

Diari de Setge del 5 d'agost de 1713 (dia 12).














L'impacte als mitjans de l'accident de Sant Jaume de Galícia (deixeu que ho digui amb aquesta forma toponímica preciosa, com ho feien els catalans del Renaixement i del Barroc) ha estat molt fort. Aquesta desgràcia, d'un impacte enorme, ha estat una altra lliçó del que ha suposat durant vint anys abocar ingents recursos de l'erari públic espanyol a l'Alta Velocitat, deixant de banda les inversions de millora en seguretat en altres àmbits del ferrocarril. Els més populars, per cert, emprats cada dia per milions d'usuaris. Una denúncia sobre el malbaratamet espanyol, per cert, que al dibuixant del Punt Avui li ha costat, sembla ser, una campanya brutal, d'aquelles que els agraden tant, per part dels mitjans de la Caverna. Poques hores després, però, tenia lloc un accident terrible a la regió italiana de la Campània, quan un autocar es precipitava 30 metres des d'un viaducte, amb el resultat de 39 morts i …

País obert (#nacionalitatcatalana)

Diari de Setge del 4 d'agost de 1713 (dia 11).

De fa dies a les xarxes socials i amb un exemple impactant l'altre dia en una carta d'una lectora d'El Periódico, ens trobem amb espanyols que ens demanen incorporar-se al nostre viatge cap a la construcció d'un nou Estat del món. Ells també, imagineu-vos, estan fins els monyo d'haver de pertànyer a un projecte desastrós per als seus propis ciutadans. Els qui sou catalans de soca-rel, naturalment, teniu els motius de sang, de tradició, d'herència, per sentir-vos identificats amb el país. Però per als qui som fills de la immigració, un dels trets més importants de la identitat nacional catalana és el fet que es construeix cada dia a través de la lliure adhesió dels qui en formem part. I això és absolutament extraordinari. Qui no vol ser català no ho és. Això vol dir que la nova República Catalana, a diferència de la del Regne d'Espanya, ha de facilitar al màxim la pèrdua voluntària de la nacionalitat. Però, …

Com quadrar els pressuspostos a l'1% (#prouespoli)

Diari de Setge del 3 d'agost de 1713 (dia 10).

El país ja no pot més. El pressupost de 2013 queda prou clar que passa definitivament a la història d'allò que no va poder ser i el del 2014, amb un límit d'un 1% de dèficit, sembla francament difícil de confegir sense provocar una veritable esclat social. El Conseller Mas-Colell, d'una manera per al meu gust (d'ignorant en matèria econòmica) un pèl surrealista, ha parlat en la seva primera reacció pública de la possibilitat d'augmentar els ingressos pròximament en base a la reclamació del deute de l'Estat espanyol amb Catalunya i de l'aplicació dels efectes econòmics a 1 de gener de 2014 d'un nou sistema de finançament que a data d'avui ni tant sols s'ha començat a negociar. Francament, sembla força complicat pensar que aquestes previsions donin alguna mena de fruit. Per la banda de la despesa és completament impossible, tret de partides de caire econòmicament simbòlic, contraure encara més les…

Canvi de plans, accelerem: 26 de gener de 2014? (#Consulta2014)

Diari de Setge del 2 d'agost de 1713 (dia 9).













Durant les darreres setmanes semblava consolidar-se un calendari que situava la Consulta sobre el futur polític de Catalunya en la molt plausible data del 14 de setembre de 2014. Tot i semblava acompanyar. Desgraciadament, els nostres enemics també juguen en l'escaquer. Aquesta setmana, en un pas de rosca més en el camí de l'asfíxia premeditada de la ja a hores d'ara menys que Gestoria, el govern espanyol ha fixat el límit de dèficit de la Generalitat per a aquest any en un l,58% i en l'1% per a l'any vinent. Aquest fet fa definitivament inviable la presentació dels comptes per a aquest any i obliga a una reorientació molt important dels pressupostos per al 2014. Està clar que els de l'any vinent han de ser els darrers de la Catalunya autònoma i que cal elaborar-los pensant només tot just en els primers mesos: serà impossible exhaurir-lo sencer, si és que es vol evitar, com és absolutament imprescindible, el càs…

Enviem-los en Navarro (#ésdiàleg)

Diari de Setge de l'1 d'agost de 1713 (dia 8).

Em penso que alguna vegada ja ho he escrit aquí. Avui ho tornaré a defensar molt seriosament. Joan Herrera diu que no n'hi ha prou amb la carta del Gran Timoner al president de plasma, que hem de passar per la humiliació de fer la petició de tràmit al Congreso de los Diputados espanyol. Estic a favor de complaure tothom. Sobretot, perquè ningú tingui l'oportunitat de despenjar-se amb els clàssics arguments de mal pagador. Així que, sí. Anem properament a la cambra alta espanyola a demanar l'autorització per celebrar la Consulta. Però deleguem tots els poders de representació del Parlament de Catalunya en la nobilíssima figura del cap de llista socialista Pere Navarro. Que defensi ell la petició. Perquè són els qui creuen encara en la possibilitat de l'entesa amb Espanya els qui han d'anar a parlar-hi. I qui diu parlar, vol dir, a rebre els improperis i les escopinades a la cara que ens dedeicaran els diputats e…