Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2013

Arriba l'hora d'ICV (#Consulta2014)

Diari de Setge del 30 de setembre de 1713 (dia 68).













En veure el títol d'aquest apunt haureu pensat que em refereixo a la Consulta. No. És abans. Molt aviat. Com sabeu, el Parlament de Catalunya ha pres el compromís de fixar la data i la pregunta abans d'acabar l'any. Sense cap informació reservada, a partir del que tots hem pogut llegir als mitjans, hom diria que CDC i ERC podrien posar-se d'acord demà passat en l'enunciat. Seria, com en el cas d'Escòcia, alguna cosa com ara: "Creu vostè que Catalunya hauria de ser un Estat independent?" Potser el debat estigui entre Estat independent i Estat propi, però crec que ni això. Els de Convergència, començant pel Gran Timoner, ja pronuncien la paraula independència amb més freqüència. Fins i tot, en relació a la famosa pregunta del mític referèndum d'Arenys de Munt, cau la qüestió de la Unió Europea, fet que a la vista del seu desprestigi actual i de les incerteses de la nostra relació futura (sobretot, …

Dos cops de maça per a Espanya (#Consulta2014)

Diari de Setge del 29 de setembre de 1713 (dia 67).














El resultat del Debat de Política General, tot i anàlisis d'anar al psiquiatra com aquest d'un subdirector d'El País, ha suposat una nova passa endavant en el Procés. Després de la carta insulsa de Mariano Rajoy, a la recerca de la claredat que volem per defensar la nostra causa davant la comunitat internacional, ha semblat inevitable portar directament la demanda d'autorització per a organitzar la Consulta al mateix Congreso espanyol. Serà també una manera potent de visualitzar, novament, el menyspreu de gairebé tots els grans partits espanyols a la voluntat política de més de tres quartes parts dels catalans i, per tant, una nova ocasió per eixamplar el gruix, ja àmpliament majoritari, de l'independentisme al nostre país. El paper dels de Pere Navarro ha estat, en aquest punt, com comença a ser costum, certament grotesc. Ells són molt, molt, molt partidaris de fer una consulta acordada, però per si de cas, preve…

Ressuscitar un cadàver de fa tres-cents anys (#3avia)

Diari de Setge del 28 de setembre de 1713 (dia 66).

Us faré un resum, així, d'entrada de l'apunt d'avui: la famosa tercera via la va matar el duc de Berwick. Si aneu al Born (ei, que ho heu de fer quan abans!) i passegeu entre les pedres del jaciment, és possible que sentiu encara una olor característica a tercera via. Digueu-me determinista històric, però hi ha coses que tenen un recorregut molt llarg, secular. I el procés de consolidació de la supremacia política castellana al damunt de tota la Península Ibèrica és un d'ells. La Monarquia hispànica heretada dels avis per l'emperador Carles I i els seus successors fou una agregació de territoris, cadascun dels quals va mantenir la seva pròpia sobirania. No direm estat, perquè aleshores no existien, però aquells regnes eren el que avui entenem per subjectes polítics capaços de desenvolupar amplíssimes competències. El sistema de la Monarquia hispànica, però, fou sotmès a una pressió absolutista sempre creixent al l…

Consulta fins al final (#Consulta2014)

Diari de Setge del 27 de setembre de 1713 (dia 65).

Com més temps passa i més es comprova la solidesa de la majoria social a favor de la celebració de la Consulta (per sobre del 80%!) més convençut estic que l'hem de portar fins les darreres conseqüències. Sembla massa assumit per tothom que, una vegada suspesa la Llei de Consultes directament o la convocatòria específica de la Consulta sobre la independència, haurem de passar pantalla cap a les famoses eleccions plebiscitàries. Sabeu que sóc molt d'anar de pressa cap a l'objectiu, però crec que ens hauríem de recrear una mica més en el bloqueig de la Consulta per a escàndol majúscul de la comunitat internacional. Caldria passar olímpicament de la prohibició de Madrid i continuar endavant amb la Consulta fins a forçar que, en tot cas, fos l'exèrcit o la Guàrdia Civil qui hagués d'aturar-la tancant col·legi per col·legi. Els qui no estan per la feina d'arribar fins al final de la Consulta diuen que no podem fer …

Obligar-los a defensar el no (#Consulta2014)

Diari de Setge del 26 de setembre de 1713 (dia 64).












Amb la seva lleialtat habitual, dos dies abans del Debat de Política General, Josep Antoni Duran i Lleida va llançar des de la gran tribuna de la Brigada (en procés d'ensorrament de tant balancejar-se d'una banda a l'altra) una nova andanada (a la desesperada, perquè estem guanyant), contra el procés sobiranista. És evident, l'home va boig per intentar impedir la fixació d'una data propera i una pregunta clara per a la Consulta, tal i com, sembla a hores d'ara (toquem fusta) volen fer abans de finals d'any CDC i ERC. Duran és un veritable paràsit de la política. Després d'haver buidat el seu propi partit del contingut ideològic originari i de tots els possibles rivals, al llarg de més de trenta anys de domini absolut, ara l'està portant a pas ferm cap a la desaparició al servei dels de sempre. El va convertir en una màquina d'exercir el poder a rebuf de la implantació social i electoral de Conv…

El dependentisme té mala peça al teler (#Consulta2014)

Diari de Setge del 25 de setembre de 1713 (dia 63).

Porten mesos centrats en la defensa a capa i espasa de la llei. Temps i temps de fonamentalisme constitucional en estat pur. Amb afirmacions delirants segons les quals la base de la democràcia no és la voluntat popular, sinó la legalitat. Només un estat incapaç de confiar en els seus propis ciutadans, de mentalitat de presó col·lectiva, hauria concebut una Constitució que és, a la pràctica, en els capítols fonamentals, de reforma pràcticament impossible. Fins ara, la defensa fonamentalista i tramposa de la Constitució (fer un referèndum jurídicament no vinculant sobre la independència no contravé en res el text constitucional espanyol) anava acompanyada, tal i com han anat enregistrant totes les enquestes fins ara, per arguments de tipus sentimental: com deia el president Montilla fa poc (exagerant, per cert, les dades), una majoria se sent català i espanyol. Com si estiguéssim decidint sobre els sentiments de la gent i no sobre si v…

Catalanisme en mirada llarga (#guanyarem)

Diari de Setge del 24 de setembre de 1713 (dia 62).


Crec que no va més enllà d'una hora. Si teniu temps i ganes, us recomano escoltar la conferència pronunciada al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el passat 12 de setembre, amb motiu de la commemoració de la Diada Nacional, pel catedràtic de Ciència Política de Princeton Carles Boix. És una autèntica història del catalanisme en mirada llarga. Des dels temps del combat amarg per la supervivència de la pròpia sobirania en un món (el de la Pau de Westfalia del 1648) que l'aparició dels grans exèrcits dels temps de l'anomenada Revolució militar, havia fet inhòspit per a les petites nacions d'orígen medieval. Un món en guerra permanent que el proteccionisme econòmic (el pes dels intercanvis comercials internacionals sobre el PIB és infim) i la progressiva consolidació dels estats liberals va conduir a la recerca preferent de mercats segurs i de fonts de lleva nombroses. Unes condicions totalment adverses a la re…

La Catalunya que es resisteix a perdre el comandament (#establishment)

Diari de Setge del 23 de setembre de 1713 (dia 61).












Ens alliçonen dia sí dia també des de les seves tribunes privilegiades dient-nos ramat. Està bé. Abandono una estoneta la cleda per encendre l'ordinador i fer una cerca ràpida. Internet és un gran luxe contemporani de la memòria col·lectiva. "Rivière Martí", hi poso. Edició del diari comtal del 25 de juny de 1963, pàgina 26. Llegeixo una crònica que Déu n'hi do com promet. "Ecos de Sociedad". Sobre gent que sap on va: a mantenir i donar esplendor al seu estatus. Procuraré no traduir gaire, que perdria la gracia. Comença explicant que "anteanoche se celebró la fiesta benéfica [per a les vídues i orfes dels militars de l'arma de cavalleria] organizada por la Junta de Damas de Santiago, en el Real Club de Polo, la cual se vio concurrida en grado sumo". La presidència és ben bé de gala: entre molts d'altres, el capità general i vicepresident del Govern Agustín Muñoz Grandes (antic comandant e…

La Catalunya abduïda de Margarita Rivière (#noupaís)

Diari de Setge del 22 de setembre de 1713 (dia 60).















L'esquerra progre d'origen social guai és un segment fascinant. Fills molt, molt rebotats, però amb xarxa sòlida, resistent, que al final sempre acaben tornant a casa. Potser estic equivocat (i demano excuses a l'avançada), però sospito que l'eminent periodista (premiada i reconeguda, com cal, amb tots els guardons del gremi haguts i per haver) forma part de les tres-centes famílies que han dominat aquest país al llarg del darrer segle. Aquest elitisme d'origen, naturalment, deixa empremta. I és així com, en la seva visió delirant (no us perdeu un nou article seu, top ten del brigadisme, a El País), sobre la Catalunya on l'independentisme ha guanyat l'hegemonia social, denuncia que som portats com a ramat cap a un futur incert per uns quants il·luminats. Sembla mentida de quina manera viure en la bombolla elitista pot arribar a aïllar de la realitat d'una manera tan bèstia. D'entrada, en una afirma…

El nostre gran canvi mental (#guanyarem)

Diari de Setge del 21 de setembre de 1713 (dia 59).

Ha esdevingut un lloc comú en les tertúlies esportives posar de relleu el canvi de mentalitat viscut aquests darrers anys pel barcelonisme. Del tradicional i tan nostrat pessimisme existencial, l'aficionat mitjà (especialment, els menors de trenta anys) ha passat a un optimisme antropològic, a una confiança plena en les capacitats pròpies; al convenciment, per tant, de la possibilitat de dominar i assolir la victòria sobre el rival. Fins i tot, com a resultat d'una certa superioritat moral en el joc. En paral·lel, penso que les Diades del 2012 i del 2013, amb les mobilitzacions més importants de tota la història del catalanisme, han operat una transformació semblant en la majoria de la gent. Caldrà esperar nous sondejos d'opinió al llarg d'aquesta tardor, però em fa l'efecte que la determinació i la confiança en l'assoliment de l'objectiu final, si sabem persistir, ha crescut d'una manera exponencial. …

Comencem a fer d'Estat (#Consulta2014)

Diari de Setge del 20 de setembre de 1713 (dia 58).

Tot sembla indicar que el ministre García-Margallo en particular i el govern espanyol en general van rebre ahir una bona castanya en el front internacional en el qual el nostre procés ja s'ha instal·lat. Trencant la teoria, defensada fins hores abans a París, en companyia del ministre d'exterior francès, que el procés català és una qüestió d'ordre intern espanyol, a primera hora, el Ministeri espanyol d'Afers Exteriors va anunciar un esmorzar convocat a corre-cuita amb els ambaixadors a Madrid de tots els països de la Unió Europea. L'objectiu confessat: convèncer-los de la necessitat que els seus governs avisin públicament Catalunya que desisteixi de la seva proposta independentista a base d'anunciar-nos a l'avançada l'expulsió de les estructures polítiques i econòmiques comunitàries. La reunió devia resultar un autèntic fiasco (britànics, germànics i bàltics no deuen estar per la feina), si ens atenem…

Ara ja juguem davant del món (#Consulta2014)

Diari de Setge del 19 de setembre de 1713 (dia 57).













La Via Catalana ha suposat (ho admet fins i tot un gran brigadista com en Josep Cuní) un abans i un després en el procés cap a la plena sobirania. Van sortir al carrer uns quants centenars de milers de catalans més que un any abans i ho van fer sota una convocatòria que deia clarament (com tantes vegades havien reclamat els més impacients) "cap a la independència". Aquest creixement i l'accentuació de la potència inequívoca del missatge han fet veure de manera generalitzada les dificultats d'oposar-se fins al final a la Consulta. Molts opinadors del dependentisme a Catalunya, a partir del 12 de setembre, van abandonar ja la trinxera de l'oposició per terra, mar i aire a la Consulta (o per diferir data i pregunta), per començar a defensar directament el no. Avancem, doncs, i de quina manera! Aquests dies es parla d'un possible canvi d'estratègia per part del Govern espanyol del Partit Popular, sensible a …

Prenen la UE com a hostatge (#dependentisme)

Diari de Setge del 18 de setembre de 1713 (dia 56).














Desgraciadament, no tinc gaires esperances en l'avenir de la Unió Europea com a veritable construcció política. Suposo que, com bona part de la societat catalana, he evolucionat des d'un europeisme convençut a un escepticisme creixent en la viabilitat d'una convergència real, a mesura que la seva manca d'operativitat en la defensa dels veritables interessos de la majoria dels europeus, sigui als Balcans, a l'intent de Constitució avortada o en les polítiques imposades des dels mercats i els grans Estats contra la recessió, es feia més i més patent. Si això segueix així molts ens preguntarem cada dia més si val la pena mantenir el tinglado. Definitivament, la construcció d'Europa no està en el seu moment de màxima eufòria i popularitat. Precisament per això, modestament des de Catalunya, si tingués algun canal de comunicació amb la cúspide dels grans òrganismes de la Unió voldria llançar-los una crida, un prec …

Quan l'últim a embarcar comença a alliçonar la tripulació (#2016nideconya)

Diari de Setge del 17 de setembre de 1713 (dia 55).

Fa unes setmanes (disculpeu-me l'autocita) un servidor feia un apunt d'elogi dels qui anomenava els precursors conscients: han obert camí oferint les alternatives que (alguns anys més tard), tot i ser bescantades en el seu moment, tothom ha comprovat que eren les necessàries per continuar endavant. Només els feia un petit retret: per no omplir el seu present de toxicitat només cal que siguin ben conscients de quin és el seu paper justament com a precursors. En l'altre extrem del gran espai central de l'independentisme hi ha els nouvinguts saberuts. Normalment, en el seu cas, el pas del temps ha demostrat exactament el contrari: que el que defensaven en el seu moment era una autèntica via morta, un viatge al no res. I que després han tingut la saviesa i la humilitat de rectificar (una mica). Precisament per aquest motiu, ara, acceptats amb generositat per l'independentisme, haurien de ser molt i molt curosos a l…

Tornar a la mateixa cruïlla (#1714)

Diari de Setge del 16 de setembre de 1713 (dia 54).











El Museu Municipal de Molins de Rei m'ha convidat avui a fer una conferència commemorativa a l'entorn de l'Onze de Setembre (Federació Obrera, 20 h.). En aquests temps de permanent revisionisme espanyolista als grans mitjans i de negacionisme de l'espoli de les nostres institucions històriques, és més necessari que mai arribar al màxim de gent possible per contestar-ho i explicar-se. No sé si tindré la capacitat necessària, però voldria evocar per damunt de tot, davant la meva audiència, l'extraordinària similitud entre les cruïlles de 1705-1714 i 2006-2014. Poques vegades passat i present s'entrellacen amb tanta potència, com si l'atzar volgués dotar la commemoració d'aquest tricentenari de la màxima legitimitat intel·lectual. Ara com fa tres-cents anys, Catalunya (ara, democràticament, aleshores dins els esquemes de representació de l'Antic Règim), posada entre l'espasa i la paret, ha d'e…

Paisatge després de la Via (#anembé)

Diari de Setge del 15 de setembre de 1713 (dia 53).


Passen les hores i l'eufòria continua. Els efectes polítics de la mobilització més descomunal de la història d'Europa, si més no, en els darrers vint anys, són molt potents. Enormes. I, naturalment, tots, absolutament tots, positius. Es pot dir que hem assolit plenament tots els nostres objectius. De cara endins, donar-nos noves vitamines de convicció en la nostra força, just alhora que consolidem en els adversaris la sensació d'irreversibilitat del procés. De cara al món, reforçar enormement el coneixement de l'existència del problema nacional català i l'abast concret (la plena llibertat, la constitució d'un nou estat) de les nostres demandes. I ara bé el clàssic, i ara què? A Catalunya, crec que som d'acord la immensa majoria, els independentistes hem de continuar pressionant per a la celebració urgent de la Consulta. Sembla que una porció àmpliament majoritària del Parlament està decidida a acordar dat…

Si tanques molt fort els ulls... (#ViaCatalana)

Diari de Setge del 14 de setembre de 1713 (dia 52).

Sovint, especialment als qui tenim pressa, se'ns acusa de tota mena d'immadureses, adolescències i lliris a la mà. Som uns ingenus. Uns il·lusos. Només des de la il·lusió es pot iniciar a l'Europa occidental del segle XXI una operació col·lectiva tan increïblement difícil com la formació d'un nou Estat en la part més vella del vell continent. Només des d'una imaginació sense complexes i l'atreviment de la inexperiència en la gestió de grans col·lectius humans es pot concebre la idea d'omplir 400 quilòmetres de compatriotes, un dia de festa, per reclamar la llibertat plena. Penseu-ho bé: 400 quilòmetres! Posar 1,6 milions de persones (ara sí, no com l'any passat, que érem menys) d'una població total de 7,5 milions al carrer. Més d'un 20% d'un país, quelcom que ningú ha vist mai a Europa! I no només al carrer, en un punt concret de convocatòria. Nooo. Harmoniosament distribuïda per formar una…

El dia que el president els va dir que m'estaven tapant (#Born)

Diari de Setge del 13 de setembre de 1713 (dia 51).

Aconsegueixo d'un amic més influent que jo una entrada per a la inauguració del Born Centre Cultural. Naturalment, embrancat com sóc en el Diari de Setge, em fa una il·lusió bàrbara. Sóc a la porta gairebé una hora abans. Vull gaudir de l'espectacle. Les patums arriben. En entrar, mentre contemplo emocionat el jaciment des de la passarel·la que el volta, escolto l'Àngel Colom comentar amb una veterana del moviment independentista com s'ha fet realitat el seu somni d'esdevenir majoria. Després de recórrer i gaudir tot el perímetre, em situo en un dels extrems de l'antic mercat, on és la premsa, davant per davant, encara que a molts metres, d'on parlaran les autoritats. Amb puntualitat borbònica ens fan esperar tres quarts d'hora mentre ressona eixordadora la protesta al carrer dels veïns, una part dels quals, de manera repugnant, no dubta a insultar la memòria de les víctimes de l'espanyolisme a Cat…

Entre la serenor i la pressa, des del tram 64 (#ViaCatalana)

Diari de Setge del 12 de setembre de 1713 (dia 50).


















El dia abans, al vespre, a les terrasses de l'últim dia de Festa Major, uns quants avaluem en més d'un deu per cent del poble la presència del dia següent a la Via Catalana. Les converses exploratòries determinen que sí, que la mobilització serà les més gran que es recorda a les Terres de l'Ebre i que hi anirà molta més gent de la inscrita al web oficial. Un grup ens hem inscrit al tram 64, a uns quants kilòmetres de distància. És dels darrers que s'ha omplert oficialment, segons les dades de l'ANC. Durant el matí, la C-12, l'Eix de l'Ebre, no para de conduir gent cap al mar, procedent majoritàriament de les terres de Lleida. Dinem ben aviat i abans de les tres ja fem cua per entrar a l'Aldea, on ens introduïm a la N-340. L'ambient a la vila, encara travessada vergonyosament per la Nacional, és espectacular, mai vist. Emprenem el camí de Camarles, el nostre destí final. Més d'una hora abans del…

El gran dia: empènyer els uns, desesperar els altres (#ViaCatalana)

Diari de Setge del 11 de setembre de 1713 (dia 49).


Ha arribat el gran dia. La jornada que tants i tants hem estat esperant des de fa mesos. Especialment, des d'aquella matinada de principis d'estiu en què es van apagar els llums de l'escenari del Concert per la Llibertat. El primer que cal fer avui, naturalment, és felicitar als qui van tenir la idea i sobretot als milers i milers de compatriotes que s'han deixat la pell, molt especialment, en temps de vacances, en l'organització d'aquest projecte. La Via Catalana ha estat un prodigi fins ara i els resultats seran espectaculars. Cal recordar també a aquells qui compartien les nostres esperances i ens han deixat darrerament sense poder arribar a veure com les tenim a tocar. A casa, compartirem l'alegria de la Via amb els amics d'Aldover, al tram 64 de Camarles (Baix Ebre). M'encanta el protagonisme que, per una vegada, tot el país ha atorgat a les Terres de l'Ebre. S'ho mereixen. Crec que un…

L'últim projecte s'esvaeix enfonsat per la supèrbia (#Madrid2020)

Diari de Setge del 10 de setembre de 1713 (dia 48).

M'he resistit a escriure sobre la candidatura madrilenya als Jocs Olímpics del 2020. Si no fos perquè és la nostra metròpoli, he de confessar que Madrid m'agrada força com a ciutat i els pocs madrilenys que conec personalment em cauen la mar de bé. L'hecatombe d'aquests dies a Buenos Aires es deu a una multiplicitat de factors, alguns relacionats segurament amb la voluntat d'importants països europeus de presentar candidatura per al 2024. Però no hi ha dubte que la imatge de la Marca España al món és avui per avui un autèntic desastre i un llast determinant per assolir l'objectiu. L'endeutament municipal de 7.000 MEUR ha estat segurament clau (demanar que et votin, entre altres, els mateixos que paguen el teu rescat), la provocació gratuïta setmanes abans a tot el món anglosaxó amb l'afer de Gibraltar, les contínues imatges públiques d'enaltiment del feixisme i de banalització del nazisme que han o…

Evitar com sigui la data i la pregunta (#2016nideconya)

Diari de Setge del 9 de setembre de 1713 (dia 47).

El gran pas endavant d'aquesta Diada havia i ha de ser la del ferm compromís a fixar durant aquest trimestre la data i la pregunta. Això ho sap tothom de fa mesos. Naturalment, inclosos el govern espanyol i l'establishment català que treballa al seu servei. Involuntàriament o voluntàriament, el temps ho dirà, el Gran Timoner ha entrat de ple en la jugada de l'enemic. Els qui volen l'ominosa perpetuació de la Catalunya dependent pretenen ara bàsicament dues coses. La primera, alliberar els anys 2014 i 2015, a fi de treure's el problema de sobre pel que queda de legislatura espanyola. Hem guanyat temps, va dir Paco Marhuenda després del 25N, i en això continuen, a l'espera que la sortida de la crisi faci escampar la boira sobiranista. La segona, conscients que no poden evitar democràticament que se celebri (el volem votar és absolutament imparable), proposen la celebració el més tard possible d'una Consulta e…

Escalfant la #ViaCatalana (VIII): presoners d'una xifra

Diari de Setge del 8 de setembre de 1713 (dia 46).


Per a els qui hem seguit el dia a dia en  les converses de carrer i les dades que ha anat facilitant l'ANC, la intensitat de la mobilització independentista per al proper Onze de Setembre és senzillament espectacular. Molta més gent i en un àmbit territorial molt més gran. No disposo de cap mena d'informació al respecte, però es flaira a l'ambient que l'èxit de la Via Catalana serà esclatant, històric. M'ha fet moltíssima gràcia llegir que el govern espanyol estava detectant menys ambient independentista que l'any passat. Suposo que l'encarregat de pendre'ns el pols deu ser Anacleto agente secreto. Això serà bestial, mític. Podem superar clarament el milió de persones mobilitzades al llarg dels 400 km de la cadena. Són moltíssims els qui no s'han inscrit, sigui per arribar tard al tram on volien ser-hi, sigui per no voler donar les seves dades personals, sigui per desconeixement dels mitjans per fer…

Cura de masses per després de disparar-se al peu (#2016nideconya)

Diari de Setge del 7 de setembre de 1713 (dia 45).










La demostració més gràfica del greu error comès ahir pel president Mas és que Jordi Graupera va haver d'escriure l'article més llarg de la seva vida per justificar-lo. Els receptors del missatge, impactats, potser també ens varem embalar, no ho nego. Avui el Gran Timoner ha confirmat que continua considerant vàlides les cinc vies legals per a la celebració de la Consulta: és a dir, que la Llei de Consultes que es tramita per via d'urgència al Parlament (que no requereix permís de Madrid) ja valdria. Tomba i gira, doncs. Diu que no ha retrocedit ni un mil·límetre en el seu compromís amb la Consulta per al 2014. Molt bé. Suposo que sóc poc representatiu del conjunt de l'independentisme però no renuncio a expressar la meva percepció personal. Encara que avui hagi matisat, és innegable, que, fins i tot per al Financial Times, Artur Mas va sembrar ahir una important dosi de dubtes. Es va disparar tot solet al peu de la cred…

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Diari de Setge del 6 de setembre de 1713 (dia 44).

Per primera vegada en els tres anys i mig de vida d'aquest bloc he hagut de menjar-me amb patates un apunt escrit feia només unes hores, en el qual defensava CiU d'alguns dels seus desconfiats crítics, arran d'aquest article de fa uns dies de Roger Palà al Nació Digital. Ho feia amb la força moral de no haver-los votat mai. I és que, després de l'entrevista radiofònica d'ahir del Gran Timoner, sembla que els pitjors temors tancats en el vell armari del subconscient es confirmen. Ha resistit molt, mesos intensos, però sembla que finalment un dels líders fonamentals del procés ha fet figa. Ep, tant de bo m'equivoqui i hi hagi rectificació! D'entrada, encara em resulta impossible escatir què ha portat el president Mas a dir el que ha dit sis dies abans de la Via Catalana, quan corresponia parlar només de la Cadena i del seu resultat natural: la concreció de la data i la pregunta de la Consulta. Per comptes d&#…

Escenaris (VIII): optar per l'ànima equivocada provoca la mort (#PSc)

Diari de Setge del 5 de setembre de 1713 (dia 43).












Aquest estiu he gaudit amb la lectura de diversos articles de Lluís Orriols a El País, dedicats a analitzar, principalment, la relació actual entre les estratègies i la composició de l'electorat dels diferents partits catalans. En el cas del que portava per títol "Autopsia al PSC", no em resisteixo a escriure algunes acotacions que em semblen imprescindibles. En una divisió sempre arriscada per simplificadora, el professor Orriols divideix l'electorat socialista (en termes d'autoidentificació nacional) entre catalanista (25%) i no catalanista (75%). Quantifica, a més (me'n refio dels càlculs), que la ingent pèrdua de vots dels darrers deu anys es concentra a parts iguals entre els dos electorats (és a dir, és quantitativament molt més accentuada en el sector catalanista). Plantejat en aquests termes l'anàlisi semblaria molt racional l'opció de l'actual direcció del PSc per refugiar-se en la part m…

Escenaris (VII): fixar la Consulta, liquidar les ambigüitats

Diari de Setge del 4 de setembre de 1713 (dia 42).

Uns quants desitgem que el resultat de l'èxit de la Via Catalana que farem d'aquí una setmana sigui l'anunci oficial de la data i la pregunta concretes de la Consulta. Estic convençut que tindrem finalment pregunta i data abans d'acabar aquest any, una vegada aprovada la Llei de Consultes al Parlament de Catalunya i certificat definitivament el no del govern espanyol a autoritzar un referèndum convencional. Serà un moment molt transcendent, fonamental, per aclarir les posicions de tothom. Som en un moment històric en el qual no valen ambigüitats. Crec honestament que ICV-EUiA, amb tots els regats en curt i mal humor habitual, ha manifestat la seva voluntat de donar suport a la Consulta en qualsevol circumstància. Altres dos partits, en canvi, arribaran a un moment de tensió interna màxima: UDC haurà de decidir si accepta i impulsa des de la Gestoria (i cal recordar que la vicepresidenta Ortega en tindria un paper fonam…

Escalfant la #ViaCatalana (VII): la Diada més col·lectiva

Diari de Setge del 3 de setembre de 1713 (dia 41).










Falten vuit dies. Gallina de pell. Anaconda. En fa uns quants més que vaig escriure aquest punt. És d'aquells que no saps si resistirà bé el pas del temps, però aquí el teniu. Aquestes vacances he tornat a les Terres de l'Ebre. He xerrat amb amics i coneguts que veig, molts d'ells, gairebé d'any en any. La impressió és que en dotze mesos l'ambient sobiranista ha crescut exponencialment. I que hi ha molta més seguretat i decisió en la gent en la necessitat del camí emprès per la majoria del país. Diria que, en diversos moments, m'ha sorprès comprovar la claredat amb la qual analitzen la urgència i la irreversibilitat de l'objectiu. He viscut novament aquí (cada vegada amb més freqüència) quelcom que em fa molta gràcia sentir: acostumat a ser el radical de la classe, ara em veig molt sovint avançat per l'esquerra a gran velocitat. Gent d'ordre de sempre. Sempre reposada. Moderada en tot moment, que di…

Escalfant la #ViaCatalana (VI): "play again", Mas

Diari de Setge del 2 de setembre de 1713 (dia 40).

Estic d'acord en què el president Mas no assisteixi a la cadena humana de l'Onze. Francament, en aquests temps que corren, no sé fins a quin punt que s'afegeixi tal o qual polític, encara que sigui el primer representant del país, suma o més aviat resta. El personal està molt, molt cremat. No cal, doncs, aquella broma recurrent de l'any passat amb la qual alguns cridaven "esperit de Mas, manifesta't". Hem sentit i continuarem escoltant aquests dies l'habitual serial sobre si hi anirà tal o qual conseller, diputat o alcalde. Serà una solemne pèrdua de temps. Resultat d'interessos poc clars. La capacitat d'arrossegament dels polítics està greument malmesa. Convé molt més, en canvi, que la Via Catalana (a desgrat dels seus crítics, defensors de l'establishment), continuï fins a l'últim dia com el que és, una iniciativa popular, nascuda i crescuda des de baix. I, per tant, com menys hi fiq…

Tot esperant una Lliga continental (#Europa)

Diari de Setge de l'1 de setembre de 1713 (dia 39).

L'anada de la Supercopa d'Espanya de futbol, celebrada a l'Estadi Vicente Calderón de Madrid, ens va regalar l'enèssima mostra d'anticatalanisme del nacionalisme espanyol dominant. El fet d'organitzar un veritable escàndol perquè el Barça llueixi en el seu segon equipament els colors de la bandera de Catalunya és realment de psiquiatra no nacionalista. En primer lloc, perquè el Llevant i el València ja han lluït amb anterioritat (i sense insults, crec) samarretes amb la quadribarrada. En segon, perquè només faltaria que un equip no pogués triar lliurement els seus colors. Abans era només l'estelada que provocava violència (i podia, per tant ser confiscada), ara ja és, simplement, qualsevol cosa que els recordi Catalunya. Déu n'hi do, els profetes del diàleg tenen feina per davant. Com ens estimen. Els crits constants de la majoria del públic contra el nostre país i l'exhibició profusa de simbol…