Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2013

El nostre Llibre Blanc ha de ser el mètode (#procés)

Diari de Setge del 30 de novembre de 1713 (dia 129).

Aquests dies, lògicament se'n parla molt. Alex Salmond i Nicola Sturgeon, màxims responsables del govern escocès, van presentar fa pocs dies el Llibre Blanc en el qual es detallen, al llarg de 607 pàgines, les principals característiques del model de país que proposa l'SNP. Des de la forma d'Estat fins a la moneda. Certament, nosaltres estem molt enrere encara. Però, no tant. Sovint des de l'escepticisme honest o directament des de la crítica malintencionada al procés se'ns demanen (més aviat s'exigeixen) tots els detalls del que proposem per no titllar-ho, en el to més pejoratiu possible, d'aventura. Evidentment, hi juga una dificultat evident: a Catalunya el procés gaudeix d'un suport popular majoritari precisament per la seva transversalitat, però aquesta mateixa pluralitat, en la seva traducció política, comporta la necessitat de posar d'acord els interessos i les estratègies de quatre grups f…

Glossari polític: llirisme (#glossari)

Diari de Setge del 29 de novembre de 1713 (dia 128).

Línia de pensament polític que tendeix a creure que la independència ens caurà un dia del cel com per art d'encanteri, sense exposar-nos ni un centímetre a la pluja. Els seus practicants estan convençuts que no convé arriscar ni un pèl. Atès que considera l'objectiu d'obtenció automàtica, sense cap esforç, el llirista és extremadament gasiu amb la contribució que està disposat a fer a l'èxit del procés i exigeix nit i dia arribar a casa sense una sola esquitxada. Sorprenentment, calcula tots i cadascun dels riscos de cada passa que es dóna cap a la independència sense oposar-hi a l'altra costat de la balança els ingents costos diaris, també per a la seva pròpia butxaca, que contrastadament sabem que origina la dependència. Si algun líder polític li recorda que cal mostrar amb èmfasi la pròpia determinació d'arribar fins al final, que això va de debò i que Espanya posarà tota la carn a la graella, el titlla si…

Glossari polític: despatxisme (#glossari)

Diari de Setge del 28 de novembre de 1713 (dia 127).

Doctrina política consistent a defensar una sortida als conflictes basada en la lliure i exclusiva determinació de les classes dirigents des dels despatxos. Té per objectiu evitar l'expressió política de la gent, considerada com a púrria indocumentada que, en no gaudir dels mitjans necessaris per enviar els seus fills a estudiar a l'estranger, no té la preparació necessària per decidir. Darrerament, es manifesta en la ferma voluntat d'evitar una pregunta clara en un hipotètic referèndum d'autodeterminació a Catalunya a celebrar en 2014. Els despatxistes, presents de forma sorprenent en tot l'espectre ideològic del país (esquerra verda inclosa), són partidaris d'evitar a tota costa la seva celebració o, en tot cas, d'aconseguir que no se'n derivi de cap de les maneres un mandat clar, a base de no preguntar pel que tothom sap que cal preguntar. Entretant, maquinen tota mena de solucions a l'esquena …

Imposar el federalisme a Espanya (#PSc)

Diari de Setge del 27 de novembre de 1713 (dia 126).













Una de les idees que fa anys que em roda i que he llegit amb satisfacció al darrer llibre de Germà Bel exposada brillantment, és la del rebuig a imposar el nostre model polític al conjunt dels espanyols. Encara que no ens agrada acceptar-ho, no ens enganyem, al llarg dels tres darrers segles, Castella ha reeixit a assimilar una gran part dels territoris peninsulars que va anar conquerint militarment al llarg de l'edat moderna. Què dir de la terra dels meus pares, l'Aragó, gairebé del tot absorbida per un espanyolisme espaterrant. Si aquest procés d'identificació nacional massiu serà reversible, principalment a aquelles comunitats que conserven encara trets lingüístics específics, només el temps (i el paper capdavanter i exemplar de Catalunya) ho dirà. En tot cas, la Castella gran, la de 25,7 milions (dades de gener de 2012) dels actuals espanyols, no té perquè assumir una estructura administrativa a la nostra mesura. Bàs…

Jugar fort fins al final (#Consulta2014)

Diari de Setge del 26 de novembre de 1713 (dia 125).
















Tan aviat com pugui (que cal una estona), vull rellegir alguns fragments de la peça mestra que ahir va publicar en Jordi Graupera al Singular Digital. És de lectura absolutament imprescindible. Una autèntica joia del millor periodisme, amb investigació, reflexió i capacitat comunicativa perfectament combinades. Al servei de la millor causa: posar al descobert la misèria moral i política del dependentisme. El devessall d'idees que caldria destacar requeriria d'una glossa potser encara més llarga que la mateixa trilogia sobre l'eurodiputat Salvador Sedó. La conclusió que en trec reforçada, la que m'envaeix també sovint els darrers dies, és que la gent està guanyant a les forces de l'statu quo. Després de setmanes de treballar intensivament la confusió, completament a la desesperada, tinc la impressió que la necessitat d'una pregunta clara està imposant-se com a fruita madura. No he parlat amb ningú al carrer (a…

Exigeixo que l'Anna Grau torni immediatament de Miami (#dependentisme)

Diari de Setge del 25 de novembre de 1713 (dia 124).


Una de les imatges més eloqüents del cap de setmana ha estat la de la periodista sabadellenca Anna Grau donant suport públic al Movimiento nacional, el nou xiringuito d'Albert Rivera and friends (un intent de conquerir Espanya des de Catalunya que acabarà, com sempre, encara que sigui des de l'espanyolisme radical, com el rosari de l'aurora). Us l'enllaço a l'encapçalament d'aquest apunt. Si teniu cinc minuts per riure no us els perdeu. És un recull dels principals mantres del dependentisme, amb alguna aportació francament original. Com sabeu, la Grau és una víctima del totalitarisme independentista que ha hagut d'exiliar-se a Madrid (aquí us ho explica l'Enric Vila) i que des de fa un parell d'anys (incomprensiblement, havent-hi La Vanguardia i El Periódico) treballa bàsicament per a l'Abc i la televisió de Castella-La Manxa, després d'haver passat sis anys als Estats Units. En el seu sal…

Fragments escollits (XXVI). "Nostra bandera vencerà!"

Diari de Setge del 24 de novembre de 1713 (dia 123).

"Mentre la tirania i l’odi de l’enemic amuntegui damunt Catalunya servituts i dogals i perilli la lliure expressió de la voluntat del poble, nosaltres, fronteres enllà, remourem cels i terra, plantejarem el nostre plet nacional de llibertat davant les nacions lliures del món, demostrant la vitalitat material i espiritual del nostre poble, iniquament sotmès a l’orgull d’un Estat agonitzant. Organitzarem tots els nuclis catalans a l’estranger per tal de mancomunar tots els esforços, prepararem les nostres forces de combat i, quan creguem arribada l’hora, en mig de les convulsions de l’Estat que vol arrastrar-nos a la desfeta i a la barbàrie amb ell, alçarem del pla i la muntanya l’històrica i gloriosa bandera de les quatre barres, símbol de llibertat i de progrés i, amb la força de l’ideal noblement sentit i la força dels braços intel·ligentment dirigida, farem que per un mai més pugui ésser privada de voliar lliurement.

[...] Ca…

Punxant el globus de la Brigada (#CEO)

Diari de Setge del 23 de novembre de 1713 (dia 122).

La Catalunya virtual que dibuixa cada dia del món la Brigada de narcòtics va rebre ahir una sonora plantofada. Espectacular. La tercera onada del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinó (CEO) de 2013 va ratificar l'extraordinària salut que gaudeix el procés entre la gent que, al cap i a la fi (perquè és el que s'acabarà imposant), és allò que compta. Fa mesos que els valors oferts per les enquestes s'han estabilitzat al voltant de (en el que seria el resultat d'un referèndum sobre la independència), com a mínim, els dos terços a favor del sí per un terç en contra. He escrit altres vegades que em sembla difícil millorar aquestes xifres. No hem de deixar de treballar, naturalment, especialment en territori hostil, però penso que ja no modificarem substancialment l'equilibri de forces entre uns i altres. Contra el que tant sovint es diu, tothom ha posat ja tots els arguments, a favor i en contra, al damunt de…

Per fi, net i clar (#independentistes)

Diari de Setge del 22 de novembre de 1713 (dia 121).

Claredat hauria de ser ara mateix la paraula de moda. No es veu enmig de les nuvolades de tempesta que fabrica sense descans la Brigada, però així serà, espero, en pocs dies, abans dels torrons. Una de les conseqüències del moment decisiu del procés que vivim és que la determinació de la data i la pregunta obligarà tothom a deixar de fer la viu viu. S'acaba el temps de l'ambigüitat. I això és molt i molt bo. Ho hem vist en el cas del PSc, alineat definitivament en el bàndol del no a l'exercici de la democràcia i a la plena llibertat nacional. Finalment són coherents: han decidit que volen la seva submissió al PSOE i la submissió del país a Espanya-Castella. Ara ens falta saber el detall de la tria concreta d'ICV-EUiA i UDC. Les seves bases ho tenen prou clar i confio que s'acabarà imposant l'anàlisi dels anhels de la gent que els dóna suport al carrer, però està clar que els seus establishment de partit tindr…

Contra la pinça dependentista, determinació (#Consulta2014)

Diari de Setge del 21 de novembre de 1713 (dia 120).














Vivim aquests dies un pols d'una importància extraordinària per al resultat final del procés. D'una banda, presoner d'una opinió públicada i pública espanyola cada vegada més decantada cap a la recentralització de l'Estat (i com més jove, més!) i convençut que les minses contrapartides que podria oferir serien completament insuficients per aplacar la bèstia, el Govern espanyol ha decidit que (sempre sota aparència de diàleg i de moderació) no cedirà ni un mil·límetre en la seva posició de fonamentalisme constitucional. De l'altra, l'establishment català, al qual aquesta mateixa posició espanyola nega qualsevol viabilitat a la seva tercera via moderantista, ha decidit llançar pots de fum constants contra el procés: es tracta d'assenyalar les immenses dificultats, de fer ben costerut el camí, de clamar sempre contra la desunió dels catalans (al servei de la qual ells treballen). Una veritable pinça contra l…

Desesperats, rabejats en la mentida (#Brigada)

Diari de Setge del 20 de novembre de 1713 (dia 119).

La feina em permet aquests dies dedicar alguna estona a escoltar tertúlies radiofòniques. Un exercici certament de risc. L'activitat de la Brigada de narcòtics és intensa. El debat, amb massiva presència de dependentistes, porta gairebé sempre a situacions esperpèntiques per la seva immoralitat. L'espanyolisme, desesperat, privat d'arguments racionals que no passin per la fumera d'un futur d'entesa inviable amb Espanya, l'amenaça i/o la sentimentalitat, ens ofereix moments autènticament de vergonya intel·lectual, però sobretot d'indecència ètica. Naturalment, els dependentistes estan en el seu dret de prendre els arguments que vulguin i fer-los tota la punta favorable que vulguin. De negligir els desfavorables, començant per qualsevol anàlisi seriosa del que Espanya ens ha fet fins ara (i que tot indica que pensa continuar i accentuar). Que ens mostrin el seu punt de vista sobre la realitat és perfecte. S…

Intel·ligència al servei del procés (#Consulta2014)

Diari de Setge del 19 de novembre de 1713 (dia 118).

La rumorologia diu aquests dies (entre tantes altres coses, després del definitiu ancoratge espanyolista del ja decrèpit partit de Raventós i Maragall) que el Gran Timoner busca pesos pesants de l'àmbit històric socialista (no pas exconsellers) per integrar al Govern d'unitat que naixerà amb Esquerra Republicana de copilot a principis del 2014 i que tindrà com a gran repte conduir el país fins a una tardor d'insubmissió oberta envers el Regne d'Espanya. És a dir cap a la Consulta a la brava/eleccions plebiscitàries. Entretant, Manuel Royes ha estat la darrera patum dels socialistes catalans que ha donat suport al Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Justament l'home que va designar com a successor a l'alcaldia de Terrassa el gran ventríloc Pere Navarro. D'entre les persones d'aquell sector polític que l'independentisme ha seduït cal destacar molt (ja ho he fet unes quantes vegades aquí, producte de…

Pere el ventríloc (#PSc)

Diari de Setge del 18 de novembre de 1713 (dia 117).

Ahir, la veritat, un dia molt entretingut. De vegades, trobes que la realitat supera la ficció i t'ofereix imatges d'una plasticitat absolutament insuperable. Sabeu que fa setmanes que els sectors crítics a la direcció del PSc censuraven el paper que hi juguen Daniel Fernández, exsecretari d'organització dimitit per un suposat tracte de favor en pressionar l'alcaldessa de Montcada i Reixac per a la col·locació a dit de l'arquitecta municipal, i, sobretot, Miquel Iceta qui, teòricament, havia sortit de la direcció del partit per afavorir la renovació en el darrer congrés, però que a la pràctica en marca la línia política entre bambolines. Aquestes sospites no podien confirmar-se ahir d'una manera més salvatge i més gràfica. El PSc va afrontar el Consell Nacional Extraordinari amb la seva habitual barreja d'obertura de cara a la galeria i intent d'amagar el risc de divisió interna existent. Així, oferia…

Quan la Brigada dispara amb tot (#dependentistes)

Diari de Setge del 17 de novembre de 1713 (dia 116).














Hi ha nervis. Pànic autèntic. Si fixem data propera i pregunta clara el seu món serà molt més a prop que mai d'ensorrar-se. Per això, disparen amb tot el que tenen a l'abast. És l'hora de llançar tota l'artilleria, perquè el moment és greu i solemne. Arribem al final de les ambigüitats. Munició grossa i petita. Aquest Nadal neix un nou escenari en el qual les forces polítiques formades durant l'autonomisme hauran de decidir, una a una, si caixa o faixa. L'establishment que ha viscut cofoi de l'autonomisme mentre enfonsava el país ho sap i treballa amb autèntica desesperació. És el moment de demostrar-los que, per molts diners que hi posin, per molts mitjans que tinguin, per molts opinadors que comprin, la nostra determinació és ferma, la nostra majoria socialment sòlida. No ens farem enrere. Aquesta setmana ha estat especialment gràfica al respecte. La sandàlia de David Fernández i l'avís per a navega…

Els Federalistes d'Esquerra i la vergonya aliena (#Europa)

Diari de Setge del 16 de novembre de 1713 (dia 115).













Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'escoltar, al programa matinal de la Terribas, el vicepresident d'aquest nou tinglado creat al voltant del PSC anomenat Federalistes d'Esquerra. Vaig quedar bocabadat, esparverat (l'havia avançat en un article a El Periódico) per la capacitat del senyor Antonio Sitges-Serra per predir el futur. Diu que l'any 2015 CiU i ERC mig desapareixeran, que els socialistes s'ho menjaran tot a Catalunya, i que acte seguit, com per art de màgia, Espanya correrà a pactar una nova Constitució que donarà la pau i l'harmonia definitiva als ciutadans d'aquest país. L'home semblava parlar clarament, sense embarbussaments, així que crec que no havia pres res abans d'entrar a l'estudi de Catalunya Ràdio. La capacitat al·lucinatòria de la línia oficialista del PSC, certament no té límits. Només és comparable amb la seva constància a l'hora de contradir-se amb el pas…

El #PSc travessa la frontera (#Consulta2014)

Diari de Setge del 15 de novembre de 1713 (dia 114).

Hem seguit des d'aquest espai amb gran atenció les evolucions dels de Pere Navarro. I sempre des del prisma de la transversalitat, conscients que hem de sumar el màxim de gent possible al procés. És el que (a la vista de les enquestes està) ha fet el sobiranisme els darrers anys i el que continua fent ara. Però una cosa és sumar gent i l'altra sigles. El PSc, definitivament, es despenja. Raspatlladet a Madrid, un Navarro necessitat de carinyo cau de quatre grapes en els paranys del socialisme espanyol. La seva renúncia pràctica a la Consulta significa la definitiva rendició. Lliura les armes, després de la capitulació de Granada de fa uns mesos. A Catalunya, ja només en queda PSOE. Escolto que a les comarques d'Osona i el Berguedà l'antic partit dels socialistes catalans ha desaparegut senceret. Ara, l'objectiu és ja només salvar les alcaldies de l'àrea metropolitana de Barcelona competint amb Ciutadans, ment…

Sempre nous catalans: les lletres de naturalesa (#independentistEZ)

Diari de Setge del 14 de novembre de 1713 (dia 113).











La histèria de la Caverna i de l'esquerra espanyolista contra el diputat David Fernández va tenir com a corol·lari lamentable els insults proferits des de twitter pel director editorial del grup Vocento (editor de l'ABC, entre altres mitjans) contra els fills dels immigrants espanyols al nostre país, titllant-los de "tontos de la estelada". Sovint s'ha acusat el catalanisme de viure en la ficció d'una Catalunya pura que ja no existeix ni tornarà mai. La realitat és exactament la contrària: són els espanyols els qui pensen que els de la seva "raça" s'alçaran contra el catalanisme per defensar la dependència, encara que hagin passat tres generacions. I no. El clàssic diu que Catalunya és una màquina de fer catalans. De fet, com passa a tot arreu. I en tot temps: a la Catalunya anterior al Decret de Nova Planta, la dotada de la sobirania que ara es neguen a retornar-nos, eren els tres braços aple…

Morir tan a prop de la riba (#Consulta2014)

Diari de Setge del 13 de novembre de 1713 (dia 112).

Confesso que no puc més. Sé que ens caldrà encara molta més paciència, però és que un dels elements més desesperants del procés és aquest perpetu i lacerant dia de la marmota. Primer va ser abans de la convocatòria "Catalunya, nou Estat d'Europa", l'11 de Setembre de 2012. Tot l'estiu igual. I després, amb la "Via Catalana cap a la Independència".El sant mes d'agost senceret cap amunt i cap avall. Que si ara la Carme Forcadell i en Pere Pugès per aclarir, que si els intoxicadors de sempre per embolicar la troca. Que si tot plegat és sobre la independència o no. Que si els altres també podem participar o no. La repetició del debat va ser mimètica i desesperant. No podem estar repetint constantment el mateix. El debat és entre els qui volen continuar mantenint lligams de dependència amb el Regne d'Espanya i els que no. És senzillet. Va estrictament d'això. I federalisme és lligam i confedera…

Quan "La Vanguardia" perd els moderats (#PremisBN)

Diari de Setge del 12 de novembre de 1713 (dia 111).

No entenc un borrall d'anàlisi dels mitjans de comunicació com a empreses periodístiques, però, temptat per les dades sobre vendes i difusió que recollia un article del directe!cat fa uns dies, m'he decidit a fer-vos quatre números. Les presentaré fredament, que les conclusions us les deixo a vosaltres. D'entrada, una constatació: el Baròmetre del CEO no sembla apreciar un descens de la valoració dels catalans sobre La Vanguardia com a referent d'informació. El novembre del 2009 un 32% dels catalans deien informar-se a través del diari comtal, xifra que havia crescut el juny del 2013 al 34,3%: la dada és rellevant si tenim en compte l'aparició del diari Ara (ja amb un 9,6% en la segona data) i la caiguda paral·lela d'El Periódico durant el mateix període (d'un 30,4% a un 21,3). Tot i el manteniment d'aquesta teòricament alta consideració, el cert és que les dades oficials de l'OJD sobre vendes i d…

L'hora dels fills, quan s'atansa l'adéu (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 11 de novembre de 1713 (dia 110).











Tarda tranquil·la, després d'un matí a tota pressió. Escric un informe una mica avorrit, mentre John Elliott Gardiner, de fons que va i ve, fa sonar les millors notes de Rameau. Sóc sol a l'àrea de treball. Sona el telèfon, em passen una trucada directa del carrer. Demano qui hi ha a l'altra banda del fil. Un silenci s'allarga fins que comença a xerrar una veu vella, mig trencada. Arrenca directament la seva història. El seu pare, destinat per la seva empresa a l'Aragó durant els anys de la República, viu l'esclat de la Guerra Civil a la riba franquista. En pocs dies, amb altres cinquanta d'aquelles contrades, serà afusellat. Ell, per rojo-separatista, en haver-se distingir per criticar una altre ajusticiament sumaríssim. Durant els dies de presó escriurà a llapis algunes notes per a la seva dona i els dos fills de cinc i tres anys que li sobreviuran per explicar aquesta història. Té 82 anys i no sap si d…

Fragments escollits (XXV). “La disbauxa de nostres caudals; el que fóra Catalunya lliure"

Diari de Setge del 10 de novembre de 1713 (dia 109).















“Per dades extretes d’una estadística feta amb tota cura, resultava fa tres anys que Catalunya pagava més de la sexta part del pressupost total de l’Estat espanyol. Aleshores els pressupostos d’ingressos de l’Estat importaven aproximadament dos mil milions de pessetes. Avui, que les despeses de l’any 1922-1923 han arribat a 3.600 milions de pessetes, Catalunya haurà pagat a l’Estat espanyol més de 600 milions. L’Estat espanyol no’n retorna a Catalunya més enllà de cent milions en tots els serveis que d’ell depenen. Per tant, Catalunya perd anyalment amb l’administració que fa dels seus cabals l’Estat espanyol més de 500 milions de pessetes. Aquest pressupost és el que tenia Bèlgica abans de la guerra, permetent-li atendre totes les millores que desitjaríem per l’Estat català, fins a posar-se al nivell i en alguns aspectes sobrepassar a les nacions més avançades.

Aquesta és l’obra que es proposa l’Estat català, obra altament revolucio…

ICV, amb l'establishment (#Consulta2014)

Diari de Setge del 9 de novembre de 1713 (dia 108).

No puc més que compartir del tot aquest magnífic article de Marta Rojals, de fa uns dies, a Vilaweb. Si no l'heu llegit, us el recomano vivament. Denuncia bàsicament el morro dels federalistes en aprofitar-se de la feina que portem anys i panys fent els independentistes per aconseguir una Consulta decisiva, mentre ells vivien còmodament instal·lats en l'autonomisme que ha destruït gairebé del tot el país. I ara els hem de deixar utilitzar el referèndum per continuar surant en el marasme de sempre. Ni de conya. Només faria una petita addenda a l'article. El capteniment d'ICV-EUiA sobre el referèndum em sembla encara més especialment lamentable venint d'una formació d'esquerres, perquè suposa deixar el procés novament a mans de la casta dels de sempre. Parlem clar. Fins ara, la postura dels ecosocialistes em semblava impecable: estem per la Consulta i decidirem en referèndum intern quina és la posició sobre la i…

Entre el tacticisme i la gent (#Consulta2014)

Diari de Setge del 8 de novembre de 1713 (dia 107).

El posicionament d'Iniciativa amb el seu no a una pregunta directa sobre la independència ha carregat de tensió aquest tram decisiu del procés en què ens trobem. Penseu que l'operació moderantista llançada amb tanta força i mitjans per l'establishment és precisament un intent desesperat d'aconseguir que no fixem data i pregunta. Com sempre, una part de l'independentisme ha reaccionat exigint una pregunta clara, encara que rebi un suport menys majoritari al Parlament; l'altra, per pragmatisme, és partidària d'acceptar una rebaixa en la càrrega semàntica (d'Estat propi a Estat sobirà) per incloure federalistes i confederalistes en la majoria. Els primers argumenten que si així es fa, una vegada feta la Consulta no se sabrà exactament quin serà el mandat rebut: negociar la independència, la confederació o la federació? Els segons, que com tots sabem que Espanya l'impedirà materialment aquest inconveni…

Quan el fum s'esvaeixi, més majoria (#Consulta2014)

Diari de Setge del 7 de novembre de 1713 (dia 106).










En societats democràtiques i formades, la decepció envers el sistema polític i els seus lideratges, en plata, l'estafa a la confiança popular rebuda, és un potentíssim motor de canvi. A Catalunya, durant, anys i panys, des de la Transició a la democràcia, havia fet l'efecte que la gent era capaç d'entomar qualsevol abús o humiliació que vingués de ponent si és que era ben amanida per unes quantes promeses dels lideratges mediàtics i polítics propis i/o aliens. El got, però, el van omplir massa uns senyors que fumaven havans a la plaça de braus de Sevilla i l'estiu de 2010 l'aigua va començar a vessar, com sempre que s'esdevé el punt físic decisiu, per tot el perímetre del got. La cerimònia de la confusió de l'Espanya plural i l'encaix federal de Catalunya van petar com un globus en la cara del seu principal artífex, el president Maragall, aquell mateix qui va sortir fa unes setmanes a fer també la Via …

Quan comença el debat de les conseqüències? (#Consulta2014)

Diari de Setge del 6 de novembre de 1713 (dia 105).














Als nostres enemics (i dic enemics i no adversaris perquè estan jugant amb el futur dels meus fills) els encanta repetir darrerament un mantra. Els dóna com un aire de superioritat intel·lectual. És que no expliqueu quines serien les terribles conseqüencies de la independència. No debateu en profunditat què passaria. Així, pel boc gros, ens imputen deshonestedat. Digueu-me sectari, que segur que hi ha alguna excepció, però només sé veure arguments deformats quan no directament falsos en el bàndol espanyolista. No els importa gens mentir. Mentir en el seu doble vessant: el de presentar com a completament segur allò que només és probable i el de transgredir la veritat de les coses impunement, sense contemplacions morals de cap mena. El cas de les pensions seria el més flagrant. I és precisament el que més s'ajusta al títol d'aquest apunt: quan començarà d'una vegada el debat de les conseqüències? Vull dir, el de les conseqü…

Unió tria futur: entre el govern i la desaparició (#Consulta2014)

Diari de Setge del 5 de novembre de 1713 (dia 104).

Fem una mica de política ficció. Una mica de projecció, en els termes que a un servidor li semblen lògics. Som-hi. En parlar de la seva actuació a Europa aquests anys, Ramon Tremosa explicava fa uns dies a la ràdio que ell s'integra al Grup liberal del Parlament Europeu, en tant que l'eurodiputat d'Unió Salvador Sedó forma part del Grup Popular, la dreta convencional al continent. Si Catalunya esdevé un país normal la reorganització dels espais i les forces polítiques s'albira molt i molt profunda. Unió hi hauria de pensar: per lògica, estaria cridada a créixer fins a ocupar un paper veritablement central, com el que gaudeixen els grans partits de centre-dreta arreu d'Europa, sempre més importants quantitativament que els liberals de centre, amb els quals caldria associar més estrictament Convergència Democràtica. Això només s'esdevindrà, però, si el partit forma part protagonista del procés d'emancipació …

El poder de la transversalitat (#Enquestes)

Diari de Setge del 4 de novembre de 1713 (dia 103).

Al llarg d'aquesta setmana i a l'espera de la tercera onada del CEO de 2013 (cal suposar que també la tindrem ben aviat), s'ha produït una autèntica pluja d'enquestes. Coincideixen a remarcar la polarització progressiva del vot en l'oferta percebuda com a més diàfana (aquí, el paper de Duran és fonamental) d'Esquerra i Ciutadans, a banda i banda de l'espectre nacional. També, a impulsar la tercera via, sobre la qual pregunten sense cap mena de concreció ni de possibilitat real que sigui un fet (la ferum de campanya orquestrada és espectacular). Al respecte, els resultats que s'ofereixen són de psiquiatra: la tercera via té una acceptació espectacular i tanmateix els partits que la defensen pateixen un ensorrament de magnitud estratosfèrica. Misteris culinaris. Finalment, coincideixen a assenyalar també en paral·lel una caiguda suau de l'opció independentista i un fort ascens del no. A l'enquest…

Fragments escollits (XXIII). "L’hora actual de Catalunya"

Diari de Setge del 3 de novembre de 1713 (dia 102).

"Estem passant actualment per un nou període de l’eterna lluita que fa segles sosté Catalunya en defensa de les seves llibertats o per reconquerir-les de la dominació que exerceix sobre d’ella la raça castellana.
Per l’Espanya absorbent, unitària i centralista, ni les lliçons de sa trista història, ni l’exemple d’altres nacions, ni el transcurs dels anys que tot ho renova i transforma, ni els acords presos per la Societat de les Nacions després de la Gran Guerra com a mitjà d’evitar noves lluites sagnants, han sigut prou per a què, devant del clamoreig de Catalunya, reivindicant el dret de viure la seva vida amb plena llibertat, s’hagi esmenat. No fa molt, es proclamà per la Societat de les Nacions la justícia del principi que els pobles i les races tenen el dret de decidir lliurement llur nacionalitat i forma de Govern. Espanya és, de totes les nacions d’Europa, la única que no ha donat compliment a aquest acord de justícia, de …

La pregunta: preparar una estafa immoderada (#Consulta2014)

Diari de Setge del 2 de novembre de 1713 (dia 101).

Els dubtes de Duran, Herrera i Nuet estan posant de relleu el perill greu d'estafa que assetja la fixació de la pregunta de la Consulta que intentarem celebrar tant sí com no i que ens impediran fer l'any vinent. La gran trampa abasta dues possibilitats. La primera consisteix a oferir tres possibles respostes, a eliminar el caràcter binari, per tal que, tot evitant que cap resposta superi el 50% del vots, ens quedem exactament igual que abans. Sembla que aquesta és l'opció preferida d'alguns sectors d'ICV-EUiA. La segona opció d'emboirar-ho tot, consisteix a evitar que hi aparegui el terme independent (Catalunya o Estat), substituït per altres expressions com ara Estat propi, fet que aconseguiria que després de celebrada la Consulta no sabéssim exactament què és el que havíem validat, si la confederació o la independència. És l'opció per la qual es decantaria Josep Antoni Duran i Lleida. És realment patèti…

Convocatòria del IV Premi Brigada de Narcòtics 2013 (#PremisBN)

Diari de Setge del 1 de novembre de 1713 (dia 100).

Els deus han volgut que l'operació despatxista (ja sabeu, la consistent a solucionar-ho als despatxos, tan lluny com es pugui de la gent, de la plebs) que assaja aquests dies l'autoproclamat "moderantisme" coincideixi amb la convocatòria anual des d'aquest bloc dels Premis Brigada de Narcòtics. Certament, la feinada que ens espera és enorme. Desencadenat amb tota la violència del món el procés, a tocar de dits d'un dels moments culminants (amb la data i la pregunta que s'albiren) l'acció de la Brigada es revela aquests dies incansable. Treballen dia i nit, fent hores extres que, com sempre, acabarem pagar tu i jo, estimat lector. Us emplaço, doncs, a què, al llarg d'aquest mes de novembre, féu les vostres propostes per al premi, si pot ser, enllaçant les peces mestres (audiovisuals o escrites) dels candidats que considereu indispensables. Podeu fer-las arribar també aquest any mitjançant un tuit …