Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Bestiari del procés: J. Herrera, P. Iglesias i A. López Tena

Herrera, Joan (coordinador nacional d’Inciativa per Catalunya-Verds).
Unicornisme confederal.
Nerviosos i pansits, els ecosocialistes viuen amb neguit els seus darrers mesos, si no com a formació política, sí com a marca electoral. El procés de deglució per Podemos sembla inevitable. De moment, Herrera ha plantejat l’objectiu de futur polític d’Iniciativa: un Estat per Catalunya dins Espanya. Unicornisme confederal en estat pur. Com el PSC, Herrera s’apunta al bloc partidari d’evitar a tota costa les plebiscitàries i la Declaració d’Independència, relegant la solució del plet català a una refundació d’Espanya absolutament irrealitzable, per a la qual calen 235 diputats dues legislatures i un referèndum d’aprovació pel mig. Es tracta de tornar-nos a embolicar en una via sense sortida, exactament igual que fa trenta-cinc anys. Sobretot, doncs, abans que acudim d’aquí poc a les urnes, caldrà que aclareixin sí, com sembla, els seus diputats votaran no a la independència quan la proclami el…

Avui mateix, aquesta nit, seria tan bonic

En alguna de les estances d’aquella vella casa del segle XIII, que ara en diuen Palau. Allí on els representants de la terra, per més de sis-cents anys de la nostra vella nació europea i mediterrània, han discutit i acordat les passes més importants de la història de la nostra comunitat política cap a la llibertat. Allí on fa només unes hores el president i el cap de l’oposició, amb els líders de les principals organitzacions de la societat civil independentista, han discutit sobre tots els escenaris possibles amb responsable voluntat d’acord. Allí mateix. Ara, avui, al davant d’una brillant senyera i un Sant Jordi d’herència medieval. Caldrà superar totes les traves que tants segles ens han posat constantment al davant. La força enorme dels nostres enemics i la manca de determinació pròpia en tants moments determinants. La violència vinguda de fora i l’acomodament dels nostres. La preponderància tan freqüent dels interessos propis per sobre del bé comú.

Serà precís deixar enrere la d…

Catalunya ara: mobilització i decisió definitiva

És evident en les reaccions de l’espanyolisme, sigui castellà o català, de Pedro J. Ramírez a Juan Carlos Girauta: a hores d’ara, l’eina més esmolada de la casta, dels llinatges que manen a la península des de fa segles, per mantenir la seva dominació sobre els catalans és l’èxit de Podemos. L’anàlisi de molts experts i els resultats de la gran mobilització del 9-N assenyalen que el Sí a la independència disposa ara d’un sòlid terra del 40% del cens, amb un gran avantatge: està plenament mobilitzat, es capaç de fer cadenes, ves, processos de participació i el que calgui. Al voltant d’un 20%, o no està interessat en el tema o no ho té encara prou clar. Finalment, aproximadament, un 40% és, en principi, en abstracte, contrari a la independència, però si demà s’hi celebrés un referèndum, en part, probablement, no aniria a votar. Al darrer sondatge del CEO, a més del canvi substantiu de la mostra, el resultat del canvi en la pregunta concreta sobre la independència (abans què votaries si …

Bestiari del procés: D. Fernández, M.A. Gimeno i N. de Gispert

Fernández, David (diputat de les Candidatures d’Unitat Popular).
Coherència en tots els fronts.
A diferència d’algunes decisions de l’inici de legislatura (sí crítics i altres martingales parlamentàries) el portaveu de la CUP està donant, en aquests moments crítics, una lliçó política d’alçada: aquesta setmana l’Esquerra independentista ha avançat en la presentació de la Crida Constituent, la seva llista per concórrer a les plebiscitàries; les negociacions amb el Procés Constituent de Forcades i Oliveras per integrar-s’hi, tot i algun malentès, sembla que discorren pel bon camí. La coherència del discurs ha trobat també fronts d’expressió: en la resposta a les crítiques del líder de Podemos (“on hi ha càlcul no hi ha amor”) i en la seva fermesa en mantenir la decisió d’abandonar les llistes en cas de noves eleccions. Ben mirat, la CUP es presenta com la veritable antítesi del moviment d’Iglesias: construcció de baix a dalt, fermesa en la proposta i lideratges col·lectius.

Gimeno, Miguel …

Bestiari del procés: A. Barnils, P. Carbonell i B. Duart

Barnils, Andreu (periodista).
Lectures constructives.
El cap de setmana ens ofereix la possibilitat de contrastar dos possibles camins: un mena a la destrucció, l’altre, a mantenir viu un procés plural. De fet, hi ha dues possibilitats: intentar interpretar negativament tot el que fa l’altre, o, ben al contrari, buscar els punts forts, que uneixen, de tot allò que ofereix. Desgraciadament, predomina la primera opció, de manera que els (suposats, vull creure, per no fer com ells, que veritables) partidaris de la unitat, es dediquen a desacreditar, quan no a menystenir i a insultar, tot i tots els qui no fan allò que ells (molt legítimament en el fons, però no en les formes) creuen que haurien de fer. El cas de la possibilitat que Junqueras manifestés la seva disposició, fins i tot, a cedir la presidència de la Generalitat n’és un exemple perfecte de com, un oferiment constructiu pot ser interpretat de la manera més perjudicial possible. I així, prendrem mal.

Carbonell, Pere (fundador de …

Necessitem el pacte, però de llums llargues

Estic en una altra ona. Al contrari que els pessimistes, continuo tossudament convençut que hi haurà acord. Deuen ser els orígens aragonesos. En canvi, em preocupa molt més la mena d’acord. I cal dir que l’experiència acumulada, és ben cert, no ajuda a l’optimisme. Després del que hem comprovat en esclatar la impostada bona sintonia d’aquests dos anys de legislatura, no volem un acord per als propers cinc minuts de procés. Un pacte que torni a desfermar la bèstia de la desconfiança tan bon punt haguem superat el tram següent. És exactament això el que va passar el desembre de 2013, quan es va acordar data i pregunta i res més. Alguns, il·lusos, pensàvem que ja aleshores hi havia un pacte de fons sobre com portar a terme la Consulta amb l’oposició de l’Estat espanyol i que, si no era així, segur que deu mesos permetrien fer-ho amb plena previsió i tranquil·litat. Res de res. Ara, tant de bo no sigui així, m’avanço, la nova alegria pel pacte que s’esdevindrà pot tapar la repetició de la…

Bestiari del procés: A.Soler, T. Soler i I. Vidal-Folch

Soler, Agustí (alcalde de Sant Joan de Vilatorrada assassinat pel franquisme).
Memòria dels herois.
Entre 1939 i 1952, 1.717 catalans, considerats enemics de l’Estat pel règim feixista espanyol, foren executats al Camp de la Bota de la Barcelona. Aquesta setmana, en el 75è aniversari de l’obertura d’aquest espai de repressió, el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de la ciutat i l’Associació Pro Memòria als Immolats ha organitzat un homenatge (aquí en teniu la crònica d’en Francesc Canosa). Com hem fet aquest any amb els herois de 1714, cal fer justícia a tota una altra generació que va deixar la pell en defensa de la llibertat i de la supervivència de la nostra nació. Potser us semblaran uns fets llunyans, però n’hi ha prou amb recórrer l’opinió pública espanyola per entendre que les pulsions que van portar centenars de catalans al Camp de la Bota continuen ben vives i que el procés els ofereix una nova via d’expressió. La millor vacuna, com sempre, la Memòria.

Soler, Toni(historiador).
De…

Bestiari del procés: J. Herrera, F. Homs i S. Sáenz de Santamaría

Herrera, Joan (vice-president d'Iniciativa per Catalunya Verds).
Pilotes fora.
Herrera no es vol definir. El dia D, que arribarà aviat encara que els nostres polítics sobiranistes s’entestin a fer-ho difícil, el de votar sí o no a la independència, no sabem que votaran els diputats d’ICV al Parlament de Catalunya. El paper del líder ecosocialista és ben galdós: d’una banda, demana de genolls l’absorció per part de Podemos, però alhora introduint el matís (per noció de país o per salvar la personalitat pròpia?), que les decisions sobre Catalunya cal prendre-les des de Catalunya. Proposa un pol unitari d’esquerres per "per canviar-ho tot", excepte, naturalment, la dependència d'Espanya. El que és el mateix, estranyament, demana no exercir la plena sobirania que, com tothom sap, és l’única via real per decidir-ho tot. Sense saber-ho, ell mateix ho exemplifica: proposa quatre referèndums, un dels quals ja ens l’han prohibit; per als altres, tampoc no tenim competències per…

Bestiari del procés: A.- D. Fachín, C. Forcadell i J.M. García-Margallo

Fachín, Albano-Dante (periodista).
Destruir-ho tot.
La crítica a la política de l’actual govern català en l’àmbit sanitari no només és justa, sinó absolutament imprescindible. A partir de l’execució d’una retallada total de 6.000 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat dels darrers anys (imposada per la troika i per la dependència a parts iguals) i de l’aprofitament del moment per fer passar bou per bèstia grossa, amb transformacions en la gestió de dubtosa orientació público-privada, la situació del sector en aquest moment, si no aconseguim els recursos i les eines d’un Estat, és directament agònica. D’aquí, a fer una activíssima campanya a les xarxes contra la Marató de TV3 hi ha una distància enorme de sensibilitat. L’esforç preciós de solidaritat de milions de catalans, tant com els seus serveis de l’estat del benestar, també mereix un respecte. Des d’un odi desbocat i malsà és impossible construir futur.

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Prov…

Bestiari del procés: C. Boix, M. Buch i J.I. Elena

Boix, Carles (professor de política i afers públics a Princeton).
Clarividència entre nervis.
La negociació entre els partits independentistes, afortunadament, després de l’atzucac de l’inici de la tramitació dels pressupostos, continua endavant. HI ha qui (és un dir, en realitat, hi ha un exèrcit d’opinadors!), per comptes de veure-hi una oportunitat de donar el cop definitiu, es dedica a llançar improperis i a fer augmentar la pressió d’una situació ja de per sí prou tensa per als protagonistes, tot avançant escenaris de càstig que, si cal, ja arribaran. Hi ha, en canvi, qui com Carles Boix, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, posa tota la seva intel·ligència al servei de treballar i oferir els matisos d’un acord que permeti un gran pacte de país que inclogui CiU i ERC (amb altres), com a gran referents independentistes. La proposta: en aquest article del diari Ara aparegut fa uns dies.

Buch, Miquel (president de l’Associació de Municipis de Catalunya).
Eleccions …

La clau del CEO: un joc de credibilitats

Havia d’arribar el moment en el qual les tendències es belluguessin, després de dos anys de gran estabilitat. Cal comprovar si es tracta d’una modificació puntal o esdevé tendència. Francament, sembla un canvi massa brusc, que caldrà analitzar en perspectiva, sobretot quan nous lliuraments del Baròmetre del CEO permetin (o no) confirmar-lo. Just abans del 9-N, l’octubre de 2014, l’aposta dels catalans per un Estat independent en resposta multi-opció (regió, autonomia, estat federal o independent) se situava en el 45,3%. Només uns mesos abans, en el moment màxim (novembre de 2013) havia assolit el 48,5. Ara, en poques setmanes, ha caigut fins el 36,2: es a dir, un de cada quatre partidaris d’un estat independent (se suposa) han deixat de donar suport a aquesta opció en només un any. Correlativament, si el novembre de 2012, la resposta directa en un referèndum a la pregunta què votaries demà en un referèndum sobre la independència assolia el 57% de Sí (màxim històric), ara mateix se sit…

Podem anar encara més enrere

Signes clars que l’esquerra espanyola, a mesura que s’aproxima l’any electoral, es desplaça en contra-direcció als interessos de Catalunya. El desplegament per la base, però, pel que fa als lideratges, de dalt a baix, del nou partit reformista espanyol continua avançant com els crancs, marxa enrere: no només en les seves, almenys inicialment, ambicioses propostes socials o en relació a la denúncia al pagament del descomunal deute privat que l’Estat espanyol ha convertit en públic. En l’àmbit de l’estructura territorial i el respecte a la plurinacionalitat, a desgrat (se suposa) de la professora de la Universitat de Girona Gemma Ubasart, al ritme que han imprès de marxa enrere, és possible que d’aquí uns mesos arribin a demanar la supressió de les comunitats autònomes. Les seves darreres intervencions deixen clar que la formació de Pablo Iglesias no contempla l’exercici del dret a decidir si no és dins la legalitat espanyola. És a dir, defensa un dret a decidir de broma.

Parlem clar, d…

Ajudar-los és la nostra responsabilitat

Fa dos mesos, tot i que la carrosseria lluïa nova, el tren va començar a fallar greument per falta de bon manteniment: la inèrcia dels temps de bona marxa va aconseguir superar l’obstacle més difícil, aquell llarguíssim túnel, gràcies a l’astúcia del conductor i la tenacitat dels passatgers, però, finalment, s’ha aturat. Uns diuen que és culpa del maquinista, confiat de la robustesa del vehicle; altres, del revisor, que hauria d’haver vist molt abans que alguna cosa no rutllava. Uns i altres ho saben: si es mesuren bé les forces encara és possible arribar a l’estació de destí on time. Els qui anem al tren tenim dues possibilitats: abraonar-nos sobre el conductor i el revisor, o tots dos alternativament (cadascú, segons les seves preferències), per recriminar-los perquè el tren, amb tot el que hem pagat de bitllet, no funciona com caldria; podem amenaçar-los amb un acomiadament automàtic i infamant. O ajudar-los a portar la màquina i tots els vagons de la millor manera possible, sigui …

Bestiari del procés: C. Mejías, A. Rivera i M. Soares

Mejías, Carina (probable candidata de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona).
Xipollejant en la mentida.
Una de les estampes més patètiques de la setmana correspon a una piulada llançada (i rectificada poc després davant l’allau d’indignació generat) des del compte oficial del partit ultra espanyolista a Nou Barris (Barcelona). Deia el següent: “¿Sabias que las Becas comedor estan condicionadas por saber o no catalán?”. Cada dia l’espanyolisme ens ofereix la seva ració d’insult, de bilis i de mentida. Però hi ha jornades en les quals excel·leix. Defensar el #MejorUnidos al mateix temps que es menteix descaradament amb l’objectiu d’enverinar la convivència i fer-se amb un grapat de vots és una actitud moralment inqualificable. Superada la nàusea inicial ens resta el plaer de comprovar com Mordor es degrada dia a dia, mentre nosaltres lluitem, només mirant endavant, per construir una societat inclusiva i plural. Un país nou per tothom. Fins i tot per a la gentussa.

Rivera, Albert (preside…

Bestiari del procés: C. García, M. Iceta i P. Macías

García, Coque (membre de Súmate).
L’altra guerra bruta.
La bona gent de Súmate va acudir dilluns al programa líder de la ràdio catalana per defensar la seva honorabilitat davant dels atacs de Gonzalo Bernardos, qui dies abans havia titllat de subvencionada la plataforma independentista de catalans d’origen espanyol; l’expert més omnipresent a les tertúlies va marejar la perdiu amb la seva habitual indignitat moral i intel·lectual. Va parlar del seu salari acadèmic, però no de tot el que cobra per participar en desenes de tertúlies. Coque García, en canvi, va ratificar que l’entitat no cobra un euro de subvencions, que planifica els seus actes en funció dels recursos que disposa (recollits dels seus socis) i que, en canvi, veu com altres entitats suposadament nascudes de la societat civil disposen d’ingents quantitats de recursos. A ells mai els difamarà Gonzalo Bernardos, perquè són dels seus.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Superar-se sempre és possible.
Mítica conferència del “…

Retardar les eleccions? Una incoherència d’arrel

Emboirats entre mantres. Hi ha el de la pluralitat de llistes per abastar els indecisos. Hi ha, a l’altra banda, el de la necessitat d’una llista única, presentada com a única alternativa a unes eleccions normals. En tots els casos, com si no existissin els grisos. Com que el primer ja el combaten a la xarxa insignes opinadors, m’hi fixo en aquest darrer argument. Si no és per fer unes plebiscitàries anirem fins al 2016: ara, no podem convocar unes eleccions normals. Ho sento, però em sembla que aquesta visió manipula la realitat 180 graus. És exactament al contrari. És imprescindible convocar eleccions, sigui la fórmula de partits o candidatures que es presentin la que sigui, precisament perquè, després del que ha passat en aquest país durant els darrers tres anys, és absolutament impossible continuar endavant amb aquesta legislatura com si fos un període polític normal, fins i tot, encara que el president gaudís de majoria parlamentària per fer-ho. No, cal rebre un mandat renovat de…

Bestiari del procés: M. Crosas, I. Cusidó i J. Fontana

Crosas, Marc (futbolista).
A l’espera de l’altre passaport.
Una de les escenes que sempre em vénen al cap quan recordo el procés fallit de reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge, perseguit i boicotejat per l’Espanyola a les assemblees de Fresno i Roma (ara, justament ha fet deu anys de la primera) és la del seu president, Carmelo Paniagua, al faristol, brandant el passaport espanyol en una versió elaborada de l’intel·ligent “que pone en tu DNI.” Amb aquell gest potent que li hem d’agrair, vàrem capir que mai disposaríem del dret plenament reconegut a disposar de seleccions normalitzades si, abans, no obteníem el nostre propi estat. Ens hem posat decididament a la feina, però, entretant, hi ha gent com el futbolista Marc Crosas que ha tirat pel dret i ha aconseguit la carta de ciutadania mexicana, que li permetrà jugar amb la selecció d’aquell país. Felicitats per abandonar la presó!

Cusidó, Ignacio (Director General de la Policia espanyola).
Cadascú té els seus …

Bestiari del procés: K. Aulet, F. Bonet i C. Castro

Aulet, Kim (activista en xarxa).
Cremar les naus de la desconnexió.
Les xarxes socials han bullit tota amb la #ViaClaver, la sàvia proposta consistent a què els partits sobiranistes rebutgin, en un acte de suprema coherència en la desconnexió amb Espanya, presentar-se a les properes eleccions generals de la tardor del 2015 o principis de 2016. Que els independentistes en fem boicot actiu, negant-nos a participar a les meses electorals. De moment, els partits han respost amb la fredor habitual de qui vol anar pas a pas, sense tancar-se el camí de sortida. Tal i com proposa el seu autor, per donar credibilitat a la solidesa de la seva aposta independentista estaria bé que els partits que concorreran a les eleccions plebiscitàries dels propers mesos anunciessin, en el marc del full de ruta que estan acordant (sí, oi?), quina serà la seva posició al respecte. També això ens ajudarà a triar.

Bonet, Francesc (director general del Sistema d’Emergències Mèdiques).
Necessitats d’assistència.
Estic …

Demostrar-los qui mana (#ViaClaver)

És prou conegut, però convé recapitular per posar-vos en situació: amb la seva majoria abassegadora al Congreso de los Diputados ens van negar per terra, mar i aire, fins a catorze vegades, la possibilitat de celebrar un referèndum acordat. Finalment, varem intentar-ho a través d'una Consulta no referendària, que ens van rebregar a la cara sense contemplacions, per la via d'una actuació exprés que els de "Polònia" van escenificar com una mena d'entrada a boxes d'un bòlid de Fòrmula 1. Està clar: el 16% de catalans que hi ha a Espanya només podem votar per decidir el nostre futur polític si convencem un 50% dels diputats espanyols que votin una reforma constitucional per majoria de dos terços, convoquin un referèndum que els nostres amics peninsulars tornin avalar i que un nou Congreso torni a sumar els dos terços per avalar per segona vegada allò que demanem una minoria demogràfica dels espanyols. Allò que una majoria claríssima no està disposada a acceptar e…

Dos grisos per a un acord possible

Els dos principals actors de la representació, Artur Mas i Oriol Junqueras, han plantejat ja les seves apostes pròpies per continuar amb el procés a través d’una convocatòria electoral plebiscitària que pugui substituir el referèndum prohibit per Espanya. Totes dues gaudeixen de potents avantatges i d’alguns inconvenients. Per arribar a un consens mínim, és evident, caldria identificar correctament quins són els elements que podrien aconseguir compensar al màxim, en la mesura del possible, els problemes que planteja cada opció. No amagaré que em decanto per l’aposta paraigua que unifiqui tres llistes de fet separades, que podrien ser Ara és l’hora-Llista pel Sí, Ara és l’hora-Esquerra per la Independència i Ara és l’hora-Crida Constituent. Sí aquestes tres llistes acorden un punt comú clar amb un objectiu i un full de ruta cap a la independència i realitzen actes conjunts compartint el suport de l’Assemblea en una potent campanya electoral, crec que la lectura immediata dels resultats…

Bestiari del procés: M. Rajoy, S. Sostres i J.A. Zarzalejos

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Fiu-fiu.
Aquest home no ens falla mai. És un veritable orfebre d’independentistes. Només desqualificacions i insults i ni una sola proposta. La voluntat de mantenir per terra, mai i aire la seva doble aposta simpàtica: salvar-nos amb els nostres diners i impedir-nos votar per decidir el nostre futur polític en llibertat. Una visita llampec, de poc més de dues hores, que ha deixat fins i tot els seus amb un pam de nas. Feta només com a líder del PP, davant de la seva claca, no com a president del Govern, per escoltar els representants socials i institucionals del país. Això, tot i que és Espanya qui té un veritable problema a Catalunya. I, una vegada més, els teòricament patriotes actuen només en benefici dels interessos socials i econòmics que representa el PP. Gracias presidente per dissoldre en un plis-plas qualsevol dubte.

Sostres, Salvador (perodista).
En el bàndol correcte.
Fa pocs dies, el president Mas creuava el seu Rubicó particular,…

Bestiari del procés: J. Ortega, M. Pigem i E. Pino

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Consolidant l’opció.
Després de votar a la Consulta sobre la independència de 2011 i de participar amb discreció a les darreres Diades multitudinàries, la número dos del Govern Mas s’ha definit aquesta setmana per primera vegada públicament com a independentista. Per ser més exacte, com a “independentista de reacció”: no se sap si és sobretot (o totes dues coses alhora) un efecte de la querella fraternal que ha impulsat el Govern espanyol contra ella, o la manifestació definitiva de la insignificància total d’un Duran i Lleida que (si no fos per la famosa foto del Palace) comença a fer fins i tot un xic de peneta. Sumem i tot sembla indicar que Unió (només cal recordar els entusiastes aplaudiments d’Espadaler al president Mas) s’afegirà clarament al bloc del sí en les plebiscitàries que arriben.

Pigem, Mercè (ex-vocal del Consell General del Poder Judicial).
Posar-ho en safata.
El diari “Ara” començava la setmana destapant l’op…

Com deixar-ho de veres (#ViaClaver)

Pel que sé de les converses a la vora del foc, el meu avi, mort quinze anys abans de la meva aparició en aquest món, era un home de sòlides conviccions i de caràcter expeditiu. En la memòria familiar dels qui l’hem succeït ha quedat fixat el record de com afrontà els primers coquetejos d’un dels seus fills amb el tabac: el convidà a fumar conjuntament un havà empassant-se el fum i el resultat, en forma da mareig i vomitada descomunal el va immunitzar per a la resta de la seva vida. Actuar a l’avançada, preventivament, és sense dubte el més intel·ligent, perquè després costa molt deixar-ho, especialment si, tot i el mal rebut durant dècades, hi ha qui li ha acabat agafant fins i tot el gust, vivint a cos de rei a canvi de servir els qui tots sabem. No cal dir que, una vegada enganxat, deixar les dependències és molt més costós. A aquests alçades, contrastat mèdicament l’efecte devastador de la dependència, advertit que li va la vida en l’envit, el pacient sap perfectament que ha de dei…

Bestiari del procés: M.D. Cospedal, O. Junqueras i A. Mas-Colell

Cospedal, María Dolores (Presidenta de Castella-La Manxa i secretària general del PP).
Escenaris de combat.
Encara que la pròpia interessada va mirar de rebaixar el soufflé hores més tard i que la direcció socialista s’ha apressat a negar-ho, el cert és que la secretària general dels populars ha començat a preparar el terreny en la línia d’una gran coalició entre els dos grans partits estatals, capaç de frenar la previsible força descomunal de Podemos als propers comicis generals. Els d’Iglesias van camí de guanyar les eleccions i un pacte de perdedors entre PP i PSOE tindria per a les forces de statu quo la gran virtut de blindar l’immobilisme per quatre anys més, amb una majoria parlamentària sòlida. Comportaria també un altre efecte fortament desitjat pels populars: estroncar d’arrel qualsevol mena d’entesa per a reformar la Constitució.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Un camí més clar.
La conferència del líder d’Esquerra ha estat acollida amb evident disgust per p…

Bestiari del procés: G. Bernardos, M. Casamitjana i R. Catalá

Bernardos, Gonzalo (professor d’economia de la UB).
Sense problemes de finançament.
Escoltar-lo, omnipresent, provoca habitualment entre hilaritat i vergonya aliena. En el món, tan divers, de les tertúlies als mitjans resulta difícil trobar un personatge més patètic. Entre els misteris més insondables del panorama comunicatiu català de principis del segle XXI, algú haurà d’estudiar de quina manera un semi-analfabet lingüístic, amb nul·les capacitats comunicatives més enllà de les guturals i un discurs que navega enmig de la contradicció permanent ha aconseguit tants minuts de presència pública. Recordeu (només és un exemple) com, en mesos, va passar de petonejar els peus a la solvència acadèmica del conseller Mas-Collell a afirmar amb contundència que és incapaç tècnicament de confegir uns pressupostos! Aquesta setmana el personatge amb més fonts de finançament (confessables i inconfessables) del país, ha acusat la gent de Súmate de subvencionats. Francament, cal tenir poca vergonya.

Cas…

El misteri dels 18 mesos

Hi ha un fet indubtable: que per primera vegada d’ençà del 14 d’abril de 1931, un president de la Generalitat hagi fixat data de sortida d’Espanya és enormement important. Sense dubte, Artur Mas passa a la història. No us puc amagar, però, que ja d’entrada però cada vegada més, a mesura que passen els dies, els interrogants sobre el pla plantejat pel president s’acreixen. Se m’escapa la naturalesa exacta d’aquest període de transició nacional. Sembla com dibuixar-se, novament, una estratègia tipus procés participatiu. De desobediència no frontal, parcial, més pensada per a la cohesió interna i la reacció del adversari que per a un escenari de canvi de sobirania real. En el pla no hi ha ni rastre d’una declaració d’independència, senzillament perquè es remet, al final de 2016, a la celebració encara d’un referèndum definitivament resolutori en el qual el país encara podria decidir renunciar a tot plegat.
El misteri és com es gestionen aquests divuit mesos d’indefinició. La resolució in…

Podemos o l'engany dels sense rostre

Els politòlegs estudiaran durant molts de temps el fenomen d’una formació política capaç de guanyar eleccions sense candidats ni programa coneguts. És realment extraordinari. Imagineu-vos els moments de glòria que la presència de gent com una Gemma Galdón amb altes responsabilitats ens pot deparar. La darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” situava la candidatura sense rostre com a tercera força en unes autonòmiques i com a guanyadora d’unes generals a Catalunya. A banda del fet que no sabem si en tornarà a haver, de generals Catalunya, la dada no hauria de ser interpretada necessàriament com a un indicador dolent per al sobiranisme. Ben mirat, podria ser analitzat com un altre signe de desconnexió: milers de catalans deixarien de voler intervenir amb la tradicional veu pròpia del catalanisme a Espanya i es limitarien a empènyer per desestabilitzar el sistema de la Transició, amb premi per a la candidatura més anti-PP que trobaran al col·legi electoral.

Però no tot són flors i …

Bestiari del procés: M. Rajoy, S. Saénz de Santamaría i J. Tapia

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Un vaixell que s’enfonsa.
Les enquestes apunten a una situació d’alerta màxima. Aquesta setmana, fins i tot, el president Rajoy ha hagut de lliurar finalment el cap de la ministra Ana Mato per guanyar una mica d’oxigen. La tempesta perfecta continua engreixant els seus núvols a l’horitzó i, en aquestes condicions, la possibilitat que les mesures contra Catalunya serveixin de darrera vàlvula d’escapament augmenten exponencialment. Aquesta setmana hem vist el president del Govern espanyol negar la seva pressió sobre la Fiscalia General de l’Estat, alhora que afirmava falsament que la justícia ha manifestat ja per dues vegades que la Consulta és il·legal (com sabeu tots, extrem literalment fals, atès que només les ha suspès mecànicament) o fins i tot que el TC li ha donat la raó. Un nou argument per marxar d’un Estat on la separació de poders és inexistent.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Abraçada desesperadame…

Bestiari del procés: A. Mas, J.C. Monedero i À. Pont

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Alliberat per l’alliberament.
El maig de 2012, en rebre en presència seva el premi al Català de l’Any, Joaquim M. Puyal va manifestar públicament la seva impressió sobre el president: un home seriós, tristot, marcat pel pes de la responsabilitat. Pensarós. Sospesava, ben segur, mentre els preparatius del primer gran Onze de Setembre avançaven, el que seria el gran gir de la convocatòria electoral del 25-N: l’inici d’una aventura amb una gran càrrega de risc personal. Sembla tota una vida, però han passat poc més de dos anys des d’aleshores. Aquesta setmana, després de la seva excel·lent conferència de dimarts, potser sobretot a l’entrevista d’en Cuní del dia següent, Artur Mas semblava transformat. Un altre. Mai se l’havia vist tan solt. És com si l’explicitació definitiva del seu objectiu, l’exposició del seu pla cap a la independència, tot d’una, l’haguessin alliberat.

Monedero, Juan Carlos (membre del Consell Ciutadà de Podemos).
C…

Actituds preocupants (espanyolejant)

Vagi per davant que acceptaré el model electoral que vulgui la majoria del sobiranisme. Tinc les meves preferències i crec que és legítim. Considero que el model de tres llistes abocades cadascuna al seu àmbit ideològic (liberal-conservador, socialdemòcrata i anti-capitalista) obtindrà en total més diputats independentistes i que la votació al nou Parlament en la qual s’anunciarà al món la intenció de constituir-nos en estat tindrà així més vots que a través d’una llista unitària. Sincerament, aquests dies, a diferència de mitjans d’octubre, no em preocupa gaire la tensió existent: crec que tots plegats ens avindrem finalment i que tirarem endavant. I que si el resultat electoral no acompanya ho haurem intentat honestament. Darrerament, però, em preocupen molt més certes actituds intolerants que observo al meu voltant. D’un integrisme cec i sord que em deixa bocabadat.

L’encalçament del dissident s’efectua per terra, mar i aire. Gairebé sempre amb un “hooliganisme” incomprensible que…

Bestiari del procés: I. Gómez Liaño, J. Herrera i O. Junqueras

Gómez Liaño, Ignacio (filòsof i escriptor).
Preparant el terreny.
“Cuando en un país son legales partidos cuyo objetivo es la destrucción de ese país o nación, está claro que el Estado está mal constituido”. Així començava un dels articles més vomitius que la premsa espanyola ens ha ofert fraternalment aquesta setmana. Durant mesos i anys, són molts els catalanets de bona voluntat que han reclamat l’entrada dels intel·lectuals espanyols en escena. I... voilà, aquí en tenim un nou exemple. De forma més el·líptica els uns i més barroera els altres, comencen a ressonar als mitjans espanyols les veus que reclamen, davant del nou escenari, bé la il·llegalització dels partits sobiranistes, bé la suspensió de l’autonomia de Catalunya. Això vol dir que és obligació del Govern, dels partits i de les organitzacions de la societat civil preveure els mitjans adequats per sortejar aquests dos escenaris, que poden esdevenir reals en els propers mesos.

Herrera, Joan (coordinador nacional d’ICV).
El que …

Bestiari del procés: J. Cuní, J.A. Duran i Lleida i P. Gabancho

Cuní, Josep (periodista i editor de “8aldia” de 8TV).
Ennuegats de demagògia.
Des de Rafael Nadal a Lluís Foix, l’espai dels Godó (no penseu malament, tan preocupats ells per la profundíssima crisi social que assola el país) martelleja gairebé a diari una mateixa idea, sense deixar escapar una sola oportunitat. Dilluns, aprofitant que hi passava en Duran, el gran capo de “8aldia” es va decidir a formular-la obertament a l’audiència. Deia, aproximadament, el següent: creu que el 9-N ha servit d’excusa per no parlar de les qüestions socials? Una pregunta formulada i posada en context amb l’objectiu evident de recavar un sí apoteòsic. La resposta de l’audiència a la demagògia d’en Cuní no podia ser més contundent: un 90% de l’audiència responia que no; a hores d’ara, ja tothom sap que resoldre els problemes socials és precisament la primera motivació del procés sobiranista.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
La ràbia se’l menja.
Després de sis mesos de no co…

Cal doblar l’aposta de Mas

Disculpeu-me la immodèstia: l’abril del 2014, preocupat per l’evident desacord sobre quina era la millor manera de continuar endavant després del tan previsible vet del TC a la Consulta,vaig proposar una solució molt semblant a la que ha posat damunt la taula el president Mas: unes Referumdàries. Es tractava d’evitar a tota costa la imatge de divisió que es va desencadenar després del 14 d’octubre, amb la imposició unilateral del nou 9-N per part del Gran Timoner. El que menys em va agradar de dilluns va ser justament això: que com si no haguéssim après dels darrers mesos, el plantejament del president va ser, novament, o compreu la meva oferta o tot se’n va a fer punyetes. En l’altra cantó de la balança, però, de forma prou contundent, la proposta de Mas va aconseguir començar a esvair molts dels dubtes que fins ara planaven de partidisme i personalisme, amagats rere una hipotètica llista de país.
Per aquest motiu, crec que la societat civil organitzada i els altres partits implicats…

Bestiari del procés: M. Rajoy, J.M. Romero de Tejada i G. Ubasart

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
S’expliquen malament.
Mentre el número tres del Partido Popular, Carlos Floriano, es dedicava dia sí dia també a pressionar la Fiscalia i a denunciar el clima contaminant que existeix a Catalunya, Mariano Rajoy rebia a la reunió del G-20, celebrada a Austràlia, algun sonor correctiu que el portava a afirmar (sospitosament, tal i com algun mitjan de comunicació d’abast mundial li havia demanat feia algunes setmanes) que visitarà Catalunya el dia 29 d’aquest mes. El primer ministre espanyol, però, no ha acceptat l’altra recomanació des mateixos diaris: fer reconeixement dels erros comesos. I ara! Ja ens ho ha dit ben clar: el problema és que s’expliquen malament. Recordeu: “Alguns s’entesten a sentir-se incòmodes a Espanya”. Solució? Molt fàcil: si fins ara ens denigraven genèricament, ara s’aplicaran a insultar la nostra intel·ligència, tot dient-nos que ens estan salvant amb el FLA.

Romero de Tejada, José María (fiscal superior de Catalunya…

Bestiari del procés: J.L. Núñez, M. Parellada i V. Partal

Núñez, Josep Lluís (constructor i expresident del Barça).
Un dels nostres.
La setmana començava amb una sorprenent defensa mancomunada, unànime, a la tertúlia dels dilluns de RAC1: Xavier Sardà, Joan López Alegre, Pilar Rahola i Màrius Carol, a cor de quatre veus, lamentaven l’ingrés de l’expresident del Barça a la presó. El fet s’ha anat repetint, una rere l’altra, sistemàticament a totes les tertúlies dels mitjans que he tingut l’oportunitat d’escoltar. Per als qui no sabem res de batalles històriques, resulta una mica sorprenent tanta defensa especial. De fet, és un escàndol. Cal estar molt desconnectat de la realitat per no adonar-se que la gent està fastiguejada de comprovar com, durant gairebé quatre dècades de suposada democràcia, certs estaments socials amb butlla han fet de les institucions el seu vedat particular. Entre el constructor i els desnonats, no cal dubtar qui mereix més compassió.

Parellada, Maria (àvia autoinculpada per votar el 9-N).
Gent molt gran en dignitat.
Divers…

Una enquesta sobre terres movedisses

Els dos lliurament de la darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” amenacen de commoure amb força el panorama polític, tot just dos dies abans de l’esperada conferència del Gran Timoner. Som en temps d’altíssima volatilitat, així que es tracta d’unes previsions, les de les prospeccions demoscòpiques actuals, que cal agafar amb més pinces que mai. Les enquestes postelectorals de les autonòmiques de 2012 ja van explicar-nos que un inaudit percentatge de votants s’havia decidit els tres darrers dies i fins i tot en el moment mateix de votar. Imagineu-vos ara, que el procés de desconstrucció del panorama polític encara ha avançat més. Certament, l’enquesta lliurada en dos dies retrata alguns moviments fortament contradictoris als del darrer baròmetre del CEO, publicat fa només unes setmanes: especialment, en el cas de Ciutadans, al qual l’organisme del Govern català atribuïa només entre 8-9 escons i GESOP dobla sorprenentment fins els 16-17.
Si prenem les dades dels dos grans partits…