Ves al contingut principal

[-281] Exclosos de la realitat de la majoria (#dependentisme)

Diagonal (Barcelona)
Diari de Setge del 31 de gener de 1714 (dia 191).

Fa més d'un any, pocs dies després de les darreres eleccions autonòmiques. Per motius professionals em toca visitar una casa al nord de l'Avinguda Diagonal de la Barcelona. Upper que en diuen. Casa senyorial. El porter, uniformat, ens obre la porta. L'immoble s'ho val. Pasta gansa. Hi viuen hereus d'una família de bona nissaga. Catalans, catalans, encara que ara parlen normalment en castellà. L'avantpassat, abans de la Guerra Civil, havia dominat com a bon cacic de la Lliga la comarca on la família tenia l'històric mas. Després, naturalment, com tocava per mantenir-ne l'estatus, havien abraçat el franquisme. Tot i que no ve a compte i no té ni idea de com pensem els qui la visitem, no s'està de fer-nos notar que ella ha votat a aquell noi jove tan prometedor. En efecte, Ciutadans ha fet un excel·lent resultat als barris alts (vull dir socialment, alts) de la capital catalana i ha obert la primera fuita seriosa de vot en l'espai de la dreta espanyolista al Principat. Aquella tendència s'ha engruixit i refermat i a hores d'ara el partit impulsat pels taxidermistes és a un pas d'esdevenir el pal de paller del dependentisme a Catalunya. En parlarem amb més calma.

És per això que cal reaccionar de manera urgent en defensa del partit i les cadires i alguns perden els papers. Enric Millo llança el lament: "em sento exclòs socialment perquè no sóc independentista". El número dos del Partido Popular a Catalunya (a qui no em canso de preguntar, sempre que puc, a les xarxes socials, com porta la demanda que va anunciar contra Vilaweb per haver informat del seu fracassat intent d'entrar Esquerra quan va marxar d'Unió per surar) demostra, una vegada més, la seva profunda baixesa personal. En el marc de la pitjor crisi econòmica de la Catalunya contemporània, amb més de sis-cents mil aturats i una depauperació general que ens ha fet retrocedir vint anys (als que vivim a la part baixa de la Diagonal), amb milers de nens i famílies en risc de pobresa, amb uns serveis públics agafats amb pinces i en procés de degradació diari. Amb tots aquests elements, el senyor Millo, que decideix lliurement (i que viu com un rei) gràcies a la seva activitat política al servei de la dependència, té els sants pebrots de parlar-nos d'exclusió social. I de presentar-se ell com un exclòs. Una autèntica vergonya pròpia d'algú que viu completament desconnectat del món real. Exclòs de la realitat.

Comentaris

  1. Justa la fusta! (Sort que alguna vegada n'he portat la contrària amb en Granollacs, sinó encara semblaria una fotocòpia de 4a. divisió regional).
    Justa la fusta perquè sempre he pensat que el PP està format per oportunistes, ignorants de pes i de falangistes. Aquesta vessant del botifler que avui ens descrius, n'és un exemple de la ductilitat d'alguns que, sense cap mena de vergonya salten la barrera i s'instal·len a casa del veí falangista. En conec i m'horroritzen. No hi puc conviure. Se m'encén la sang.
    En Millo es queixa de la marginació que pateix ell i de molts dels seus. Home! Ell no deu notar la pudor que fan, però els qui estan al seu voltant sí que ho noten. Alguns se n'aparten; altres ja ni es coneixen. I parla de que els marginem, quan són ells els qui van descarrilats.
    Esclar que la dona "estropajosa" que es posa quatre tones de pintura cada dia tampoc no s'ho nota...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…