Ves al contingut principal

[-282] Cal un Cens de Consultes gestionat per la Generalitat (#9n2014)

Diari de Setge del 30 de gener de 1714 (dia 190).

Canònica de Cardona












Costa prou coincidir amb la Gemma Galdón: normalment, el seu argumentari tòpicament demagògic guarnit amb un posat sempre tens i esquerp acostuma a predisposar-me en contra. Fa tres dies, però, les coses com siguin, va escriure un bon article al diari de l'esquerra nacionalista espanyola. Es referia a les diverses possibilitats que es plantegen per disposar d'un cens electoral propi que permeti al Govern de Catalunya organitzar la Consulta del 9 de novembre d'enguany. Comparteixo amb ella la idea que el padró municipal no constitueix una bona base. No només perquè la seva cessió comporta una problemàtica legal densa, sinó també perquè plantejarà problemes logístics greus en aquells consistoris on el dependentisme és fins ara majoritari. Un boicot d'entre mig i un centenar d'Ajuntaments deixaria certament tocada la credibilitat del procés. Continuo pensant, doncs, que la Generalitat ha d'assumir la logística a partir del seu personal i infraestructura propis. El sistema de Col·legis Públics i Instituts, juntament amb la Xarxa de Centres d'Assistència Primària seria una bona base per distribuir eficientment al territori els centres de votació: només allà on els ajuntaments hi volguessin col·laborar s'hi podria comptar amb altra mena d'equipaments municipals.

També pel que fa a les bases de dades de possibles electors, la Generalitat ha de comptar com a suport essencial amb la informació sanitària i estadística de la qual ja disposa a hores d'ara. Tal i com  apunta la Gemma Galdón, en la fase final prèvia a la convocatòria, a fi de respectar la legislació sobre protecció de dades personals, caldria que el Govern enviés nominativament una carta a tots els electors censats informant-los de la creació oficial del Cens de Consultes i de la possibilitat de restar-ne exclosos si no volen que les seves dades hi figurin. Alguns se'n donarien de baixa, però caldria advertir-los (dissuadir-los) que seria per a totes les consultes en el futur. Molt més incerta em sembla la proposta a l'americana d'un cens elaborat de bell nou a partir de la inscripció dels propis interessats: encara que els tres milions de catalans que, previsiblement, volen votar de totes totes ho fessin, crec difícil que el resultat d'una consulta celebrada amb un cens escassament inferior a la meitat del cos electoral habitual en les eleccions (5,3 milions), generés un mandat democràtic que fos efectivament interpretat i respectat com a tal a nivell internacional. En tot cas, caldrà anar-hi parlant aquests propers mesos.

Comentaris

  1. Jo creia que la Generalitat ja hi estava treballant amb la BBDD del CatSalut. Almenys, és el que vaig escoltar farà gairebé un mes. Trobo que és la millor solució. Aquesta BBDD és nostra, no ens la pot discutir ningú, tampoc, i està permanentment actualitzada. Molt més que la que es fa servir per les eleccions quotidianes. Sí, a la Gemma Galdon li sobra cafeïna per tots costats. Se li nota, comença a parlar assossegada i ràpidament va accelerant fins a fer-se insuportable. Esclar, quan es troben aquesta persona i en Bolaño, l'incendi està servit. Avui, en Bolaño ha estat moderat, potser per ausència de la Galdón. Ha dit un tema molt interessant per esgarrifós: En Wert pretén que els nens de 9 anys (NOU anys!) valorin les cinc millors empreses de la borsa. Sí, tal com ha dit en Bolaño, en Wert vol ensinistrar els nens a entrar en l'economia especulativa!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.