Ves al contingut principal

[-282] Cal un Cens de Consultes gestionat per la Generalitat (#9n2014)

Diari de Setge del 30 de gener de 1714 (dia 190).

Canònica de Cardona












Costa prou coincidir amb la Gemma Galdón: normalment, el seu argumentari tòpicament demagògic guarnit amb un posat sempre tens i esquerp acostuma a predisposar-me en contra. Fa tres dies, però, les coses com siguin, va escriure un bon article al diari de l'esquerra nacionalista espanyola. Es referia a les diverses possibilitats que es plantegen per disposar d'un cens electoral propi que permeti al Govern de Catalunya organitzar la Consulta del 9 de novembre d'enguany. Comparteixo amb ella la idea que el padró municipal no constitueix una bona base. No només perquè la seva cessió comporta una problemàtica legal densa, sinó també perquè plantejarà problemes logístics greus en aquells consistoris on el dependentisme és fins ara majoritari. Un boicot d'entre mig i un centenar d'Ajuntaments deixaria certament tocada la credibilitat del procés. Continuo pensant, doncs, que la Generalitat ha d'assumir la logística a partir del seu personal i infraestructura propis. El sistema de Col·legis Públics i Instituts, juntament amb la Xarxa de Centres d'Assistència Primària seria una bona base per distribuir eficientment al territori els centres de votació: només allà on els ajuntaments hi volguessin col·laborar s'hi podria comptar amb altra mena d'equipaments municipals.

També pel que fa a les bases de dades de possibles electors, la Generalitat ha de comptar com a suport essencial amb la informació sanitària i estadística de la qual ja disposa a hores d'ara. Tal i com  apunta la Gemma Galdón, en la fase final prèvia a la convocatòria, a fi de respectar la legislació sobre protecció de dades personals, caldria que el Govern enviés nominativament una carta a tots els electors censats informant-los de la creació oficial del Cens de Consultes i de la possibilitat de restar-ne exclosos si no volen que les seves dades hi figurin. Alguns se'n donarien de baixa, però caldria advertir-los (dissuadir-los) que seria per a totes les consultes en el futur. Molt més incerta em sembla la proposta a l'americana d'un cens elaborat de bell nou a partir de la inscripció dels propis interessats: encara que els tres milions de catalans que, previsiblement, volen votar de totes totes ho fessin, crec difícil que el resultat d'una consulta celebrada amb un cens escassament inferior a la meitat del cos electoral habitual en les eleccions (5,3 milions), generés un mandat democràtic que fos efectivament interpretat i respectat com a tal a nivell internacional. En tot cas, caldrà anar-hi parlant aquests propers mesos.

Comentaris

  1. Jo creia que la Generalitat ja hi estava treballant amb la BBDD del CatSalut. Almenys, és el que vaig escoltar farà gairebé un mes. Trobo que és la millor solució. Aquesta BBDD és nostra, no ens la pot discutir ningú, tampoc, i està permanentment actualitzada. Molt més que la que es fa servir per les eleccions quotidianes. Sí, a la Gemma Galdon li sobra cafeïna per tots costats. Se li nota, comença a parlar assossegada i ràpidament va accelerant fins a fer-se insuportable. Esclar, quan es troben aquesta persona i en Bolaño, l'incendi està servit. Avui, en Bolaño ha estat moderat, potser per ausència de la Galdón. Ha dit un tema molt interessant per esgarrifós: En Wert pretén que els nens de 9 anys (NOU anys!) valorin les cinc millors empreses de la borsa. Sí, tal com ha dit en Bolaño, en Wert vol ensinistrar els nens a entrar en l'economia especulativa!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…