Ves al contingut principal

[-283] Nosaltres sols per guanyar Europa (#EP2014)

Diari de Setge del 29 de gener de 1714 (dia 189).

Monestir de Ripoll
Finalment, no hi haurà candidatura unitària del sobiranisme a les eleccions europees. Una vegada descartada la (d'altra banda impossible) aliança de tots els signants de l'acord de data i pregunta, certament els arguments a favor i en contra de la llista civil pro consulta s'acumulaven en els dos sentits possibles. I, francament, tot i que sempre he estat partidari del Bloc Sobiranista, en aquest moment no tenia un criteri clar. Molts dels arguments, la majoria, en un sentit i un altre, els trobo raonables. Essent pragmàtics i passant pàgina, doncs, ens haurem de conformar amb la negociació (aquesta, sí, molt més viable) d'una part conjunta en el programa de les quatre llistes que el sobiranisme presentarà a les eleccions europees. A parer meu, el principal problema de la concurrència en solitari serà per a dues de les quatre formacions. La CUP tindrà la dificultat d'arribar al mínim per obtenir representació, tot i que crec que finalment podrà bastir un acord ampli amb l'esquerra independentista basca. CiU, haurà de contraposar la solidesa de Ramon Tremosa (que tampoc sé, la veritat, si vol continuar, tot i que finalment, després de molts dubtes, sembla que sí) amb la persistent lleialtat de Salvador Sedó, el seu número dos unionista, als interessos del Partit Popular: els convergents tindran una campanya francament difícil, amb abundant foc amic.

ICV-EUiA haurà d'afrontar la pèrdua del seu candidat més brillant, Raül Romeva, qui tancarà les llistes dels verds francesos (una opció, per cert, que en plena transició nacional cap a la plena sobirania de Catalunya no s'acaba d'entendre massa, la veritat): Ernest Urtasun gaudirà del vent a favor de la merescuda (i sovint hipòcrita, si recordem el Tripartit) crítica a les polítiques nefastes de la troica. Finalment, Esquerra ha fitxat un candidat excel·lent, Josep Maria Terricabras, té gairebé assegurada la segona posició (que la refermarà com a primer partit de l'esquerra del país, en plena ensorrada socialista) i tindrà possibilitats, en funció del desgast durant la campanya de la candidatura convergent amb Sedó de paràsit, fins i tot de donar a ERC la primera victòria electoral a Catalunya des de la Segona República. Només donaria un consell humil, si més no, per als dos principals partits catalans (que crec que en el cas de CiU arriba tard): oblideu les aliances amb els partits nacionalistes d'altres comunitats històriques fora dels Països Catalans. El temps d'anar amb ells ha passat. Poden restar més que sumar. Es farà difícil comprendre la coalició amb gent que actua a cinc-cents quilòmetres de distància quan s'ha estat incapaç d'acordar amb el veí amb qui es comparteix l'objectiu més important. Així, doncs, sigles pròpies, programa compartit i tots, fins a l'últim sobiranista, a votar!

Comentaris

  1. No entenc en Romeva, (l'unic del seu partit que votaria) duu intencio de participar al la politica catalana? Si es aixi benvingut, sino que es quedi a Europa que alli fa feina.

    ResponElimina
  2. Sí, molt encertat tot aquest anàlisi. Almenys, des de la meva finestra d'observador.
    Seguint amb l'anàlisi, trobo que l'intent de voler anar junts a fer la compra a UE, era un intent de voler amagar la caiguda de votants propis de CDC. Per part d'UDC no crec que els preocupi gaire perquè tenen tota l'altra colla europea. Per tant, aquí, a la UE, es veurà la debilitat en la que ha caigut CDC per culpa d'UDC. Per altra banda, ho prefereixo que cadascú vagi per lliure i no s'agafi a cap ferro roent. Ho trobo més honest.

    ResponElimina
  3. Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

    ResponElimina
  4. Aposto per que les candidatures sobiranistes obtindran més vots per separat que juntes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…