Ves al contingut principal

[-284] I els sis mil mai van sortir (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 28 de gener de 1714 (dia 188).

Felip IV de Castella
Tot i els desastres del dia anterior a la muntanya i el pla de Barcelona, el marquès de los Vélez conservava encara una important superioritat numèrica. La desmoralització de les seves forces, però, i la constatació aquella nit a Sants de l'estat de "son exèrcit destroçat", amb la mort de bona part dels seus comandaments, "quant pensà Barcelona que al dia següent tornaria a envestir, se retirà ab manifesta fuga prenent lo camí de Sant Boi vers Tarragona, no tenint-se per segur fins fou arribat a aquella ciutat". L'autor de l'Exemplaria ens recorda que "de esta senyalada victòria, que Nostre Senyor fou servit de donar als catalans a la vista de Barcelona, féu esta ciutat i tots los habitants de ella grans demostrations de alegria". Però també analitza algunes de les causes que l'havien fet possible. La principal, la unitat: "primerament, la unió tant gran i conformitat i agué dins Barcelona entre la noblesa i poble en defensar la pàtria", "pus en esta factió i batalla se portà tant valentment i alentadament en defensa de la pàtria i ab molta uniformitat no sols la noblesa, però encara tot lo restant del poble, poder ser testimonis d'esta factió don Ignaci Mascareñas, enbaxador a aquest Principat per lo rei de Portugual don Juan Quart, lo qual des de la muralla mirava la gran pelea".

En efecte, un cavaller castellà encerclat davant el fossar de la muralla, just "abans que fou despedessat, totavia se li oí ans de morir que demanava: a dónde eran los sis mil hombres avían de salir en favor del rei". Els enemics havien creat un escenari irreal, convençuts que una part important dels catalans es passarien al seu bàndol sense combatre: "contra la opinió dels castellans, que venían enganyats pensant avían de declarar-se sis mil hòmens en su favor en presentar-se lo exèrcit devant Barcelona". Aleshores com ara, els castellans estaven convençuts de la seva superioritat i de la nostra covardia. Amb la seva habitual actitud de superioritat estaven conveçuts que desistiríem, "que sent sols en Montjuïch entre los que estaven destinats per la defensa sua sis-cents hòmens, resistissen a més de sis mil, la flor de Espanya los vingué a acometre." La fabulosa narració de l'autor de la Crònica "Exemplaria" de la Catedral de Barcelona acaba amb una curiosa constatació de la solvència d'un país viu i econòmicament viable, dotat de les estructures d'estat que havia sabut bastir-se durant segles, que fou "cosa de admiratió que, dit dia de jener de 1641 en que se donà dita batalla, lo Banch i Taula de la Ciutat de Barcelona estigueren uberts tot lo dia, donant dinés a totes les persones ne volien treure."

Comentaris

  1. Aquesta "Crònica Exemplària de la Catedral de Barcelona" no té pèrdues. és formidable, i més encara que aquest Granollacs ens l'hagi brindat!
    És verídica la cita que en fa en Sánchez Piñol al seu Victus en el sentit de que la guerra del 1714 la vam perdre per inutilitat estratègica d'alguna autoritat interna de Barcelona? En vaig quedar bastant, o molt, bocabadat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.