Ves al contingut principal

[-284] I els sis mil mai van sortir (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 28 de gener de 1714 (dia 188).

Felip IV de Castella
Tot i els desastres del dia anterior a la muntanya i el pla de Barcelona, el marquès de los Vélez conservava encara una important superioritat numèrica. La desmoralització de les seves forces, però, i la constatació aquella nit a Sants de l'estat de "son exèrcit destroçat", amb la mort de bona part dels seus comandaments, "quant pensà Barcelona que al dia següent tornaria a envestir, se retirà ab manifesta fuga prenent lo camí de Sant Boi vers Tarragona, no tenint-se per segur fins fou arribat a aquella ciutat". L'autor de l'Exemplaria ens recorda que "de esta senyalada victòria, que Nostre Senyor fou servit de donar als catalans a la vista de Barcelona, féu esta ciutat i tots los habitants de ella grans demostrations de alegria". Però també analitza algunes de les causes que l'havien fet possible. La principal, la unitat: "primerament, la unió tant gran i conformitat i agué dins Barcelona entre la noblesa i poble en defensar la pàtria", "pus en esta factió i batalla se portà tant valentment i alentadament en defensa de la pàtria i ab molta uniformitat no sols la noblesa, però encara tot lo restant del poble, poder ser testimonis d'esta factió don Ignaci Mascareñas, enbaxador a aquest Principat per lo rei de Portugual don Juan Quart, lo qual des de la muralla mirava la gran pelea".

En efecte, un cavaller castellà encerclat davant el fossar de la muralla, just "abans que fou despedessat, totavia se li oí ans de morir que demanava: a dónde eran los sis mil hombres avían de salir en favor del rei". Els enemics havien creat un escenari irreal, convençuts que una part important dels catalans es passarien al seu bàndol sense combatre: "contra la opinió dels castellans, que venían enganyats pensant avían de declarar-se sis mil hòmens en su favor en presentar-se lo exèrcit devant Barcelona". Aleshores com ara, els castellans estaven convençuts de la seva superioritat i de la nostra covardia. Amb la seva habitual actitud de superioritat estaven conveçuts que desistiríem, "que sent sols en Montjuïch entre los que estaven destinats per la defensa sua sis-cents hòmens, resistissen a més de sis mil, la flor de Espanya los vingué a acometre." La fabulosa narració de l'autor de la Crònica "Exemplaria" de la Catedral de Barcelona acaba amb una curiosa constatació de la solvència d'un país viu i econòmicament viable, dotat de les estructures d'estat que havia sabut bastir-se durant segles, que fou "cosa de admiratió que, dit dia de jener de 1641 en que se donà dita batalla, lo Banch i Taula de la Ciutat de Barcelona estigueren uberts tot lo dia, donant dinés a totes les persones ne volien treure."

Comentaris

  1. Aquesta "Crònica Exemplària de la Catedral de Barcelona" no té pèrdues. és formidable, i més encara que aquest Granollacs ens l'hagi brindat!
    És verídica la cita que en fa en Sánchez Piñol al seu Victus en el sentit de que la guerra del 1714 la vam perdre per inutilitat estratègica d'alguna autoritat interna de Barcelona? En vaig quedar bastant, o molt, bocabadat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…