Ves al contingut principal

[-285] Arribaran molt a prop de Barcelona, però no hi entraran (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 27 de gener de 1714 (dia 187).

El Comte-duc d'Olivares
L'autor de la crònica Exemplaria de la Catedral de Barcelona assenyalà com, un cop iniciat el combat, en l'angoixa pròpia del moment, se sabé a la ciutat que una religiosa del monestir de les caputxines, "dona de exemplar vida i abstinèntia", que moriria "ab gran fama de santedat", havia "muntat al terrat" per veure la batalla i vist sobre la muntanya de Montjuïc la Mare de Déu, acompanyada de santa Eulàlia, santa Madrona i sant Sever, conformant-se amb el que una altra monja famosa a la ciutat havia profetitzat feia dies: "tinga bon ánimo, siam bons, que Déu nos ajudarà: ells arribaran molt serca de Barcelona, però no i entraran ja u veurà." Però tornem del cel a la terra. Llançades les millors unitats del marquès de los Vélez contra les febles defenses de Montjuïc, "arribà socorro de Barcelona", "axí per terra com per la mar, aquest de la gent de la Ribera [la que perdria les seves cases algunes dècades més tard, per construir la Ciutadella] i aquell de la mosqueteria de les muralles". El governador de la plaça, mantenint la tensió dels seus, deixà que els esquadrons castellans s'atansessin al castell fins a posar-se a tir: obrí foc amb tota la mosqueteria i dos canons pedrers carregats de bales de mosquet "i asertà tant bé lo artiller los tirs que féu en lo enemich gran destrossa".

Els invasors dubtaren en constatar la inesperada resistència i alguns d'ells iniciaren la retirada: davant d'aquest canvi de fortuna, "isqueren molts mosqueters del fortín, que units ab los altres que estaven per la muntanya, acometeren a l'enemich matant i degollant molt a son vàluo [a voluntat], ja per son valor, com per estar acovardat lo enemich posat en fuga, i fou de manera que los que escaparen vius o degueren als brassos cathalans, cansats de matar, restant en la montanya infinitat de cossos morts i per despojos i triumphos de la victòria quinse banderas castellanas i moltes armes de totes sorts". Mentre el més valuós de la infanteria castellana era esclafat a Montjuïc, davant la muralla de Barcelona es lliurava un altre enfrontament decisiu. El marquès de los Vélez disposava la seva cavalleria en vint esquadrons als Molins de Vent, "als quals la cavalleria catalana i francesa feren frente no passant tota ella de número de 500". El combat, amb suport d'infanteria, fou duríssim a les diferents parts davant la muralla, lliurat a cops d'espasa i a tirs de pistola i carrabina. Després d'hores de combat "retirà lo enemich ses tropes, avent-se tanbé retirats los que éren muntats a Monjuïch." Demà, el final.

Comentaris

  1. Em fio més dels filòsofs que dels profetes... En fi, en vista de que sí que van entrar dins de Barcelona per quedar-s'hi durant una temporada almenys, potser per això aquest cap de setmana hi han tornat a fer-ne representació de la seva ocupació. Ho han fet per fer-nos-ho recordar i donar fe del seu nivell intemperant i d'ignorància supina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…