Ves al contingut principal

[-286] Fer onejar la bandera castellana a Montjuïc (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 26 de gener de 1714 (dia 186).

Efemèrides importants avui. Fa setanta-cinc anys, l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona. Vés per on, els seus fills i néts han decidit commemorar-ho ancorats allà mateix, a la Diagonal. Però, segles abans, el 26 de gener de 1641, tenia lloc la batalla de Montjuïc, moment clau en la consolidació de la Revolució Catalana que havia esclat la primavera anterior. Alguns patriotes es trobaran avui per commemorar-ho. Repasso la narració que en fa, plena de vivesa, la denominada crònica Exemplaria de la Catedral de Barcelona, publicada per Antoni Simon Tarrés (Cròniques de la Guerra dels Segadors, Barcelona: Curial, 2003, p. 191-234). Digueu-me presentista, però en tornar als fets d'aleshores, els punts de connexió amb l'actualitat del procés de Catalunya cap a la plena sobirania suren amb enorme força. El títol de les pàgines que el seu autor dedica al fet resulta ben significatiu: "Batalla de Montjuïc i victòria del Principat contra tot lo poder de Espanya. 1641". Comença així: "Disapte, a 26 de jener 1641, dia de san Policarpo, memorable a Cathalunya i al món, dues hores antes del dia, tocà a marchar lo enemich i al descubrir-se lo dia tanbé se descubrí lo exèrcit, posat en orde per a acometre".

A les set del matí, l'artilleria castellana prengué posicions entre la Creu Coberta i Montjuïc i la plaça començà a disparar les seves peces, principalment, des del portal de Sant Antoni. Segons la crònica, els barcelonins s'abraonaren en massa a la defensa: "en lo instant, se comensaren a guarnir les muralles de gent, ab tanta porfia, que parexia no era menester forquilla per als mosqueters, podent-se servir en lloch de ella dels muscles dels que los estaven devant". Per sorpresa, el gruix de l'exèrcit del marquès de los Vélez (la part "major i més lusida") es dirigí a Montjuïc, "la qual factió entenia dit marquès consistia tot lo ser de la victòria i conquista de Barcelona". El marquès arengà les seves tropes fent-los veure la importància de l'acció, alhora que "enpenyava la paraula real que al primer que enarbolara a una bandera castellana en la cima de Monjuïch se'l donarían sis mil ducats de renda i un àbit" dels ordes militars. L'autor de l'Exemplaria considera, doncs, que es llançà sobre Montjuïc "com uns lleons", "lo millor de la milícia, capitans, sergentos majors, mestres de camp, reformats i cavallers". Però aquella senzilla acció, d'un exèrcit numèricament superior, es complicaria ben aviat. Continuarà.

Comentaris

  1. Sembla, doncs, que aquests dies de gener també ens són fatídics.
    Però, per fatídics són els fets d'ahir volent els del PP fer una representació del túnel de les bruixes, voler representar el paper del poder permanent d'ocupació que tenim permanentment sobre de nosaltres.
    Home, per voler fer veure que ens dominen, no calia tanta escenificació. I si volien demostrar-nos que els hem de seguir tenint por, doncs que sàpiguen que amb això també els superem: només veient les demostracions del desgavell econòmic que patim, ja n'hi ha prou.

    ResponElimina
  2. A Hostafrancs hi ha un carrer que s'anomena 26 de gener de 1641, per recordar aquesta victòria catalana. Es diu que Franco podia haver entrat uns dies abans a Barcelona, però esperà el 26 de gener per treure's l'espina.
    I durant el feixisme, aquest carrer fou dedicat al 26 de gener del 1939.
    Fita

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…