[-286] Fer onejar la bandera castellana a Montjuïc (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 26 de gener de 1714 (dia 186).

Efemèrides importants avui. Fa setanta-cinc anys, l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona. Vés per on, els seus fills i néts han decidit commemorar-ho ancorats allà mateix, a la Diagonal. Però, segles abans, el 26 de gener de 1641, tenia lloc la batalla de Montjuïc, moment clau en la consolidació de la Revolució Catalana que havia esclat la primavera anterior. Alguns patriotes es trobaran avui per commemorar-ho. Repasso la narració que en fa, plena de vivesa, la denominada crònica Exemplaria de la Catedral de Barcelona, publicada per Antoni Simon Tarrés (Cròniques de la Guerra dels Segadors, Barcelona: Curial, 2003, p. 191-234). Digueu-me presentista, però en tornar als fets d'aleshores, els punts de connexió amb l'actualitat del procés de Catalunya cap a la plena sobirania suren amb enorme força. El títol de les pàgines que el seu autor dedica al fet resulta ben significatiu: "Batalla de Montjuïc i victòria del Principat contra tot lo poder de Espanya. 1641". Comença així: "Disapte, a 26 de jener 1641, dia de san Policarpo, memorable a Cathalunya i al món, dues hores antes del dia, tocà a marchar lo enemich i al descubrir-se lo dia tanbé se descubrí lo exèrcit, posat en orde per a acometre".

A les set del matí, l'artilleria castellana prengué posicions entre la Creu Coberta i Montjuïc i la plaça començà a disparar les seves peces, principalment, des del portal de Sant Antoni. Segons la crònica, els barcelonins s'abraonaren en massa a la defensa: "en lo instant, se comensaren a guarnir les muralles de gent, ab tanta porfia, que parexia no era menester forquilla per als mosqueters, podent-se servir en lloch de ella dels muscles dels que los estaven devant". Per sorpresa, el gruix de l'exèrcit del marquès de los Vélez (la part "major i més lusida") es dirigí a Montjuïc, "la qual factió entenia dit marquès consistia tot lo ser de la victòria i conquista de Barcelona". El marquès arengà les seves tropes fent-los veure la importància de l'acció, alhora que "enpenyava la paraula real que al primer que enarbolara a una bandera castellana en la cima de Monjuïch se'l donarían sis mil ducats de renda i un àbit" dels ordes militars. L'autor de l'Exemplaria considera, doncs, que es llançà sobre Montjuïc "com uns lleons", "lo millor de la milícia, capitans, sergentos majors, mestres de camp, reformats i cavallers". Però aquella senzilla acció, d'un exèrcit numèricament superior, es complicaria ben aviat. Continuarà.

Comentaris

  1. Sembla, doncs, que aquests dies de gener també ens són fatídics.
    Però, per fatídics són els fets d'ahir volent els del PP fer una representació del túnel de les bruixes, voler representar el paper del poder permanent d'ocupació que tenim permanentment sobre de nosaltres.
    Home, per voler fer veure que ens dominen, no calia tanta escenificació. I si volien demostrar-nos que els hem de seguir tenint por, doncs que sàpiguen que amb això també els superem: només veient les demostracions del desgavell econòmic que patim, ja n'hi ha prou.

    ResponElimina
  2. A Hostafrancs hi ha un carrer que s'anomena 26 de gener de 1641, per recordar aquesta victòria catalana. Es diu que Franco podia haver entrat uns dies abans a Barcelona, però esperà el 26 de gener per treure's l'espina.
    I durant el feixisme, aquest carrer fou dedicat al 26 de gener del 1939.
    Fita

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas