Ves al contingut principal

[-287] Sacsar-nos el passaport (#Europa)

Diari de Setge del 25 de gener de 1714 (dia 185).

Carmelo Paniagua
Estan sembrats. La darrera aportació del diari de capçalera de l'espanyolisme d'esquerra, d'en Josep Maria Colomer, que es defineix com a membre per elecció de l'Acadèmia Europea. Cal dir-ho, una mica més seriosa que les anteriors perles de César Molinas i Laura Freixas. Diu que el concepte de sobirania és el més obsolet en la política europea actual i que moltes de les antigues funcions dels Estats ja són a mans dels òrgans de la UE. Quan sento aquesta mena d'afirmacions d'algú tan i tan ben informat sempre se m'activa la mateixa neurona: la que em porta de dret a Carmelo Paniagua, president de la Federació Espanyola de Patinatge, blandint el passaport per dir-nos en una de les assemblees de la Internacional que no teníem dret a ser membres com a país esportiu. Em sorprenen doblement les afirmacions d'en Josep Maria Colomer, bàsicament, per dos motius: el primer, perquè la deficientíssima reacció de la Unió Europea al repte de la crisi econòmica que ens afecta de manera tan brutal, ha posat de relleu precisament la manca d'eficiència de la transferència de sobirania dels Estats membres a la Unió Europea: n'hi ha, clar que sí, però cap als mercats, cap als creditors d'uns Estats en fallida econòmica.

En el context de la crisi, doncs, parlar de sobirania no només no és obsolet, sinó absolutament necessari: cal reflexionar sobre la manera de compartir-la amb les institucions de la UE i de descompartir-la amb els mercats que sotmeten governs legítimament constituïts als dictats d'uns quants privilegiats que continuen fent créixer les seves fortunes i creen més desigualtat. Però hi ha una segon element difícil d'entendre en l'article d'en Colomer: l'estadi actual de lluita per la plena sobirania no ha estat planificadament escollit per la majoria dels catalans que avui el recolzen. Actituds com la de Carmelo Paniagua, al llarg dels darrers trenta-cinc anys, ens han convençut que no tenim altra sortida. La nostra lluita per l'Estat propi no és altra cosa que el resultat d'un encalçament històric, trajectòria que ens diferencia profundament de Massachussets. Certament, Europa podria haver construït una estructura interna que no pivotés sobre els Estats. De moment, francament, no sembla que sigui així. I mentre les coses no canviïn, voler ser com els altres no es cap delicte, sinó aparentment el més raonable.

Comentaris

  1. I aquest Colomer em pot explicar com fer-ho per poder evitar que ens envaeixin els PP's a casa nostra a insultar-nos i dient-nos el què pensava Tarradellas i altres? Em pot dir com evitar que en Montoro no amagui el forat fiscal i hagi de dir la veritat? Doncs, jo no sé pas cap altra manera de poder-me'n escabullir d'aquesta gent com no sigui fugint del seu Estat repressor. Diran que votant amb unes altres eleccions altres candidatures. Ja ho faig! Però, el resultat és que les dues predominants no tenen diferències de color, són el mateix amb una lleugera pàtina de tint per dissimular només una mica. Quina misèria haver de viure dins d'aquesta Espanya que amaga la veritat, menteix i se'n enorgulleix!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…