[-288] Sobre l'onanisme anti-independentista (#Brigada)

Diari de Setge del 24 de gener de 1714 (dia 183).

Sabadell
Els mitjans que els espanyols anomenen d'àmbit nacional, és a dir, els publicats o emesos des de Madrid, han enfollit a mesura que constaten la nostra persistència. Segueixen una estratègia, des del meu punt de vista, realment kafkiana. Estan convençuts de la necessitat de convèncer els seus lectors i oïdors que cal evitar la independència de Catalunya. No cal. Els espanyols tenen claríssim que estan en contra. Semblaria lògic dissenyar una estratègia per seduir els catalans, que som els que estem a favor, però no. Nosaltres, en realitat, per a ells, no existim. Ni com a subjecte polític ni com a ciutadans amb dret a decidir, ni com a consumidors de mitjans. Aquest capteniment provoca situacions realment esperpèntiques, com ara quan, diumenge passat, El País titulava a quatre columnes en portada sobre l'existència d'un "mur de silenci internacional" contra el qual s'havia estavellat el "desafiament de Mas". Espectacular. Mentre els exemplars calents del diari espanyolista d'esquerres s'apilaven als quioscos, els lectors de La Repubblica (el principal diari italià) encara podien llegir un article del Gran Timoner i els espectadors britànics es disposaven a sentir per ràdio i televisió, mitjançant la primera cadena pública, una entrevista amb el president.

Al dia següent, Lluís Bassets semblava posseït, especialment rabiós, amb motiu d'una entrevista al portaveu Francesc Homs al Canal 24 hores de TVE. No m'estranya. Mare meva quin ridícul. Els exemples d'aquesta actitud tan intel·ligent adreçada a convèncer només els propis i a repel·lir qualsevol nova adhesió a Catalunya són incomptables. Dissabte passat, per exemple, la cadena del senyor Lara, La Sexta, oferia en el seu habitual debat nocturn una tertúlia amb vuit opinadors en la qual tots, absolutament tots, es manifestaven en contra de la Consulta, de permetre'ns votar. A Espanya pensen que la seducció passa perquè un 100% dels mitjans es manifesten permanentment en contra del que vol el 70/80% dels catalans? Manicomial. Així, doncs, mentre el Govern català treballa en una estratègia d'explicació internacional del nostre projecte, acomboiat per una societat civil activada ja molt abans en la mateixa direcció (des del Col·lectiu Emma a Help Catalonia), els espanyols es dediquen només a convèncer-se ells mateixos. A emetre permanentment missatges per al consum intern. La feinada que tindran quan despertin.

Comentaris

  1. Aquesta auto-satisfacció del missatge polític que argumentes avui, el trobo també molt encertat. És més, a partir de demà desembarquen tota la plana major del PP a fer-se una auto-exhibició de la seva sexualitat monogàmica política.
    Esclar que si només s'arriba a fer aquest numeret i prou, ja m'estaria bé. Em temo, però, que posaran d'exhibició sexual sobre de la taula, lleis que ens limitaran les nostres llibertats encara més.

    ResponElimina
  2. És que els espanyols el tema de l'opinió pública els interessa ben poc; tenen raó i prou. He dit i redit que Espanya té serveis d'informació acreditats però que no té gabinets d'anàlisi. La seva anàlisi és el que diuen els seus mitjans cada matí. I creient-se'ls, estan topant amb la realitat del que passa aquí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)