Ves al contingut principal

[-288] Sobre l'onanisme anti-independentista (#Brigada)

Diari de Setge del 24 de gener de 1714 (dia 183).

Sabadell
Els mitjans que els espanyols anomenen d'àmbit nacional, és a dir, els publicats o emesos des de Madrid, han enfollit a mesura que constaten la nostra persistència. Segueixen una estratègia, des del meu punt de vista, realment kafkiana. Estan convençuts de la necessitat de convèncer els seus lectors i oïdors que cal evitar la independència de Catalunya. No cal. Els espanyols tenen claríssim que estan en contra. Semblaria lògic dissenyar una estratègia per seduir els catalans, que som els que estem a favor, però no. Nosaltres, en realitat, per a ells, no existim. Ni com a subjecte polític ni com a ciutadans amb dret a decidir, ni com a consumidors de mitjans. Aquest capteniment provoca situacions realment esperpèntiques, com ara quan, diumenge passat, El País titulava a quatre columnes en portada sobre l'existència d'un "mur de silenci internacional" contra el qual s'havia estavellat el "desafiament de Mas". Espectacular. Mentre els exemplars calents del diari espanyolista d'esquerres s'apilaven als quioscos, els lectors de La Repubblica (el principal diari italià) encara podien llegir un article del Gran Timoner i els espectadors britànics es disposaven a sentir per ràdio i televisió, mitjançant la primera cadena pública, una entrevista amb el president.

Al dia següent, Lluís Bassets semblava posseït, especialment rabiós, amb motiu d'una entrevista al portaveu Francesc Homs al Canal 24 hores de TVE. No m'estranya. Mare meva quin ridícul. Els exemples d'aquesta actitud tan intel·ligent adreçada a convèncer només els propis i a repel·lir qualsevol nova adhesió a Catalunya són incomptables. Dissabte passat, per exemple, la cadena del senyor Lara, La Sexta, oferia en el seu habitual debat nocturn una tertúlia amb vuit opinadors en la qual tots, absolutament tots, es manifestaven en contra de la Consulta, de permetre'ns votar. A Espanya pensen que la seducció passa perquè un 100% dels mitjans es manifesten permanentment en contra del que vol el 70/80% dels catalans? Manicomial. Així, doncs, mentre el Govern català treballa en una estratègia d'explicació internacional del nostre projecte, acomboiat per una societat civil activada ja molt abans en la mateixa direcció (des del Col·lectiu Emma a Help Catalonia), els espanyols es dediquen només a convèncer-se ells mateixos. A emetre permanentment missatges per al consum intern. La feinada que tindran quan despertin.

Comentaris

  1. Aquesta auto-satisfacció del missatge polític que argumentes avui, el trobo també molt encertat. És més, a partir de demà desembarquen tota la plana major del PP a fer-se una auto-exhibició de la seva sexualitat monogàmica política.
    Esclar que si només s'arriba a fer aquest numeret i prou, ja m'estaria bé. Em temo, però, que posaran d'exhibició sexual sobre de la taula, lleis que ens limitaran les nostres llibertats encara més.

    ResponElimina
  2. És que els espanyols el tema de l'opinió pública els interessa ben poc; tenen raó i prou. He dit i redit que Espanya té serveis d'informació acreditats però que no té gabinets d'anàlisi. La seva anàlisi és el que diuen els seus mitjans cada matí. I creient-se'ls, estan topant amb la realitat del que passa aquí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…