Ves al contingut principal

[-290] Notícies insolvents de Catalunya (#dependentisme)

Diari de Setge del 22 de gener de 1714 (dia 182).

Arenys de Mar









És curiós, alhora que es critica la commemoració del Tricentenari i s'acusa el sobiranisme català de tergiversar la història, l'espanyolisme es llança massivament a segrestar-la, amb el ministre Wert al capdavant. Més enllà de les aportacions d'historiadors professionals, que gairebé mai coneixen directament la història de Catalunya, els principals mitjans escrits espanyols van plens d'una florida d'interpretacions globals del sentit de la història del nostre país, normalment, fetes a base de quatre (o menys lectures), a partir dels apriorismes que permetin falcar la conclusió final que es proposaven defensar d'inici. És la història no en sí mateixa sinó com a excusa. Després de la demostració de fa uns dies de l'especialista en el món financer, president del Círculo Ecuestre i testaferro del Partit Popular Borja García-Nieto, aquest cap de setmana passat l'exhibició va córrer a càrrec del matemàtic i economista, ex-alt càrrec socialista, César Molinas, en un memorable article al diari espanyolista d'esquerres El País. No entraré en els menysteniments que conté el text, com ara el d'anomenar-nos hobbits, per comparació amb l'imperialisme castellà modern, per cert, més demogràfic i religiós que no pas econòmic, com em sembla evident.

Per a la seva celebrada síntesi històrica, César Molinas cita un sol historiador que hagi parlat de Catalunya i glossa una sola obra, publicada, pareu màquines, el 1954. Segons sembla, els darrers seixanta anys de la historiografia catalana li semblen poc rellevants. Amb repassar algunes pàgines de Vicens Vives n'hi ha prou. En aquestes condicions no pot resultar estrany que les institucions parlamentàries i constitucionals assassinades per l'absolutisme borbònic, militarista i aristocratitzant, siguin titllades de feudals. O que es digui que els Àustries no les van posar en qüestió i fins i tot que van ser salvades pel Comte-duc d'Olivares. El que és més gros (i, disculpeu que m'hagi de repetir cada dos per tres) és haver de llegir que Felip V va empènyer el país a la modernitat i que sense Decret de Nova Planta no hi hauria hagut Revolució industrial. A més d'una hipòtesi contrafactual indemostrable, tal afirmació passa per alt, de manera profundament immoral, l'immens patiment que milers i milers de catalans van haver d'experimentar durant dècades per haver-se volgut oposar als designis de l'imperialisme castellà i l'absolutisme monàrquic, que de progressista no en va tenir res, en defensa d'uns valors polítics molt més avançats. Seria tant com dir que els jueus van assolir l'Estat d'Israel gràcies a l'Holocaust; o Armènia, mercès al Genocidi de principis del segle XX o que Bòsnia existeix per la matança de Srebrenica. Una indignitat.

Comentaris

  1. Dir que gràcies al decret de nova planta,varem poder fer la revolució industrial, no és només com dius, d'un cinisme de l'alçada de genocides assassins, sinó que ha més també obvia, de dir i preguntar-se, com és que fora de Catalunya, no van fer la revolució industrial gràcies al borbònic?
    De fet ell sap que Catalunya va fer la revolució industrial i em estat i som capdavanters en els avenços socials, polítics i econòmics malgrats els borbons i els francos de torn i ara malgrat els peperos i els psoes.

    Eliseu

    ResponElimina
  2. Jo no soc historiador però quan vaig llegir l'article de Molinas vaig vomitar. De totes maneres, no és més que la campanya engegada per EL PAIS. Va publicant articles de suposats erudits sobre Catalunya i tots en la mateixa direcció. També ha estat repugnant el de Borrell i Llorach. Lo millor es com presenta a ambdòs autors un catedràtic i l'altre empresari. Si cola cola. Mira que ha sigut coses en Borrell (ministre del PSOE, president del parlament europeu i conseller d'Abengoa a 300.000 euros anuals) però el presenten com a catedràtic per donar-li credibilitat. L'article també és vomitiu.

    Però forma part de la campanya per terra mar i aire contra el procèes i contra Catalunya. Mentides, mentides i més mentides. Però Espanya sempre trobarà voluntaris per fer aquesta feina bruta. Ja se sap que a Espanya si vols escalar no has de fer mèrits professionals, has de complir nomès 2 màximes:

    - Seguir la línia ideològica de la sacrosanta indivisibilidad de la unidad patria.
    - Disparar contra Catalunya i els catalans.

    Amb aquestes dos màximes arribes fàcilment a catedràtic, a càrrec en el partit, a empresari (a la espanyola), a periodista insigne, a president del Tribunal Constitucional...etc etc.

    Però preparem-nos, que això irà in crescendo. A mesure que ens acostem a l'objectiu la pressió creixerà.

    ResponElimina
  3. Potser aquests "historiadors" foranis volen dir que hem d'estar agraïts de que Felip V destruís part del barri de la Ribera. "Gràcies" a aquelles matances ara tenim el Born, el parc de la Ciutadella... Disculpeu la ironia, perquè jo no els disculpo la mala fe.
    Fita

    ResponElimina
  4. Molt bons tots plegats! Gràcies pel plaer de poder-vos llegir.
    Sabeu? Jo crec que a Castella hi ha una endogàmia cultural per comoditat. Mantes de mena. Brutal. Això, aquest fenòmen els ha de venir d'abans de l'expulsió dels "moros", per dir-ho fàcil. Expulsaven "moros" i jueus perquè sabien massa: sabien llegir, escriure, cultivar les terres, i molts etc. Ara s'estranyaran de que no van fer la seva revolució industrial? Són lladres per ganduleria!! He llegit en alguna part que aquesta deficiència d'ADN els ha de venir de genètica de l'època ibèrica. Home, ja quadraria de que gairebé no se'n pugui trobar gairebé res d'aquells avantpassats.
    ...i molt també a la resta d'Espanya...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, sempre m'han agradat els teus comentaris, però lo del ADN em sembla un insult a tota la gent treballadora que hi ha a Espanya i a tots els catalans nouvinguts d'aquelles terres que han treballat amb tots nosaltres i també volen la independència.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…