Ves al contingut principal

[-294] Navarro ha de donar explicacions urgents (#estafafederal)

Diari de Setge del 18 de gener de 1714 (dia 178).

Arties (Val d'Aran)












Tot i que ells fan veure exactament el contrari, la immoralitat del capteniment polític dels socialistes en la sessió parlamentària del passat dijous va ser realment difícil de superar. Cal tenir molta barra per passar-se per l'arc de triomf el propi programa electoral sense cap mena de recança. Com deien a twitter, Navarro és un geni: no ha necessitat ni governar per a incomplir-lo. Per justificar-se, encara ahir, a les xarxes socials, alguns dels diputats catalans de la línia PSOE deien que sí, que votarem, que ells volen fermament, però que (com la famosa portada d'El Periódico contra la consulta a Barcelona) així no. Aquest mantra que van repetint m'enerva especialment: què és exactament el que diuen que votarem si ells han renunciat a l'autodeterminació per sotmetre's al PSOE amb la rendició de Granada? Sobre la reforma constitucional que ens cuinaran als despatxos? Cap novetat, una autèntica estafa, vaja.

Pere Navarro s'ha posat ell solet de peus a la galleda en una posició impossible d'empitjorar: o demostra (una vegada més) una manca d'autoritat total no fent fora els crítics després d'haver-los amenaçat, o els expulsa i provoca un autèntic daltabaix de dimissions i baixes de militància arreu del territori. Però, més enllà de les deficiències tàctiques, Pere Navarro té una responsabilitat greu davant dels ciutadans: després de Granada ha dut a terme un viratge innegable per alinear-se radicalment en contra del procés. Hi ha qui ho relaciona amb l'entrevista entre Rajoy i Rubalcaba, durant la qual el segon s'hauria compromès amb el primer a donar suport total (amb disciplinament total dels socialistes catalans inclòs) a la posició del govern espanyol contra l'aspiració sobiranista. Sembla clar que la voluntat d'evitar una divisió al Congreso de los Diputados és el que ha forçat el forassenyat no oficial del PSC, que els ha alineat gratuïtament amb les posicions del PP i Ciudadanos a Catalunya. Per començar a demanar transparència als altres, doncs, és precís que Pere Navarro expliciti clarament abans quins són els termes exactes del seu pacte de submissió amb el PSOE.

Comentaris

  1. No crec que calgui que en Navarro expliqui quines són les clàusules del Pacte de Granada: Seguretat davant de la desorientació. Ara, avui mateix, surt a l'Avui que sembla que en Navarro es postula per anar a fer vacances al Senat. I tan feliç amb en Montilla! Allò ja no és un cementiri d'elefantes; ho és de mosques de ple estiu, colloneres i ases fins la moll de l'os.
    Ara, una reflexió pròpia meva i, per tant, sotmesa a totes les deficiències que vulgueu:
    El revulsiu social i polític de casa nostra és tal que força de nou l'aparició de múltiples esquerranitats, a dojo. De dretes, i encara d'un nivell culte, n'hi ha amb CDC i UDC; De centre, de moment no en veig cap; però d'esquerres, vatua l'olla!: ICV, ERC, CUP, PSOE-PSC i una possible Nova-PSC. "No ase falta desir nada más".

    ResponElimina
  2. EXPLICACIONS?.....EL GOS DEL AMO,NOMES BORDA...

    ResponElimina
  3. Penso que estem donant una excessiva importància al PSC. Aquest és un partit en vies de residualització i que un cop siguem independents desapareixerà, com el PP. Com he dit altres cops, el procés està clarificant nacionalment el país i amb ell els partits. Les ambigüitats històriques del PSC no ho poden resistir i peta per totes les costures a banda d'empetitir-se. Amb perspectiva històrica, d'aquí uns anys, caldrà valorar les aportacions positives -si n'hi ha- que aquest partit ha fet al país. De moment, només ens queda contemplar la seva autodestgrucció no sense un punt de satisfacció, almenys en el meu cas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…