[-295] La fractura social(ista) (#PSc)

Diari de Setge del 17 de gener de 1714 (dia 177).

Canet de Mar











Consumatus est. Em parlen d'un important alcalde socialista d'una població de l'àrea metropolitana que aquestes dies, preocupadíssim, ha cridat a capítol tots els comandaments alts i mitjans del seu Ajuntament per mirar d'aplicar mesures urgents de redreç. Cal reaccionar urgentment perquè només resten quinze mesos per salvar els mobles. Es tracta de revertir la caiguda en barrina de les expectatives que els albiren les enquestes locals davant les eleccions municipals de maig de 2015. El PSC passaria allà de la folgada majoria absoluta actual a perdre, com a mínim, un terç dels seus vots de fa tres anys. Segons la demoscòpia, a banda d'altres moviments menors de vot entre partits, el gran beneficiari de l'ensulsiada seria Ciudadanos, dotat a la població d'un perfil directament falangista.

Em parlen també d'un poble de menys de mil habitants on el PSC de comarques gaudeix de fa anys de la majoria absoluta. Dels quatre regidors, dos semblen fidels a l'actual direcció del partit. Els altres, van participar a la Via Catalana, com va fer més d'un 15% dels habitants de la vila en un nivell de mobilització mai vist. Una antiga regidora del grup socialista fa onejar una estelada a la façana de casa. A la petita població de la Catalunya rural, la majoria absoluta socialista es materialitza en menys regidors que els que les enquestes pronostiquen que el PSC perdrà a la ciutat de l'àrea metropolitana. Números canten. Són només dues pinzellades breus que expliquen perquè la continuïtat del projecte socialista, en els termes organitzatius en els quals fou bastit fa trenta-cinc anys, és impossible a dia d'avui a Catalunya.

Comentaris

  1. S'està dient i repetint això de que els socialistes es poden passar a C's. No ho entenc de cap manera. M'hi esforço per entendre-ho i no em quadra de cap manera. D'un moviment socialista passar a un de falangista és no tenir cap criteri gens clar.
    Ara, que després del què va passar ahir al Parlament, hi ha d'haver una reacció contundent, això està tan clar com l'aigua del Pirineu. Per a mi, aquest moment és la culminació del què ja va predir en Pallach. Si hi feu tractes se us menjaran. Va i uns quants nois benestants i benpensants de Pedralbes de Barcelona, fent un càlcul de rendiment de vots, acaben concloent que serà més rendible incloure's al Club PSOE que no ser un partit nacional català només, en lloc d'un d'estatal potent. Així els ha anat. El gra ja ha rebentat. Ara, què? Si més de 120 militants destacats socialistes del PSC ja han signat un manifest per un referèndum per la independència, ara ja no hi falta res per l'escissió que mai hauria volgut ningú i que ja va predir en Pallach llavores.

    Tots aquests problemes crec que rauen en problemes de cultures i incultures.

    ResponElimina
  2. Bon dia...mare meva...quin vertigen!!!i quin privilegi ser particips d'aquests moments que es viuen a Catalunya....no sé vosaltres però jo ahir vaig veure clar que ja podem donar per acabada la gran estafa de la transició....sí gran estafa per continuar tenint a Catalunya sotmesa...."atado i bien atado"...i en aquesta estafa han estat imprescindibles l'actuació dels socialistes...així que el camí s'està aclarint molt!!!
    Un comentarista s'estranya molt que els vots traspassin a Ciutadans....té una explicació molt lògica...aquest vots són nacionalistes espanyols...i actuen en conseqüencia...2antes fatxa que rota....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas