[-296] No, el PSC ja no és necessari (#dependentisme)

Diari de Setge del 16 de gener de 1714 (dia 176).

Valls











Hi ha un acord massiu, generalitzat, entre els opinadors als mitjans de comunicació nostrats, un autèntic cor ben intencionat que se sent reiteradament, cada vegada que se'ls posa a la cruïlla: Catalunya i el procés necessiten el PSC. Doncs, no. No hi estic d'acord. No m'hi compteu. No, pel que es veu, Catalunya ja no necessita el PSC. No hi pot haver cap dubte, els socialistes catalans han estat fonamentals en la construcció del país actual. Naturalment, encara que sigui amb llums i ombres (que us he d'explicar de Sabadell estant) des dels ajuntaments han fet una tasca de transformació sovint espectacular. Però el nostre país fa mudança a una velocitat espaterrant. El panorama dels partits polítics, d'aquí cinc anys serà probablement molt diferent. L'esquerra catalana disposa d'altres tres opcions, si no totes directament compromeses, si almenys correctament alineades amb el futur d'un país independent, i que recullen tot el ventall ideològic que va des de la socialdemocràcia a l'anticapitalisme. No hi ha, doncs, cap buit ideològic.

Avui, al Parlament de Catalunya, el PSC farà un pas més cap a la seva marginalització. Ha apostat de forma decidida perquè Catalunya mai no assolirà la independència i portarà la seva predicció fins a les seves darreres conseqüències: morir amb les botes posades. Al llarg del proper cicle electoral, esmicolat, trinxat, a l'interior del país perdrà efectius massivament a favor d'Esquerra Republicana, a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona els veurà volar cap a Ciutadans (amb qui no pot competir en autenticitat espanyolista ni en aparent regeneració democràtica) i arreu del país a favor d'Iniciativa. El PSC ho aposta tot al fracàs de Catalunya i demostra clarament que, en el context actual d'alliberament, desconnectat de l'anhel majoritari del poble a canvi de donar suport al PSOE, ja no és necessari. La seva gent sí que ho és, naturalment, amb ella construirem el nou país i les seves sigles restaran als llibres d'història com la de tants i tants partits desapareguts que van gaudir del poder just fins al moment en el qual no van saber administrar-lo al servei del projecte col·lectiu de la seva gent.

Comentaris

  1. Sí, és un bon anàlisi, sí. Tota l'esquerra a Catalunya és molt variada. Els militants del PSC hi tenen cabuda amb comoditat en cada una de les tres variants. N'hi ha per tots els gustos. Senzillament, a mi em sap greu la desaparició del PSC pel què simbolitzen els seves sigles. CDC, UDC, ERC, ICV, PSC. Tots els trobo entranyables pels temps que han cobert. Si anem a cercar personalitats que ens han dedicat el seu temps, doncs ens sortiran uns quants de molt bons. Ara mateix, abans i en el futur, segur.
    Però, vaja, tal com dius, els canvis polítics actuals estan fent estralls dins la societat i amb els polítics. De fet, podríem dir que és una guerra política la què estem lliurant. I, amb les guerres civilitzades, almenys aquesta i fins ara, els canvis sempre són evidents.
    Adéu PSC!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas