Ves al contingut principal

[-296] No, el PSC ja no és necessari (#dependentisme)

Diari de Setge del 16 de gener de 1714 (dia 176).

Valls











Hi ha un acord massiu, generalitzat, entre els opinadors als mitjans de comunicació nostrats, un autèntic cor ben intencionat que se sent reiteradament, cada vegada que se'ls posa a la cruïlla: Catalunya i el procés necessiten el PSC. Doncs, no. No hi estic d'acord. No m'hi compteu. No, pel que es veu, Catalunya ja no necessita el PSC. No hi pot haver cap dubte, els socialistes catalans han estat fonamentals en la construcció del país actual. Naturalment, encara que sigui amb llums i ombres (que us he d'explicar de Sabadell estant) des dels ajuntaments han fet una tasca de transformació sovint espectacular. Però el nostre país fa mudança a una velocitat espaterrant. El panorama dels partits polítics, d'aquí cinc anys serà probablement molt diferent. L'esquerra catalana disposa d'altres tres opcions, si no totes directament compromeses, si almenys correctament alineades amb el futur d'un país independent, i que recullen tot el ventall ideològic que va des de la socialdemocràcia a l'anticapitalisme. No hi ha, doncs, cap buit ideològic.

Avui, al Parlament de Catalunya, el PSC farà un pas més cap a la seva marginalització. Ha apostat de forma decidida perquè Catalunya mai no assolirà la independència i portarà la seva predicció fins a les seves darreres conseqüències: morir amb les botes posades. Al llarg del proper cicle electoral, esmicolat, trinxat, a l'interior del país perdrà efectius massivament a favor d'Esquerra Republicana, a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona els veurà volar cap a Ciutadans (amb qui no pot competir en autenticitat espanyolista ni en aparent regeneració democràtica) i arreu del país a favor d'Iniciativa. El PSC ho aposta tot al fracàs de Catalunya i demostra clarament que, en el context actual d'alliberament, desconnectat de l'anhel majoritari del poble a canvi de donar suport al PSOE, ja no és necessari. La seva gent sí que ho és, naturalment, amb ella construirem el nou país i les seves sigles restaran als llibres d'història com la de tants i tants partits desapareguts que van gaudir del poder just fins al moment en el qual no van saber administrar-lo al servei del projecte col·lectiu de la seva gent.

Comentaris

  1. Sí, és un bon anàlisi, sí. Tota l'esquerra a Catalunya és molt variada. Els militants del PSC hi tenen cabuda amb comoditat en cada una de les tres variants. N'hi ha per tots els gustos. Senzillament, a mi em sap greu la desaparició del PSC pel què simbolitzen els seves sigles. CDC, UDC, ERC, ICV, PSC. Tots els trobo entranyables pels temps que han cobert. Si anem a cercar personalitats que ens han dedicat el seu temps, doncs ens sortiran uns quants de molt bons. Ara mateix, abans i en el futur, segur.
    Però, vaja, tal com dius, els canvis polítics actuals estan fent estralls dins la societat i amb els polítics. De fet, podríem dir que és una guerra política la què estem lliurant. I, amb les guerres civilitzades, almenys aquesta i fins ara, els canvis sempre són evidents.
    Adéu PSC!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…