[-297] Per fer-nos fora de la UE sí que hauran de canviar la Constitució (#procés)

Diari de Setge del 15 de gener de 1714 (dia 175).

La Gleva












Parlem de Tractats i Constitucions. Europa i Espanya. Entre altres coses, l'article 4 dels Tractats de la Unió Europea estableix que "La Unió respecta les funcions essencials dels estats, particularment les que tenen per objecte garantir llur integritat territorial, mantenir l’ordre públic i protegir la seguretat nacional". En una pirueta certament notable, l'espanyolisme i el dependentisme català, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant, prenen aquest precepte com un aval a l'expulsió dels catalans de la UE en cas de secessió. Enlloc es preveu aquesta expulsió, però és igual. Convé arribar a aquesta conclusió i punt. Encara que la mateixa norma estableixi també just abans, a l'article 2, com a principis superiors que l'inspiren (i, per tant, des dels quals cal fer qualsevol interpretació): que "La Unió es fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, de l’estat de dret i del respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories." El principi democràtic clarament expressat no prevaldrà, diuen, sobre una expulsió en cas de secessió que no està recollida enlloc, perquè es tracta d'un cas que els Tractats, simplement, no preveuen.

Passem a Espanya. La Constitució espanyola no defineix quins són els components concrets de la nació espanyola. Es veu que ho considera evident. En cap moment es fa una enumeració dels territoris que la conformen. Ja sabeu, només ciutadans. Aquest fet és rellevant: vol dir que, atès que Catalunya no hi surt, seria possible per al Regne d'Espanya reconèixer la independència de la República Catalana sense haver de tocar la carta magna: només caldria interpretar que no s'ha dividit perquè el Principat no formava part de la nació espanyola. En canvi, paradoxalment, sí cal canviar la Constitució espanyola per fer-nos fora de la Unió Europea. D'entrada, seria precís que Espanya ens reconegués com un tercer Estat. A més, però, caldria que ens prengués tot d'una la nacionalitat espanyola, sense atendre a aquells que la volen mantenir i als qui no la volem. Això, perquè l'article 11.2 estableix, literalment, que "cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat". L'hermenèutica dels Tractats revela una evidència: tot plegat serà el fruit d'una negociació política a tres bandes en la qual es forçarà la legislació vigent tant com calgui.

Comentaris

  1. TINC UNA AMIGA,QUE VIU A DINAMARCA,I VIVUEN COLLUNUDAMENT¡¡¡

    ResponElimina
  2. No creieu que entremig de tants tractats, lleis i altres herbes legalistes, de tot plegat se'ns mengen el cap?
    Jo vull ser lliure de poder votar el què més em convingui i prou. La mateixa UE trobo que s'ha menjat l'enteniment amb totes aquestes i més cabrioles.

    Per cert, aquesta tarda hi haurà super-merder al Parlament: l'Àngel Ros ja ha anunciat que deixarà l'escó..............................

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas