Ves al contingut principal

[-297] Per fer-nos fora de la UE sí que hauran de canviar la Constitució (#procés)

Diari de Setge del 15 de gener de 1714 (dia 175).

La Gleva












Parlem de Tractats i Constitucions. Europa i Espanya. Entre altres coses, l'article 4 dels Tractats de la Unió Europea estableix que "La Unió respecta les funcions essencials dels estats, particularment les que tenen per objecte garantir llur integritat territorial, mantenir l’ordre públic i protegir la seguretat nacional". En una pirueta certament notable, l'espanyolisme i el dependentisme català, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant, prenen aquest precepte com un aval a l'expulsió dels catalans de la UE en cas de secessió. Enlloc es preveu aquesta expulsió, però és igual. Convé arribar a aquesta conclusió i punt. Encara que la mateixa norma estableixi també just abans, a l'article 2, com a principis superiors que l'inspiren (i, per tant, des dels quals cal fer qualsevol interpretació): que "La Unió es fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, de l’estat de dret i del respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories." El principi democràtic clarament expressat no prevaldrà, diuen, sobre una expulsió en cas de secessió que no està recollida enlloc, perquè es tracta d'un cas que els Tractats, simplement, no preveuen.

Passem a Espanya. La Constitució espanyola no defineix quins són els components concrets de la nació espanyola. Es veu que ho considera evident. En cap moment es fa una enumeració dels territoris que la conformen. Ja sabeu, només ciutadans. Aquest fet és rellevant: vol dir que, atès que Catalunya no hi surt, seria possible per al Regne d'Espanya reconèixer la independència de la República Catalana sense haver de tocar la carta magna: només caldria interpretar que no s'ha dividit perquè el Principat no formava part de la nació espanyola. En canvi, paradoxalment, sí cal canviar la Constitució espanyola per fer-nos fora de la Unió Europea. D'entrada, seria precís que Espanya ens reconegués com un tercer Estat. A més, però, caldria que ens prengués tot d'una la nacionalitat espanyola, sense atendre a aquells que la volen mantenir i als qui no la volem. Això, perquè l'article 11.2 estableix, literalment, que "cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat". L'hermenèutica dels Tractats revela una evidència: tot plegat serà el fruit d'una negociació política a tres bandes en la qual es forçarà la legislació vigent tant com calgui.

Comentaris

  1. TINC UNA AMIGA,QUE VIU A DINAMARCA,I VIVUEN COLLUNUDAMENT¡¡¡

    ResponElimina
  2. No creieu que entremig de tants tractats, lleis i altres herbes legalistes, de tot plegat se'ns mengen el cap?
    Jo vull ser lliure de poder votar el què més em convingui i prou. La mateixa UE trobo que s'ha menjat l'enteniment amb totes aquestes i més cabrioles.

    Per cert, aquesta tarda hi haurà super-merder al Parlament: l'Àngel Ros ja ha anunciat que deixarà l'escó..............................

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…