Ves al contingut principal

[-298] Espanya decideix humiliar-se (#procés)

Diari de Setge del 14 de gener de 1714 (dia 174).

Vila Olímpica (Barcelona)











Es mira defectuosament a sí mateixa. No es comprèn. No s'accepta tal com és. No vol entendre els problemes que genera una construcció política nascuda de la violència, de la imposició i de la substitució. I és precisament per això que l'Espanya que ha fabricat Castella històricament, sempre ha fracassat a l'hora d'aturar els seus processos de progressiva desintegració. En la seva darrera oportunitat, també. Durant aquests darrers anys, Espanya podria haver afrontat de cara el procés. Conscient de la possibilitat de combinar els seus poderosos mitjans d'Estat amb l'establishment català, tan interessat a mantenir el negoci de la dependència, podria haver agafat el brau per les banyes (mai més ben dit) i haver-se llançat, amb quatre reformes-parany cosmètiques, a defensar el no en una Consulta autoritzada, fins i tot, organitzada a nivell general espanyol. Catalans, hem escoltat el missatge i ara us guanyarem democràticament. Encara que al referèndum haguéssim triomfat finalment els sobiranistes, la seva derrota hauria tingut una certa qualitat moral que l'hauria fet, encara que fos dolorosa, més assumible.

Però no, folls, alienats, han decidit emprendre el camí de la seva humiliació col·lectiva. Han optat per fer palesa davant del món la seva impotència. La manca de sobirania en la qual els ha deixat l'endeutament, la fallida derivada de la crisi. Perquè quan nosaltres, mostrant cada dia la nostra determinació i la baixa qualitat del respecte dels principis bàsics de la democràcia per part de l'Estat espanyol, haguem finalment votat i el mandat democràtic sigui incontestable, tothom sap que els grans estats europeus, empesos en primer lloc a defensar els interessos de les seves empreses, l'estabilitat de la moneda europea i la viabilitat de la devolució del descomunal deute espanyol, agafaran el telèfon de la Moncloa (com varen fer aquell mes d'agost en el qual es va consumar la primera intervenció del Regne d'Espanya) i obligaran Rajoy a negociar els termes de la secessió. La patacada moral del nacionalisme espanyol serà aleshores senzillament descomunal. Obrirà una crisi psicològica col·lectiva de tal dimensió que el 1898 quedarà com un joc de nens. Tenien altres opcions, però ells han decidit que volen humiliar-se davant del món.

Comentaris

  1. Ja es deia en plena època d'en Franco que si aquest hagués volgut aplacar-nos les nostres ràbies, només posant-nos una barretina al cap, ja n'hauria tingut prou. Però, en canvi, segueixen amb l'ull borni anat a fer el fatxenda a la Casa Blanca fent ridículs sobre ridículs. Això sí, sense llibertat de premsa. I és que la mona castellana segueix vestint-se amb seda...

    ResponElimina
  2. TOTE UNA MOSTRA DE LA FATXANDERIA CASTELLANA...... "CON MAS ORGULLO QUE DON PEDRO EN LA HORCA".......

    ResponElimina
  3. Para el carro Granollacs, abans de cantar les absoltes a Espanya i per tant celebrar la nostra victòria, espera a veure que passa amb la nostra gent quan arribi l´oferta descafeïnada tipus, el millor finançament de la historia, que alguns correran a acceptar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.