Ves al contingut principal

[-299] En cercles, des de dalt del cavall (i III) (#CírculoEcuestre)

Diari de Setge del 13 de gener de 1714 (dia 173).

Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona)











L'article s'ho valia i m'estrendré en un tercer apunt. La part final del text del president del Cículo Ecuestre (aquella institució honorable de l'establishment català on, per cert, et demanen que facis les conferències, preferiblement, en espanyol) ofereix una valoració del segle XVIII català certament curiosa. Ell mateix la resumeix així: "Se les abrían [als catalans] las puertas a participar tanto en el mercado peninsular como en el americano, y todas las energías se van a dirigir a reemprender el camino del progreso económico, que se prolongará durante todo el siglo XVIII, coincidiendo con la fundación de las reales academias y el aumento demográfico, viviendo Catalunya un periodo de larga prosperidad." Tal valoració ve precedida de l'afirmació, amb una dosi d'immoralitat que fa federat, segons la qual "el castigo fue a su vez un revulsivo para los catalanes". Resulta difícil passar d'una manera més frívola i insubstancial per sobre de la mort, el dolor, el sentiment de pèrdua, les violacions, la tortura, l'empresonament i l'exili de tantes desenes de milers i milers de compatriotes (bons i dolents, emparentats o no amb el senyor García-Nieto) durant els primers anys del Set-cents.

Però tornem a la seva lectura del segle XVIII. La crueltat del càstig aplicat als catalans fou d'una duresa extraordinària, durant i després d'acabada la guerra. Fins als anys quaranta, enmig d'una fiscalitat militaritzada de caràcter confiscatori, la presència d'un autèntic exèrcit d'ocupació fou asfixiant, a benefici gairebé només dels seus proveïdors, els avantpassats dels actuals membres del Círculo Ecuestre. El desenvolupament del comerç atlàntic a partir dels anys vuitanta del segle anterior restà frustrat fins moltes dècades més tard. No fou fins el 1760-1778 que els catalans trenquen decisivament el monopoli castellà amb Amèrica. Ha transcorregut gairebé mig segle des de l'adveniment dels borbons: relacionar com a efecte i causa el creixement demogràfic i protoindustrial de les acaballes del segle amb la implantació d'un sistema de govern autoritari i aristocratitzant cinc dècades abans (tal i com pretenen interpretacions com la del senyor García-Nieto) esdevé un autèntic salt en el buit: seria tant com atribuir el creixement de l'època preolímpica al desarrollismo del franquisme. De fet, ignorar el sofriment que la implantació de la dependència ha suposat a Catalunya només pot constituir el camí adequat per a aquells que aspiren a fer desaparèixer el nostre país, definitivament subordinat, després d'un llarg pols històric, a la Gran Castella que ha fet aquesta Espanya.

Comentaris

  1. Garcia-Nieto = Wert.
    Cal dir alguna cosa més? No ase falta decir nada más....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…