[-299] En cercles, des de dalt del cavall (i III) (#CírculoEcuestre)

Diari de Setge del 13 de gener de 1714 (dia 173).

Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona)











L'article s'ho valia i m'estrendré en un tercer apunt. La part final del text del president del Cículo Ecuestre (aquella institució honorable de l'establishment català on, per cert, et demanen que facis les conferències, preferiblement, en espanyol) ofereix una valoració del segle XVIII català certament curiosa. Ell mateix la resumeix així: "Se les abrían [als catalans] las puertas a participar tanto en el mercado peninsular como en el americano, y todas las energías se van a dirigir a reemprender el camino del progreso económico, que se prolongará durante todo el siglo XVIII, coincidiendo con la fundación de las reales academias y el aumento demográfico, viviendo Catalunya un periodo de larga prosperidad." Tal valoració ve precedida de l'afirmació, amb una dosi d'immoralitat que fa federat, segons la qual "el castigo fue a su vez un revulsivo para los catalanes". Resulta difícil passar d'una manera més frívola i insubstancial per sobre de la mort, el dolor, el sentiment de pèrdua, les violacions, la tortura, l'empresonament i l'exili de tantes desenes de milers i milers de compatriotes (bons i dolents, emparentats o no amb el senyor García-Nieto) durant els primers anys del Set-cents.

Però tornem a la seva lectura del segle XVIII. La crueltat del càstig aplicat als catalans fou d'una duresa extraordinària, durant i després d'acabada la guerra. Fins als anys quaranta, enmig d'una fiscalitat militaritzada de caràcter confiscatori, la presència d'un autèntic exèrcit d'ocupació fou asfixiant, a benefici gairebé només dels seus proveïdors, els avantpassats dels actuals membres del Círculo Ecuestre. El desenvolupament del comerç atlàntic a partir dels anys vuitanta del segle anterior restà frustrat fins moltes dècades més tard. No fou fins el 1760-1778 que els catalans trenquen decisivament el monopoli castellà amb Amèrica. Ha transcorregut gairebé mig segle des de l'adveniment dels borbons: relacionar com a efecte i causa el creixement demogràfic i protoindustrial de les acaballes del segle amb la implantació d'un sistema de govern autoritari i aristocratitzant cinc dècades abans (tal i com pretenen interpretacions com la del senyor García-Nieto) esdevé un autèntic salt en el buit: seria tant com atribuir el creixement de l'època preolímpica al desarrollismo del franquisme. De fet, ignorar el sofriment que la implantació de la dependència ha suposat a Catalunya només pot constituir el camí adequat per a aquells que aspiren a fer desaparèixer el nostre país, definitivament subordinat, després d'un llarg pols històric, a la Gran Castella que ha fet aquesta Espanya.

Comentaris

  1. Garcia-Nieto = Wert.
    Cal dir alguna cosa més? No ase falta decir nada más....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas