[-300] En cercles, des de dalt del cavall (II) (#CírculoEcuestre)

Diari de Setge del 12 de gener de 1714 (dia 172).

Batalla d'Almansa (1707)
La capacitat del senyor Borja García-Nieto per barrejar naps amb cols no té preu. A continuació de les reflexions inicials que us relatava en l'apunt d'ahir, el seu article aborda la següent disjuntiva: "¿Eran unos mejores catalanes que los otros? No, sin duda no. Eran dos formas de ver una realidad social y dos proyectos de sociedad alternativos." I tot seguit ens presenta els seus dos il·lustres ascendents nobles, adscrits a un i altre bàndol, Galceran de Pinós i el magistrat borbònic Antonio de Alòs. En efecte, les causes que portaren d'origen els privilegiats a integrar-se en el camp borbònic o austriacista foren, com sempre, en totes les grans cruïlles, enormement diverses. Però tampoc no cal ni dir que, en el moment de la batalla final, uns van lluitar, a la pràctica, per la supervivència de la seva comunitat política i els altres no. L'aposta d'uns portava adherits certs valors polítics (com ara, control del poder, subjecció a les normes, participació o representativitat), la dels altres, contra-valors situats a les seves antípodes (jerarquia i discrecionalitat, per exemple).

Fossin o no conscients (alguns dels borbònics, com passaria dos segles més tard amb els franquistes catalans, segurament s'auto-enganyaren sobre les conseqüències reals del seu posicionament i l'abast del que representaria la victòria del seu bàndol), els catalans de 1714 triaven entre dos models socials i polítics, sí, però, la diferència entre un i altre no era gens menor, ni venia mancada de diferències en l'àmbit de les llibertats i la sobirania: repeteixo, un d'ells contemplava la pervivència del seu país com a comunitat política i l'altre la seva liquidació a mans d'un model absolutista. Ara, tres-cents anys més tard, ens trobem exactament en la mateixa disjuntiva esborronadora. Tots els catalans, amb el senyor García-Nieto inclòs, hem de triar entre desaparèixer sota la pressió del neocentralisme desbocat que ens imposa i ens imposarà Espanya (Castella en la seva accelerada final) o ocupar el nostre lloc propi en el món. És una aposta arriscada, però aleshores com ara, com el 1936, té un component moral que, encara que per a alguns resulti incòmode d'acceptar, no es pot negligir, una altra vegada, fent-nos trampes nosaltres mateixos.

Comentaris

  1. Seria com si els qui ens traïen no poguessin sospitar el nivell de la seva maldat que els era imposat. És allò de pensar que bé has de poder-ne viure encara que perdis la teva personalitat. Però, ni abans ni ara aquests no volen o volien creure's el nivell d'arroneament cultural i mental que suposa.
    Personalitats dèbils i acomodatícies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas