[-301] En cercles, des de dalt del cavall (I) (#CírculoEcuestre)

Diari de Setge del 11 de gener de 1714 (dia 171).

El duc de Berwick
Han passat ja uns quants dies, però no em resisteixo a escriure sobre l'article famós, publicat al diari comtal, perpetrat pel president del Círculo Ecuestre el senyor Borja García-Nieto. Tots el recordareu. El seu il·lustre autor, membre destacat de l'establishment català, té estudis de dret i economia, però, tot i així, es postula com a historiador. Perfecte. Revisem, els conceptes clau. Primera constatació. La seva interpretació de la Guerra de Successió pel que fa a Catalunya és de traca i mocador. Moderna, mooolt moderna. D'entrada, afirma que va ser un mal negoci perquè les conseqüències del Tractat d'Utrecht van establir l'endarreriment futur d'Espanya. Confondre l'extensió d'un imperi amb les causes per les quals s'afavoreix o es camina en sentit contrari a la modernitat crida l'atenció. A continuació, la lectura social de l'alineament dels catalans en els dos bàndols enfrontats durant la guerra no pot ser més delirant. Citació literal: "Por un lado, la nobleza urbana y la burguesía más progresista, ilustrada y deseosa de los cambios que venían de Francia, abrazó al pretendiente Borbón. Por otro, la nobleza rural, buena parte del clero y los comerciantes y artesanos que veían con recelo las nuevas ideas del reformismo borbónico, y preferían conservar sus privilegios heredados del régimen anterior, vieron con buenos ojos al archiduque Carlos."

Identificar l'adscripció amb els borbònics com a signe de modernitat ("progresista", en diu), oposada al conservadorisme dels "privilegios heredados" del "régimen anterior" (atenció! que aquí s'infereix fins i tot un paral·lel entre austriacisme i franquisme!) és realment bestial. El senyor García-Nieto mereix un premi a la gosadia intel·lectual propi d'un honoris causa: es ventila en només cinc línies cinquanta anys d'historiografia catalana. Sí, amics i amigues, Pierre Vilar i la Companyia Nova de Gibraltar a pastar fang. No parlem d'en Josep Fontana o Joaquim Albareda. Ara resulta que, arribats al 1700, els Borbons representaven el progrés! Robespierre i Danton no van saber captar-ho ben bé en el seu moment. Lluís XIV, el rei que probablement va matar més francesos, era un autèntic model. El militarisme, l'autoritarisme i l'aristocratització, els principals trets característics que Joan Mercader va atribuir fa sis dècades al nou règim borbònic implantat a Catalunya a partir de 1714 eren d'una modernitat espaterrant. La concertació i el parlamentarisme, l'alternativa dels aliats que triomfaria a mans d'Anglaterra a l'Europa i el món del segle XVIII (amb aquell Rule, rule, Britannia!), la virtut principal del sistema polític que els catalans havien pogut defensar històricament, en canvi, constituïa un "régimen anterior".

Comentaris

  1. Molt bona la cita, molt bona. Ara resulta que el centralisme a ultrança, a caigui qui i peti qui peti, això és modernisme polític. Lo, ase que sóc, en deia dictadura de la més dura.
    Esclar, aquesta es fan la seva història particular i alguns fins i tot se l'arriben a creure, fanàtics que són de les orgies franquistes...

    ResponElimina
  2. Jo, com a professor d'història a un institut prenc nota d'aquesta llumbrera de president de cercle de pijos i a partir d'ara exlicaré als meus alumnes que la revolucio francesa de 1789 va ser una involució en la història de la humanitat....quins coll...ns.

    ResponElimina
  3. Les divagacions del tal Borja deixen en molt bon lloc les capacitats de l'alta burgesia barcelonina. És evident que són una casta que pel bé del país han d'ésser arraconats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas