Ves al contingut principal

[-303]: Contaminar, mentir sense escrúpols sobre Escòcia [#procés]

Diari de Setge del 9 de gener de 1714 (dia 169).

Costa Brava
De Xavier Vidal-Folch a Maurici Lucena, podràs sentir-ho gairebé a diari. És molt bèstia. Autèntic funambulisme intel·lectual, però han decidit apropiar-se de l'exemple escocès i quebequès. És increïble perquè acredita exactament el contrari d'allò que ells defensen, però la veritat, a aquestes alçades, ja no importa res. És igual que els referèndums celebrats o pendents en aquests territoris demostrin que el dret a decidir d'una comunitat política reconeguda com a tal està situat per davant de qualsevol ordinament o costum constitucional. Tant hi fa. Segons aquesta tropa d'opinadors de l'entorn del PSC se suposa que la Consulta acordada no és possible a Catalunya també per culpa dels catalans. Hem sortit al carrer com mai a Europa per reclamar-la, hem organitzat entre 2009 i 2011 més de cinc-centes consultes locals amb una mobilització popular descomunal, però segons el socialisme dependentista si no es fa la Consulta acordada les culpes ens les hem de repartir amb Espanya. Quins sants pebrots.

De la rastrera mentida global de l'argument hi ha un element que convé desenmascarar quan abans. Veig que ningú ho fa als mitjans. El socialisme dependentista ens ho repeteix constantment: què us penseu, Escòcia porta molts anys negociant la possibilitat d'una Consulta. Amics i amigues, aquest mantra és rigurosament fals. El SNP va guanyar les eleccions a Escòcia amb majoria absoluta i la proposta de posar la independència a Consulta el 6 de maig de 2011. I Salmond i Cameron van signar l'històric acord per a la celebració del referèndum (després que el primer hagués afirmat que el referèndum es duria a terme, amb o sense el vistiplau de Londres), el 15 d'octubre de 2012. Va passar, doncs, només un any i mig entre l'obtenció del mandat democràtic dels escocesos i l'acord total amb Westminster, inclosa data i pregunta. Exactament el mateix mandat que el Parlament de Catalunya va rebre dels electors el 25 de novembre de 2012. El govern espanyol té, doncs, fins el mes de maig de 2014 per acceptar, concretar i habilitar la Consulta. Prou de mentir d'una vegada amb Escòcia com a excusa.

Comentaris

  1. A mi tant me fa que estiguem dins com fora de la UE. Fins i tot, prefereixo estar-ne fora. Podríem començar de bell nou. Pel què fa a tots els reticents de celebrar la consulta, jo els compadeixo el ridícul que els caurà a sobre. El que passa, és que ja n'estic tip de tanta ruqueria premeditada i sense raó.
    Jo vull apartar-me definitivament d'Espanya, tant per la seva capacitat repressora (ara democràtica, això sí!) com per la de mentir tan mesquinament. Veuen que quan celebrem la consulta sortirà una gran majoria independentista. Llavores, com es comportaran? Miserablement. Doncs bé, els ho accepto! Tots aquests que es volen dir socialistes, són els acomodaticis de la por de moure's de la cadira. Pobres...!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…