Ves al contingut principal

[-305] Fracturar-se la credibilitat davant del món (#FernándezDíazStyle)

Diari de Setge del 7 de gener de 1714 (dia 167).

Concert per la Llibertat











Casa meva ha estat una escola de pluralisme. Sempre s'ha parlat apassionadament de política (sense això aquest bloc no existiria) i sempre s'ha discrepat de gairebé tot. Ara mateix, uns quants estem pel Sí+Sí i uns quants pels no. Durant molts anys, cadascun dels quatre de casa votava una opció política diferent. Això no ha estat cap obstacle perquè ens mantinguéssim units. Tot el contrari, ha estat una escola de respecte a les opinions dels altres. Altres que sempre, encara que sigui petita, tenen algun bocinet de raó. Aquests dies el ministre Jorge Fernández Díaz ha afirmat que el debat sobiranista està provocant fractura social i que algunes famílies han decidit no trobar-se al Nadal per evitar-se discussions. Parlem del ministre immoral responsable, mà a mà amb la vicepresidenta del Govern espanyol i de l'entorn català del president Rajoy, de l'operació dels aparells de l'Estat més nauseabunda des dels GAL, encaminada a intoxicar una campanya electoral amb acusacions deliberadament falses contra el candidat favorit.

Parlem d'un home avesat per nissaga familiar a enlairar-se a través de les estructures de l'Estat a Catalunya, aplicant quan ha calgut la repressió sobre la nostra gent. Amb els seus advertiments sobre la fractura de les famílies a Catalunya el ministre Fernández Díaz, víctima del seu subconscient, ha fet un retrat perfecte de quin és el nivell de fondària dels seus valors democràtics. Es retrata ben bé. El que denuncia no és la manca de tolerància per acceptar les opinions discordants, sinó la mateixa existència d'opinions discordants. No censura la intolerància dels qui no assumeixen el pluralisme, sinó la pluralitat mateixa. Si, amics i amigues, tot un demòcrata. Chapeau. Tot un demòcrata que adultera eleccions i vol multar a partir d'ara els qui protesten contra els poderosos al carrer o censuren la dominació espanyola a Catalunya parlant clar. Faci, faci, senyor ministre. Continuï així. El món l'està mirant a vostè i el compara amb nosaltres. I a cada desbarrada seva, la nostra imatge és més lluïda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…