[-305] Fracturar-se la credibilitat davant del món (#FernándezDíazStyle)

Diari de Setge del 7 de gener de 1714 (dia 167).

Concert per la Llibertat











Casa meva ha estat una escola de pluralisme. Sempre s'ha parlat apassionadament de política (sense això aquest bloc no existiria) i sempre s'ha discrepat de gairebé tot. Ara mateix, uns quants estem pel Sí+Sí i uns quants pels no. Durant molts anys, cadascun dels quatre de casa votava una opció política diferent. Això no ha estat cap obstacle perquè ens mantinguéssim units. Tot el contrari, ha estat una escola de respecte a les opinions dels altres. Altres que sempre, encara que sigui petita, tenen algun bocinet de raó. Aquests dies el ministre Jorge Fernández Díaz ha afirmat que el debat sobiranista està provocant fractura social i que algunes famílies han decidit no trobar-se al Nadal per evitar-se discussions. Parlem del ministre immoral responsable, mà a mà amb la vicepresidenta del Govern espanyol i de l'entorn català del president Rajoy, de l'operació dels aparells de l'Estat més nauseabunda des dels GAL, encaminada a intoxicar una campanya electoral amb acusacions deliberadament falses contra el candidat favorit.

Parlem d'un home avesat per nissaga familiar a enlairar-se a través de les estructures de l'Estat a Catalunya, aplicant quan ha calgut la repressió sobre la nostra gent. Amb els seus advertiments sobre la fractura de les famílies a Catalunya el ministre Fernández Díaz, víctima del seu subconscient, ha fet un retrat perfecte de quin és el nivell de fondària dels seus valors democràtics. Es retrata ben bé. El que denuncia no és la manca de tolerància per acceptar les opinions discordants, sinó la mateixa existència d'opinions discordants. No censura la intolerància dels qui no assumeixen el pluralisme, sinó la pluralitat mateixa. Si, amics i amigues, tot un demòcrata. Chapeau. Tot un demòcrata que adultera eleccions i vol multar a partir d'ara els qui protesten contra els poderosos al carrer o censuren la dominació espanyola a Catalunya parlant clar. Faci, faci, senyor ministre. Continuï així. El món l'està mirant a vostè i el compara amb nosaltres. I a cada desbarrada seva, la nostra imatge és més lluïda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas