Ves al contingut principal

[-305] Fracturar-se la credibilitat davant del món (#FernándezDíazStyle)

Diari de Setge del 7 de gener de 1714 (dia 167).

Concert per la Llibertat











Casa meva ha estat una escola de pluralisme. Sempre s'ha parlat apassionadament de política (sense això aquest bloc no existiria) i sempre s'ha discrepat de gairebé tot. Ara mateix, uns quants estem pel Sí+Sí i uns quants pels no. Durant molts anys, cadascun dels quatre de casa votava una opció política diferent. Això no ha estat cap obstacle perquè ens mantinguéssim units. Tot el contrari, ha estat una escola de respecte a les opinions dels altres. Altres que sempre, encara que sigui petita, tenen algun bocinet de raó. Aquests dies el ministre Jorge Fernández Díaz ha afirmat que el debat sobiranista està provocant fractura social i que algunes famílies han decidit no trobar-se al Nadal per evitar-se discussions. Parlem del ministre immoral responsable, mà a mà amb la vicepresidenta del Govern espanyol i de l'entorn català del president Rajoy, de l'operació dels aparells de l'Estat més nauseabunda des dels GAL, encaminada a intoxicar una campanya electoral amb acusacions deliberadament falses contra el candidat favorit.

Parlem d'un home avesat per nissaga familiar a enlairar-se a través de les estructures de l'Estat a Catalunya, aplicant quan ha calgut la repressió sobre la nostra gent. Amb els seus advertiments sobre la fractura de les famílies a Catalunya el ministre Fernández Díaz, víctima del seu subconscient, ha fet un retrat perfecte de quin és el nivell de fondària dels seus valors democràtics. Es retrata ben bé. El que denuncia no és la manca de tolerància per acceptar les opinions discordants, sinó la mateixa existència d'opinions discordants. No censura la intolerància dels qui no assumeixen el pluralisme, sinó la pluralitat mateixa. Si, amics i amigues, tot un demòcrata. Chapeau. Tot un demòcrata que adultera eleccions i vol multar a partir d'ara els qui protesten contra els poderosos al carrer o censuren la dominació espanyola a Catalunya parlant clar. Faci, faci, senyor ministre. Continuï així. El món l'està mirant a vostè i el compara amb nosaltres. I a cada desbarrada seva, la nostra imatge és més lluïda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…