Ves al contingut principal

[-306] No fem servir prou la llengua (#procés)

Diari de Setge del 6 de gener de 1714 (dia 166).

Barcelona











La batalla diplomàtica que ha aflorat aquests dies demostra que, passen els dies, avança el procés... i guanyem la guerra. Tres folis del president contra 210 de García-Margallo. La raó és molt senzilla: defensar el principi democràtic és enormement senzill: reprimir-lo té unes dificultats argumentatives descomunals. Entre les reaccions a la premsa mundial, sembla que, a banda d'aquest raonament, fonamental, en defensa de la Consulta, quan apel·lem directament a la justificació de la independència, s'entén poc que ho fem bàsicament en termes de greuge econòmic. L'espoli fiscal i l'agressió constant d'Espanya a la competitivitat de la nostra economia és un fet punyent, però crec que hem de donar més pes a les qüestions estrictament culturals i lingüístiques. No pot semblar, el nostre, un problema de rics enfadats. Afortunadament, també en això, els espanyols ens ho posen fàcil. Ens regalen el millor argument. Una gran cultura europea, de tradició mil·lenària, una llengua parlada per deu (repeteixo deu) milions de ciutadans de la Unió Europea, no té pràcticament cap mena de reconeixement a les institucions europees. Cap.

És la demostració empírica que necessitem un estat propi, perquè l'estat on som no la protegeix: és més, porta vint-i-set anys bloquejant el seu reconeixement. El que tenen reconegut llengües d'estat com el maltès o el gaèlic. Aquesta llengua i cultura específica potentíssimes que tenim, a més, ens serveix per distingir-nos d'altres minories a les quals els nostres adversaris volen assimilar-nos. Un argument més per aprofundir-hi. Des d'Espanya se'ns diu que, per exemple, Alemanya, França o Itàlia no ens reconeixeran mai perquè obririen una bretxa de sortida a territoris propis com Baviera, la Bretanya o la Padània. Explicant la potència de la nostra llengua i cultura, demostrem que juguem una lliga diferent a la de tots aquests respectables territoris amb trets lingüístics i culturals molt més febles que el nostre país. Reforcem l'excepcionalitat del nostre cas i, per tant, el fem més viable. Les nostres institucions de l'àmbit cultural haurien de jugar més fort, molt més fort del que ho estan fent, en la projecció d'aquesta idea davant del món.

Comentaris

  1. Amb tots els rspectes cap a sòrabs, lusacis, frisons, ladins i demés pobles minoritzats, em sembla evident que juguem una altra lliga. I, insisteixo, amb tots els respectes cap a aquests pobles.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…