[-306] No fem servir prou la llengua (#procés)

Diari de Setge del 6 de gener de 1714 (dia 166).

Barcelona











La batalla diplomàtica que ha aflorat aquests dies demostra que, passen els dies, avança el procés... i guanyem la guerra. Tres folis del president contra 210 de García-Margallo. La raó és molt senzilla: defensar el principi democràtic és enormement senzill: reprimir-lo té unes dificultats argumentatives descomunals. Entre les reaccions a la premsa mundial, sembla que, a banda d'aquest raonament, fonamental, en defensa de la Consulta, quan apel·lem directament a la justificació de la independència, s'entén poc que ho fem bàsicament en termes de greuge econòmic. L'espoli fiscal i l'agressió constant d'Espanya a la competitivitat de la nostra economia és un fet punyent, però crec que hem de donar més pes a les qüestions estrictament culturals i lingüístiques. No pot semblar, el nostre, un problema de rics enfadats. Afortunadament, també en això, els espanyols ens ho posen fàcil. Ens regalen el millor argument. Una gran cultura europea, de tradició mil·lenària, una llengua parlada per deu (repeteixo deu) milions de ciutadans de la Unió Europea, no té pràcticament cap mena de reconeixement a les institucions europees. Cap.

És la demostració empírica que necessitem un estat propi, perquè l'estat on som no la protegeix: és més, porta vint-i-set anys bloquejant el seu reconeixement. El que tenen reconegut llengües d'estat com el maltès o el gaèlic. Aquesta llengua i cultura específica potentíssimes que tenim, a més, ens serveix per distingir-nos d'altres minories a les quals els nostres adversaris volen assimilar-nos. Un argument més per aprofundir-hi. Des d'Espanya se'ns diu que, per exemple, Alemanya, França o Itàlia no ens reconeixeran mai perquè obririen una bretxa de sortida a territoris propis com Baviera, la Bretanya o la Padània. Explicant la potència de la nostra llengua i cultura, demostrem que juguem una lliga diferent a la de tots aquests respectables territoris amb trets lingüístics i culturals molt més febles que el nostre país. Reforcem l'excepcionalitat del nostre cas i, per tant, el fem més viable. Les nostres institucions de l'àmbit cultural haurien de jugar més fort, molt més fort del que ho estan fent, en la projecció d'aquesta idea davant del món.

Comentaris

  1. Amb tots els rspectes cap a sòrabs, lusacis, frisons, ladins i demés pobles minoritzats, em sembla evident que juguem una altra lliga. I, insisteixo, amb tots els respectes cap a aquests pobles.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)