Ves al contingut principal

[-308] Els de dalt i els de baix a la ciutat assetjada (#procés)

Diari de Setge del 4 de gener de 1714 (dia 164).

Carles III d'Àustria
El gener de 1714 la capital de Catalunya portava més de cent cinquanta dies de setge de les tropes borbòniques. S'havien succeït multitud d'escaramusses al Pla de Barcelona, però les posicions dels uns i dels altres eren pràcticament les mateixes del dia del tancament del setge, a finals de juliol de 1713. Els defensors no disposaven de forces suficients per emprendre un atac general que permetés obligar els assetjadors a aixecar el camp. Les notícies de revolta a l'interior de Catalunya feien pensar, més aviat, en la possibilitat que aquest gran atac es produís com a conseqüència de l'arribada de forces lleials a l'arxiduc a l'esquena de les tropes borbòniques de les Dues Corones. Existia, però, una tercera possibilitat, que els assetjats van contemplar i projectar: la de provocar un atac general per part dels assetjadors, nerviosos per la hipòtesi de ser agafats entre dos focs, que els provoqués tal nombre de baixes que els impedís de fet mantenir el setge.

Per provocar-ho, segons sembla, Antoni de Villarroel i Rafael Casanova van fer arribar al comandant general de les tropes assaltants, el duc de Pòpuli, missives teòricament reservades, suposadament redactades a esquenes de les institucions, en les quals, implícitament, semblaven convidar-lo a un atac al qual la ciutat, naturalment, no estaria en condicions de resistir. Es tractava d'una operació complexa de contrainformació. Tanmateix, la manca de confiança dels de baix en les seves pròpies autoritats van provocar durant aquells dies una situació de màxima tensió: dins Barcelona començaren a córrer rumors insistents que assenyalaven el comandant general i el conseller en cap com a traïdors a la causa, fet que va provocar la reunió d'urgència del comandament de la defensa per desmentir-los davant tothom. Les semblances de la Catalunya actual i la Barcelona assetjada de 1713-1714 són impressionants. Aquesta, la de la desconfiança popular amb els qui dirigeixen el procés (ara, afortunadament, conforme avança el procés, una mica més desactivada), n'és una altra.

Comentaris

  1. Aquests mals costen molt de desarrelar. Es fan forts en un moment justificat i a partir de llavores ja queda per sempre el dubte permanent. La desconfiança. Ara, sembla que tot això va canviant a poc a poc. L'aire d'honestedat indubtable del duo Junqueras-Mas empès pels moviments populars, fa que hagi renascut aquest nou ànim i confiança amb nosaltres mateixos.
    Ja és molt!!Això és el que no entenen els de Madrid. Volen tornar a sembrar la discòrdia, però han fet tard, afortunadament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…