[-308] Els de dalt i els de baix a la ciutat assetjada (#procés)

Diari de Setge del 4 de gener de 1714 (dia 164).

Carles III d'Àustria
El gener de 1714 la capital de Catalunya portava més de cent cinquanta dies de setge de les tropes borbòniques. S'havien succeït multitud d'escaramusses al Pla de Barcelona, però les posicions dels uns i dels altres eren pràcticament les mateixes del dia del tancament del setge, a finals de juliol de 1713. Els defensors no disposaven de forces suficients per emprendre un atac general que permetés obligar els assetjadors a aixecar el camp. Les notícies de revolta a l'interior de Catalunya feien pensar, més aviat, en la possibilitat que aquest gran atac es produís com a conseqüència de l'arribada de forces lleials a l'arxiduc a l'esquena de les tropes borbòniques de les Dues Corones. Existia, però, una tercera possibilitat, que els assetjats van contemplar i projectar: la de provocar un atac general per part dels assetjadors, nerviosos per la hipòtesi de ser agafats entre dos focs, que els provoqués tal nombre de baixes que els impedís de fet mantenir el setge.

Per provocar-ho, segons sembla, Antoni de Villarroel i Rafael Casanova van fer arribar al comandant general de les tropes assaltants, el duc de Pòpuli, missives teòricament reservades, suposadament redactades a esquenes de les institucions, en les quals, implícitament, semblaven convidar-lo a un atac al qual la ciutat, naturalment, no estaria en condicions de resistir. Es tractava d'una operació complexa de contrainformació. Tanmateix, la manca de confiança dels de baix en les seves pròpies autoritats van provocar durant aquells dies una situació de màxima tensió: dins Barcelona començaren a córrer rumors insistents que assenyalaven el comandant general i el conseller en cap com a traïdors a la causa, fet que va provocar la reunió d'urgència del comandament de la defensa per desmentir-los davant tothom. Les semblances de la Catalunya actual i la Barcelona assetjada de 1713-1714 són impressionants. Aquesta, la de la desconfiança popular amb els qui dirigeixen el procés (ara, afortunadament, conforme avança el procés, una mica més desactivada), n'és una altra.

Comentaris

  1. Aquests mals costen molt de desarrelar. Es fan forts en un moment justificat i a partir de llavores ja queda per sempre el dubte permanent. La desconfiança. Ara, sembla que tot això va canviant a poc a poc. L'aire d'honestedat indubtable del duo Junqueras-Mas empès pels moviments populars, fa que hagi renascut aquest nou ànim i confiança amb nosaltres mateixos.
    Ja és molt!!Això és el que no entenen els de Madrid. Volen tornar a sembrar la discòrdia, però han fet tard, afortunadament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)