[-309] Catalans que caminen cap a la gran cruïlla (#9n2014)

Diari de Setge del 3 de gener de 1714 (dia 163).

Bordegassos de Vilanova









Els qui volem, des de sempre o de fa poc, és igual, una Catalunya independent tenim una gran força moral. Gaudim dels rèdits d'una proposta sòlida i transversal. Guanyadora. No experimentem cap gran contradicció entre els valors generals que defensem i la nostra aposta per construir un Estat nou. Al contrari, de fet, molts creiem que aquest nou instrument ens aportarà un marc molt més ajustat a les nostres necessitats i on serà més fàcil construir un país de qualitat. Però hi ha gairebé un de cada dos ciutadans residents a Catalunya que es veu igual de català que d'espanyol; fins i tot, més espanyol que cap altra cosa. En aquest segment, l'any que comença anirà desvetllant cada dia amb més cruesa una disjuntiva desagradable, punyent, un repte sentimental i racional. No és l'elecció entre un país i un altre, tria sobre la qual es planyia pel seu fill la ínclita Carme Chacón. Aquest dubte es resoldrà fàcilment agafant una papereta on digui sí o no.

No, no. A mesura que avancin els mesos, que el Parlament de Catalunya faci les passes necessàries i que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional barrin el pas a l'exercici democràtic dels catalans, aquest segment de catalans haurà de triar entre prioritzar per davant de tot la seva espanyolitat o la defensa de la democràcia. Hauran de decidir si s'alineen amb els seus connacionals en plena campanya embogida de boicot des de Madrid i Barcelona, o si, en canvi, s'encaminen definitivament a les urnes per manifestar la seva opinió, encara que amb la seva participació per votar no, implícitament, estiguin col·laborant a la victòria definitiva del sí. És un repte sobre el qual ja vaig conscienciant els espanyols del meu entorn immediat. Em diuen que no s'ho havien plantejat. Ho hauran de fer, serà la seva gran cruïlla per a aquest 2014: què volen ser abans de res, espanyols o demòcrates.

Comentaris

  1. A hores d'ara crec que tothom ja sap què votar: O la via del xanxullo permanent, o la via d'una esperada, desitjada vida endreçada i correcte. No vull dir que tot anirà sobre rodes, no. Però millor, sí. Caldrà vèncer moltes inèrcies, moltes reticències. Però, si fem una Constitució catalana seriosa de la línia de l'Europa del Nord, si tothom es veu obligat a pagar els impostos deguts i si som respectuosos amb les polítiques de cooperació amb els països del sud d'Àfrica, en lloc de voler prioritzar negocis ràpids i especuladors en països asiàtics -per dir-ho ràpidament-, llavores potser sí que podrem dir que ens acostarem a la felicitat.

    ResponElimina
  2. Els temps de clarificació nacional què vivim posaran molts que ni s'ho havien plantejat en una disjuntiva personal. La turpitud dels espanyols facilita que molts que no havien estat mai independentistes s'hi converteixin per una qüestió d'higinene democràtica, quan molts s'hi han convertit ja fa un temps per raons d'eficiència econòmica. Veritablement, els espanyols són uns sapastres!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)