Ves al contingut principal

[-310] D'Almendralejo a la Vajol, una única història d'Espanya (#wertgonya)

Diari de Setge del 2 de gener de 1714 (dia 162).

Barcelona











Havia passat desapercebuda en el fragor de la deconstrucció de la immersió lingüística, però la nova Llei d'Espanyolització en l'Educació (mal anomenada Wert) apuntava des del començament una altra transformació de caràcter devastador: l'atribució de la fixació dels temaris de les assignatures troncals al Ministerio de Educación. En el camp de la història aquest fet pren una importància cabdal. Fa setmanes, en una entrevista a la televisió pública catalana, el ministre ja havia avançat que els manuals escolars aprovats per la Generalitat de Catalunya explicaven una història poc acurada. Així, doncs, d'Almendalejo a la Vajol, Viriato, Reis Catòlics i Dos de Maig. Tot i la tradicional crida a la revolta de saló que puguem fer a hores d'ara, mentre Catalunya no faci efectiva la independència, la resistència dels nostres docents haurà de ser necessàriament prudent: els estudiants només superaran les revàlides en els diferents nivells de l'ensenyament si acrediten els seus coneixements sobre el temari d'història (i de les altres matèries troncals) fixats a Madrid. Resultarà difícil escapar-hi a aquest sistema d'imposició sense un trencament obert i definitiu amb Espanya.

El dictamen de la Llei d'Espanyolització, a més del nacionalisme dominant entre els nostres veïns, assenyala clarament quin és el tipus d'història controlada des de poder que volen. El ministre defensa una història uniformadora i canònica de base nacional espanyola (castellana) contra el que qualifica d'història localista. Un tipus de discurs que no pot ser més antic i allunyant d'un procés d'aprenentatge de la història realment productiu i arrelat. Els nens han d'entendre la història des dels fets de la quotidianitat i des de referents de proximitat. Conscients que podem aproximar-nos des de visions molts diferents, els joves han de ser capaços de contrastar-les, de contraposar arguments, per construir un prisma alhora personal i sòlid. Han de conrear sobretot la capacitat crítica sobre els discursos tancats. Una mirada pròpia i intransferible. Fixar el cànon dels continguts bàsics i de la interpretació que cal donar-los significa construir un suposat coneixement de la història des de les antípodes del coneixement en llibertat. I és que també en això, com en pràcticament tot, Espanya significa per a nosaltres un profund endarreriment.

Comentaris

  1. Rigau va dir que aquesta llei no es compliria gens. Que hi hauria insubmissió. Esperem que sigui veritat! A partir d'aquí, poden obrir-li un expedient i muntar el guirigall que vulguin. Com que les ganes de gresca les tenen, no pararan fins fer-la ben grossa.
    Ara, a partir de la consumació d'obrir expedient contra del Govern de la Generalitat, amb el pretext que vulguin, seria qüestió d'orquestrar una bona resposta.
    Per a mi, ja la sabeu tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amics meus, us imagineu un Govern de la Generalitat format únicament per ERC? Doncs, sembla que el món català l'està configurant així ara mateix.
      (Ajuda'ns, Rajoy!!)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…