[-310] D'Almendralejo a la Vajol, una única història d'Espanya (#wertgonya)

Diari de Setge del 2 de gener de 1714 (dia 162).

Barcelona











Havia passat desapercebuda en el fragor de la deconstrucció de la immersió lingüística, però la nova Llei d'Espanyolització en l'Educació (mal anomenada Wert) apuntava des del començament una altra transformació de caràcter devastador: l'atribució de la fixació dels temaris de les assignatures troncals al Ministerio de Educación. En el camp de la història aquest fet pren una importància cabdal. Fa setmanes, en una entrevista a la televisió pública catalana, el ministre ja havia avançat que els manuals escolars aprovats per la Generalitat de Catalunya explicaven una història poc acurada. Així, doncs, d'Almendalejo a la Vajol, Viriato, Reis Catòlics i Dos de Maig. Tot i la tradicional crida a la revolta de saló que puguem fer a hores d'ara, mentre Catalunya no faci efectiva la independència, la resistència dels nostres docents haurà de ser necessàriament prudent: els estudiants només superaran les revàlides en els diferents nivells de l'ensenyament si acrediten els seus coneixements sobre el temari d'història (i de les altres matèries troncals) fixats a Madrid. Resultarà difícil escapar-hi a aquest sistema d'imposició sense un trencament obert i definitiu amb Espanya.

El dictamen de la Llei d'Espanyolització, a més del nacionalisme dominant entre els nostres veïns, assenyala clarament quin és el tipus d'història controlada des de poder que volen. El ministre defensa una història uniformadora i canònica de base nacional espanyola (castellana) contra el que qualifica d'història localista. Un tipus de discurs que no pot ser més antic i allunyant d'un procés d'aprenentatge de la història realment productiu i arrelat. Els nens han d'entendre la història des dels fets de la quotidianitat i des de referents de proximitat. Conscients que podem aproximar-nos des de visions molts diferents, els joves han de ser capaços de contrastar-les, de contraposar arguments, per construir un prisma alhora personal i sòlid. Han de conrear sobretot la capacitat crítica sobre els discursos tancats. Una mirada pròpia i intransferible. Fixar el cànon dels continguts bàsics i de la interpretació que cal donar-los significa construir un suposat coneixement de la història des de les antípodes del coneixement en llibertat. I és que també en això, com en pràcticament tot, Espanya significa per a nosaltres un profund endarreriment.

Comentaris

  1. Rigau va dir que aquesta llei no es compliria gens. Que hi hauria insubmissió. Esperem que sigui veritat! A partir d'aquí, poden obrir-li un expedient i muntar el guirigall que vulguin. Com que les ganes de gresca les tenen, no pararan fins fer-la ben grossa.
    Ara, a partir de la consumació d'obrir expedient contra del Govern de la Generalitat, amb el pretext que vulguin, seria qüestió d'orquestrar una bona resposta.
    Per a mi, ja la sabeu tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amics meus, us imagineu un Govern de la Generalitat format únicament per ERC? Doncs, sembla que el món català l'està configurant així ara mateix.
      (Ajuda'ns, Rajoy!!)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas