Ves al contingut principal

[-254] Catedràtics de la lleugeresa (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 27 de febrer de 1714 (dia 218).

Vilac (Vall d'Aran)
Tantes vegades com puc em queixo del lamentable recurs a la història per part de persones profundament indocumentades. La mecànica és gairebé sempre la mateixa. Primer es disposa d'un prejudici i després es torça la realitat del passat tot el que calgui per acomodar-la a allò que ja s'havia decidit defensar d'antuvi. Aquest ús absusiu i compulsiu s'ha desfermat amb motiu del procés i afecta especialment economistes i periodistes. No són aliens, però, fins i tot respectables catedràtics universitaris d'altres matèries. Un exemple punyent d'aquests dies el trobareu a l'article El tercio de Flandes, publicat al diari comtal pel catedràtic emèrit de dret constitucional i expresident del Consell d'Estat Francisco Rubio Llorente. Compte amb la contundència de la cita del seu escrit que ve a continuació: "Catalunya es también bilingüe; no que lo sea ahora, como consecuencia de la inmigración; lo ha sido desde hace siglos". Espaterrant. Hom esperaria de la sapiència d'un eminent acadèmic que semblant afirmació anés acompanyada de les cites i les proves documentals pertinents. Però no. Llegiu, llegiu i descobrireu amb quina profunditat es ventila quilos i quilos d'historiografia sobre la matèria.

Només trobareu que aquesta suposada "realitat" es dedueix del fet que les justes poètiques publicades a Barcelona amb motiu de la canonització de Sant Raimon de Penyafort (1607) contenien textos a parts iguals en català i castellà! Cap referència a les desenes d'historiadors, des de Jordi Ventura a Max Cahner, passant per Albert Rossich o Mila Segarra (disculpeu que em deixi una llista inacabable) que han analitzat les característiques del contacte amb el castellà a la literatura i la societat catalana d'època moderna. En castellà i de fa ja uns quants anys caldria recomanar-li l'obra de Manuel Peña Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas (Lleida: Milenio, 1996, 372 p.). Descobriria que l'ús literari del castellà, llengua de prestigi en ple Segle d'Or, ben poc té a veure amb el seu ús social al carrer. Talment com la del llatí a la baixa edat mitjana. Que segons es dedueix dels treballs del geògraf Pere Gil, a principis del Sis-cents, molt probablement, només un vint per cent de la població catalana devia tenir un contacte més o menys habitual amb la llengua castellana. En definitiva, que afirmar que Catalunya era bilingüe al segle XVII seria tant com afirmar que la d'avui és trilingüe perquè es força generalitzat el coneixement de l'anglès.

Comentaris

  1. En hem d'espolsar la prevenció i respecte amb què admetem les opinions que persones amb títols i reconeixcement social puguin proferir. Tothom té prejudicis ideològics, fílies i fòbies i el tal Rubio Llorente no n'està exempt -jo tampoc. No podem empassar-nos el que algú així pugui dir sense més ni més. Pot mentir deliberadament o inconscient a fi d'afavorir els seus interessos.

    ResponElimina
  2. Em deia un important sociolingüista que és molt difícil trobar persones autènticament bilingües. L'enorme majoria, deia, són persones amb bons coneixements d'altres llengües a més de la seva pròpia, el català. Per tant el que desprenc d'aquest eminent Francisco Rubio Llorente és que abans i ara hi ha i hi ha hagut molts catalans que saben bastants més idiomes que els castellans, que només en saben -i amb prou feines!- el castellà natiu.
    De la ignorància se'n fa doctorat i del curt de gambals president.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…