Ves al contingut principal

[-258] El manual del bon assetjador (#procés)

Diari de Setge del 23 de febrer de 1714 (dia 214).

El duc de Berwick
Diuen, ben dit, que els historiadors sempre correm el risc de caure en el presentisme. Entre passat i present hi ha una rasa important, que convé tenir sempre molt en compte. Modestament, crec que la majoria dels historiadors catalans la tenen/tenim ben present, mentre els economistes, polítics i periodistes espanyols que pregonen l'existència d'Espanya des de la nit dels temps la salten cada dia amb pirueta i tirabuixó. De vegades, però, topes amb documents concrets que resulta molt difícil no llegir amb les ulleres d'avui posades. Aquests dies, mentre preparo materials per a una exposició que formarà part dels actes del Tricentenari, he tingut a les mans una carta. Us poso en situació. Es tracta d'un comerciant i botiguer empordanès amb densos contactes al sud de França que ha optat des del primer dia pels borbònics. Després de deu mesos de setge, l'abril de 1714, és al cordó, davant la ciutat, col·laborant a la logística de proveïment de l'exèrcit de les Dues Corones. El fragment clau de la missiva expressa el següent:

"El dia 22 a la nit i el 23 a la tarde, en Barcelona feren triple salva de tota la artilleria y mosqueteria, y Monjuïch igualment, com se trobava vigília y dia de Sant Jordi, judicàvem seria a est effecte, però los defensors dihuen que aurian rebut algunas notícias en que los donan avís que el emperador los envia 15 mil hòmens; en fin, sobre de estas dos salvas se fan differents judicis, que tot ve ser una pura locura dels rebeldes, que crehuen y inventan milions de mentidas per mantenir lo poble." De la lectura d'aquest testimoni de primera mà del setge borbònic de Barcelona el 1713-1714 se'n desprèn que hi ha un autèntic manual del bon assetjador que travessa la nit dels temps i que sempre conté els mateixos ítems sobre l'actitud de l'adversari que es vol ofegar: estan desinformats, estan bojos i enganyen el poble. Us sona a alguna cosa aquest argumentari? I després diran que la història no és cíclica!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…