Ves al contingut principal

[-258] El manual del bon assetjador (#procés)

Diari de Setge del 23 de febrer de 1714 (dia 214).

El duc de Berwick
Diuen, ben dit, que els historiadors sempre correm el risc de caure en el presentisme. Entre passat i present hi ha una rasa important, que convé tenir sempre molt en compte. Modestament, crec que la majoria dels historiadors catalans la tenen/tenim ben present, mentre els economistes, polítics i periodistes espanyols que pregonen l'existència d'Espanya des de la nit dels temps la salten cada dia amb pirueta i tirabuixó. De vegades, però, topes amb documents concrets que resulta molt difícil no llegir amb les ulleres d'avui posades. Aquests dies, mentre preparo materials per a una exposició que formarà part dels actes del Tricentenari, he tingut a les mans una carta. Us poso en situació. Es tracta d'un comerciant i botiguer empordanès amb densos contactes al sud de França que ha optat des del primer dia pels borbònics. Després de deu mesos de setge, l'abril de 1714, és al cordó, davant la ciutat, col·laborant a la logística de proveïment de l'exèrcit de les Dues Corones. El fragment clau de la missiva expressa el següent:

"El dia 22 a la nit i el 23 a la tarde, en Barcelona feren triple salva de tota la artilleria y mosqueteria, y Monjuïch igualment, com se trobava vigília y dia de Sant Jordi, judicàvem seria a est effecte, però los defensors dihuen que aurian rebut algunas notícias en que los donan avís que el emperador los envia 15 mil hòmens; en fin, sobre de estas dos salvas se fan differents judicis, que tot ve ser una pura locura dels rebeldes, que crehuen y inventan milions de mentidas per mantenir lo poble." De la lectura d'aquest testimoni de primera mà del setge borbònic de Barcelona el 1713-1714 se'n desprèn que hi ha un autèntic manual del bon assetjador que travessa la nit dels temps i que sempre conté els mateixos ítems sobre l'actitud de l'adversari que es vol ofegar: estan desinformats, estan bojos i enganyen el poble. Us sona a alguna cosa aquest argumentari? I després diran que la història no és cíclica!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…