[-261] El concepte de Generalitat, pioner a Europa (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 20 de febrer de 1714 (dia 211).

Sant Jordi al Palau de la Generalitat
És impressionant la quantitat d'historiadors aficionats que ha desvetllat la defensa a ultrança de la dependència de Catalunya. Economistes, advocats i periodistes s'han abraonat massivament a "explicar-nos" la història del nostre país (que, tot sigui dit, fins ara els importava un carall). Que si mai hem estat independents, que si no som una nació, que si patatín, que si patatan. Espanya, en canvi, diuen saberuts, és la nació més antiga del món. El nivell del debat és francament patètic, però no m'estic avui d'expressar-vos una idea, de la qual, per cert, hauríem d'estar francament orgullosos. No sé si heu reflexionat alguna vegada sobre el fet que la nostra institució de govern polític s'anomeni Generalitat. El General o Generalitat expressen gràficament, perduts en la nit de l'edat mitjana, l'antigor de l'existència real de la nostra comunitat política, naturalment, prèvia a qualsevol concreció institucional de l'Espanya que avui ens tenalla. La institució que representava aquesta comunitat nacional s'anomenava en realitat Diputació del General. Podríem dir, delegació de la col·lectivitat, del comú. Representació de tots.

Naturalment, aquesta representació s'exercia dins els límits, profundament imperfectes, d'un món (el de l'anomenat Antic Règim) marcadament desigual del punt de vista polític i social. Però la noció comunitària de base hi era. I aquest General tenia dos grans poders a exercir a través dels seus representants institucionals: el control de l'observança de la llei acordada amb el monarca (les Constitucions, la llei de tots per sobre de la voluntat sola del rei) i la constitució d'una hisenda pública propietat de la Generalitat, del comú, de la comunitat. L'erari públic dels nous estats en construcció no apareix a Catalunya, doncs, com gairebé a tot arreu d'Europa en els seus orígens, a partir del patrimoni personal, del llinatge del propi monarca, el primer senyor feudal de tots, que demana contribucions als seus vassalls per guerrejar, sinó que ho fa de manera independent. És el fisc de tots, de la Generalitat. La fixació de les taules o oficines de recaptació d'aquests impostos a les duanes exteriors delimita fins i tot les fronteres del Principat durant quatre-cents anys. Justament, fins a la gran despossessió que va suposar l'ocupació borbònica de la qual aquest any en celebrem el tricentenari. Generalitat, idea de comunitat pionera a Europa.

Comentaris

  1. Molt bona lliçó d'un saberut com Granollacs, sí senyor.
    És allò que tothom pensa que sap -només els interessats mínimament- i que pocs gosarien a afirmar-ho amb tanta claredat com amb aquest article d'avui.
    Em sembla que a Andorra encara perdura el Comú d'Andorra. Quina casualitat, oi?!

    ResponElimina
  2. Encara que hi hagi totes les evidències històriques en contra, l'espanyolisme seguirà "erre que erre". Tampoc s'adrecen a un públic massa llegit...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)