Ves al contingut principal

[-262] La importància d'apel·lar a la dignitat (#procés)

Diari de Setge del 19 de febrer de 1714 (dia 210).

La Pedrera (Barcelona)












Quan tenia mig escrit l'apunt que ara mateix llegeixes he topat amb aquest magnífic article de l'Alfred Bosch. De fet, el diputat republicà a Madrid hi expressa de manera brillant i exacta allò que m'havia proposat comunicar-vos. Ens menystenen, aquesta és la clau de tot. Tan és així que no els interessa en absolut conèixer les raons de fons que han creat la nostra actual majoria social i política. La dignitat és la raó de fons del nostre moviment nascut de l'agressió permantent. Ho ha dit aquests dies el Gran Timoner en la seva entrevista al Corriere de la Sera. No és una qüestió de diners, sinó de dignitat. El conec poc, però crec que aquesta és la principal virtut de l'Alex Salmond. Abans d'ahir, en respondre a l'amenaça del ministre de finances britànic sobre l'ús de la lliura esterlina pels escocesos en cas d'independència responia amb gran lucidesa, una cosa així: "què vol dir que no podem gaudir d'allò que hem construït entre tots? Això és un insult, una indignitat". En efecte, qualsevol resposta a les seves amenaces cal fer-la des de la dignitat.

Com a part de l'estratègia d'assetjador que segueixen, sempre que poden, ens menystenen. No ens menystinguem també nosaltres mateixos. A l'allau d'amenaces sobre la continuïtat a la Unió Europea hem de respondre dignament. Comunicant a les institucions europees que, a l'espera que ells decideixen què volen fer, quins seran els costos de prendre una o altra opció (acceptar-nos i entomar una construcció europea lliure, d'acord amb la voluntat de les nacions amb estat o sense que la conformen, o rebutjar-nos i fer front als descomunals efectes econòmics que això els suposaria en forma d'inestabilitat monetària i de deute), nosaltres debatrem abans si volem formar part o no del seu club. Prou d'arrossegar-nos. De demanar caritat. Si és que no ens volen que uns ho diguin clarament i actuarem en conseqüència. No ho faran, perquè no volen pagar un preu tan alt per excloure'ns de la nostra posició central al sistema europeu. La pena és que la seva decisió no sigui per simple respecte al principi democràtic, sinó per pur egoisme particular. I això indica quin tipus d'Europa, ens agradi o no, es construeix. I, francament, porta a dubtar molt seriosament si ens interessa ser-hi o cal començar a buscar alternatives prescindint de les opinions que expressen sobre el nostre procés polític.

Comentaris

  1. El meu pare deia des de sempre que el problema d'Espanya amb Catalunya és un tema de mala bilis. Després de la seva mort, jo he mantingut que la nostra situació és de fugir per DIGNITAT. Amb la mala bilis de no haver-nos pogut fer desaparèixer, entra en joc el nostre paper de fugir per dignitat. Tornar a com érem abans del nostre final de 1714. (Jo sempre he mantingut que l'odi que ens tenen ve de quan van descobrir que Colom els havia aixecat la camisa). No m'importa si ens cal passar per un període de restrenyiment, d'aïllament. Ens n'hem d'anar a corre-cuita. Ja ens referem.
    Per altra banda, aquest joc de tan poca qualitat actual amb la UE, trobo que també per dignitat ens cal mantenir-nos al marge i no participar-hi. Ens cal sortir també de la UE. No pas que ens treguin; sortir-nos-en nosaltres per dignitat també.
    Cal viure amb el cap ben alt i deixar-nos de les misèries que ens volen inculcar els cara-girats que ho basen tot en com robar i explotar altri. No sóc un il·lús. Sé que aquesta actitud comporta sacrificis. Però, al final del procés hi guanyarem molt.
    Havíem estat l'avançada democràtica d'Europa i ho hem de tornar a ser!

    ResponElimina
  2. Cada vegada que algú em comenta aquest tema jo sempre els hi responc:
    "Falta que hi vulguem entrar-hi a la UE un cop independents. Que voleu, canviar la dictadura de Madriz per la de Berlín?", desprès d'una breu conversa quasi tothom em dona la raó, ara be, una consulta dient que no hi volem ser-hi potser seria contraproduent.

    ResponElimina
  3. Per 2 qüestions fonamentals la UE ens voldrà a dins:
    1- pel nostre PIB serem contribuents nets des del primer dia
    2- la posició geogràfica del Principat i les vies de comunicació que ens travessen desaconsellen per pura lògica que estiguem fora de la UE.
    Altra cosa és la capacitat d'Espanya d'impedir-ho. Cal recordar, això sí, que estats amb un PIB per capita més alt que el nostre (Noruega o Suïssa) o que estan en una cruïlla (SuÏssa altre cop) no en formen part.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…