Ves al contingut principal

[-263] Mobilitzar els de la Via, votar de groc (#25Mvotemdegroc)

Diari de Setge del 18 de febrer de 1714 (dia 209).

#25Mvotemdegroc
Llanço modestament una idea. Crec que és bona. Molt bona. Per si algú de l'ANC llegeix aquest bloc i vol impulsar-la amb més mitjans dels que són a l'abast un servidor. M'explico. Tots tenim un record espectacular i sentit de la Via Catalana. La publicació de la gigafoto al llarg del mes d'abril ens l'activarà novament amb gran força. I si aprofitéssim a fons la memòria d'aquella mobilització per engrescar-nos tots plegats i convertir les Eleccions europees del proper 25 de maig en un gran aparador mundial per al sobiranisme català? A manca de candidatura única, el món agafarà la calculadora i sumarà els resultats dels quatre grups que donen suport a la Consulta del 9 de novembre, els compararà amb els resultats de 2009 i traurà les seves conclusions pel que fa a la persistència o no de la nostra voluntat d'esdevenir un estat independent. De la temperatura de la nostra determinació. Posem-nos-hi, doncs. Durant la jornada electoral tenim una oportunitat excel·lent d'escenificar el nostre compromís amb l'autodeterminació.

Com? Us faig una proposta senzilla: anem durant tot el dia, però particularment en el moment d'exercir el nostre dret de vot, vestits tal i com hi varem anar a la Via Catalana. Obriu l'armari i recupereu la samarreta groga, o verda, o la quadribarrada, o com vulgueu que es manifesti, des de la immensa imaginació de la cultura popular, el nostre anhel de llibertat. Posem-hi color. Tots plegats, electors i membres de les taules. Serà una manera de compartir una altra jornada de mobilització, de fer una crida als despitats, de remarcar durant els dies previs d'explicació de la proposta la importància que ni un sol sobiranista es quedi a casa. Fins i tot, permetrà que es solidaritzin amb nosaltres els nostres germans del País Valencià, les Illes Balears i la Franja d'Aragó. A la Via Catalana van participar entre 1,6 i 2 milions de catalans; a les Eleccions europees de 2009 van votar 1.969.043 electors a Catalunya. Us imagineu la que podríem organitzar? Un servidor, a partir d'avui pensa fer campanya a les xarxes socials a través de l'etiqueta #25Mvotemdegroc. Què us sembla la idea? Podríem fer-la molt grossa si tot el país s'hi engresqués de debò. Ens hi posem a proposar-ho d'entrada, almenys, uns quants de nosaltres?

Comentaris

  1. Molt bona, sí senyor! Tots amb icterícia a votar. Bé, fora bromes...

    Ho trobo molt bo això. Implica una altra mobilització, sense costos i vistosa plenament, fotografiable. Pot ser una altra campanada de les que tornin a fer rebentar la premsa, els mitjans de comunicació. Alerta, no crec que convingui que els membres de les taules es posin les samarretes ja que poden ser causa d'anulació de la votació per incitació en un sentit concret. Ara, les poden posar a disposició pública abans de l'entrada a fi de que altres persones les aprofitin.
    Referent a la gigafoto, cal veure les grans, enormes dificultats tècniques que implica la seva producció. És més difícil, segur, penjar-la que el·laborar-la, que ja és difícil i molt!! La podran penjar i veure-la, però caldrà tractar-la com una pel·lícula, no pas com una "foto" com se la diu. Si es fa com un film, aquest problema desapareix.
    Bravo i endavant!!

    ResponElimina
  2. M'hi apunto, es una bona idea i fàcil de dur a terme, tan sols l'hi cal una bona promoció, indubtablement a traves de l'ANC.
    Parlaré amb l'assemblea local de Mataró per proposar-els-hi.
    #25Mvotemdegroc

    ResponElimina
  3. Molt bona idea Granollacs, també m´hi apunto.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…