Ves al contingut principal

[-263] Mobilitzar els de la Via, votar de groc (#25Mvotemdegroc)

Diari de Setge del 18 de febrer de 1714 (dia 209).

#25Mvotemdegroc
Llanço modestament una idea. Crec que és bona. Molt bona. Per si algú de l'ANC llegeix aquest bloc i vol impulsar-la amb més mitjans dels que són a l'abast un servidor. M'explico. Tots tenim un record espectacular i sentit de la Via Catalana. La publicació de la gigafoto al llarg del mes d'abril ens l'activarà novament amb gran força. I si aprofitéssim a fons la memòria d'aquella mobilització per engrescar-nos tots plegats i convertir les Eleccions europees del proper 25 de maig en un gran aparador mundial per al sobiranisme català? A manca de candidatura única, el món agafarà la calculadora i sumarà els resultats dels quatre grups que donen suport a la Consulta del 9 de novembre, els compararà amb els resultats de 2009 i traurà les seves conclusions pel que fa a la persistència o no de la nostra voluntat d'esdevenir un estat independent. De la temperatura de la nostra determinació. Posem-nos-hi, doncs. Durant la jornada electoral tenim una oportunitat excel·lent d'escenificar el nostre compromís amb l'autodeterminació.

Com? Us faig una proposta senzilla: anem durant tot el dia, però particularment en el moment d'exercir el nostre dret de vot, vestits tal i com hi varem anar a la Via Catalana. Obriu l'armari i recupereu la samarreta groga, o verda, o la quadribarrada, o com vulgueu que es manifesti, des de la immensa imaginació de la cultura popular, el nostre anhel de llibertat. Posem-hi color. Tots plegats, electors i membres de les taules. Serà una manera de compartir una altra jornada de mobilització, de fer una crida als despitats, de remarcar durant els dies previs d'explicació de la proposta la importància que ni un sol sobiranista es quedi a casa. Fins i tot, permetrà que es solidaritzin amb nosaltres els nostres germans del País Valencià, les Illes Balears i la Franja d'Aragó. A la Via Catalana van participar entre 1,6 i 2 milions de catalans; a les Eleccions europees de 2009 van votar 1.969.043 electors a Catalunya. Us imagineu la que podríem organitzar? Un servidor, a partir d'avui pensa fer campanya a les xarxes socials a través de l'etiqueta #25Mvotemdegroc. Què us sembla la idea? Podríem fer-la molt grossa si tot el país s'hi engresqués de debò. Ens hi posem a proposar-ho d'entrada, almenys, uns quants de nosaltres?

Comentaris

  1. Molt bona, sí senyor! Tots amb icterícia a votar. Bé, fora bromes...

    Ho trobo molt bo això. Implica una altra mobilització, sense costos i vistosa plenament, fotografiable. Pot ser una altra campanada de les que tornin a fer rebentar la premsa, els mitjans de comunicació. Alerta, no crec que convingui que els membres de les taules es posin les samarretes ja que poden ser causa d'anulació de la votació per incitació en un sentit concret. Ara, les poden posar a disposició pública abans de l'entrada a fi de que altres persones les aprofitin.
    Referent a la gigafoto, cal veure les grans, enormes dificultats tècniques que implica la seva producció. És més difícil, segur, penjar-la que el·laborar-la, que ja és difícil i molt!! La podran penjar i veure-la, però caldrà tractar-la com una pel·lícula, no pas com una "foto" com se la diu. Si es fa com un film, aquest problema desapareix.
    Bravo i endavant!!

    ResponElimina
  2. M'hi apunto, es una bona idea i fàcil de dur a terme, tan sols l'hi cal una bona promoció, indubtablement a traves de l'ANC.
    Parlaré amb l'assemblea local de Mataró per proposar-els-hi.
    #25Mvotemdegroc

    ResponElimina
  3. Molt bona idea Granollacs, també m´hi apunto.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…