Ves al contingut principal

[-264] Encara que només sigui per un dia (#EP2014)

Diari de Setge del 17 de febrer de 1714 (dia 208).

Manifestació del 30 de març a Brusel·les
He tingut un parell d'idees com a activista i voldria compartir-les amb vosaltres. Avui, explico la més difícil de les dues, demà, la més fàcil. Com tots sabeu, ha estat impossible concertar una candidatura unitària a les eleccions europees. Passats uns quants dies des de que es va desfer la darrera esperança em mantinc igual, amb arguments que crec sòlids a favor i en contra. En tot cas, ja no val la pena insistir-hi més. Cal girar full i continuar endavant. Això sí, és precís analitzar amb calma que podem fer a partir d'ara per la unitat d'acció dels partits que defensen la Consulta, encara que ICV no ens ho posi gaire fàcil. Iniciatives com la de la manifestació del 30 de març a Brussel·les, per exemple, cal que vagin guanyant força en les properes setmanes. A més, però, abans de la jornada històrica del 9 de novembre crec que poden fer bàsicament dues coses. Primer, tal com ja s'havia insinuat i darrerament confirmat en la intenció del Gran Timoner, cal consensuar una part comuna del programa que cadascú portarà al Parlament europeu.

Una part que faci referència al dret del poble de Catalunya a exercir el dret d'autodeterminació i a la voluntat de concretar-ho en la forma del referèndum acordat per una àmplia majoria del Parlament per al proper 9 de novembre. Després, caldria portar aquest consens a una escenificació festiva, massiva i contundent. Per exemple, amb una convocatòria als personatges més importants de la societat civil i del món associatiu que donen suport al dret de decidir, es podria organitzar durant la campanya electoral, potser el darrer dia, posem divendres 23 de maig o el dissabte del cap de setmana anterior, és a dir, el 17 de maig, un gran acte al Camp Nou o un altre escenari de grans dimensions, en suport a la Consulta. Caldria que l'organitzés l'ANC i donés veu a totes les candidatures que es presentaran a les eleccions europees en defensa del dret de decidir. I després, cadascú a centrar-se en els seus espais electorals i en els seus votants. Però, ni que fos per un dia, aquesta imatge d'unitat podria ser important per tal de mobilitzar efectivament l'electorat sobiranista. Demà, us faig una altra proposta de mobilització.

Comentaris

  1. Jo diria que la motivació és permanent i constant. D'aquí ha de venir que la GV vagi anotant els balcons amb estelades, etc. Sí, estaria molt bé que tothom votés els partits sobiranistes. Jo diria que a hores d'ara l'electorat ja no té dubtes de cap mena. Tampoc temo una escassa motivació. Molts anirem a votar, massivament. El país se n'ha adonat d'una vegada que els fogons on es couen moltes de les coses que després hem de patir, és allà, a Brussel·les.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.