[-264] Encara que només sigui per un dia (#EP2014)

Diari de Setge del 17 de febrer de 1714 (dia 208).

Manifestació del 30 de març a Brusel·les
He tingut un parell d'idees com a activista i voldria compartir-les amb vosaltres. Avui, explico la més difícil de les dues, demà, la més fàcil. Com tots sabeu, ha estat impossible concertar una candidatura unitària a les eleccions europees. Passats uns quants dies des de que es va desfer la darrera esperança em mantinc igual, amb arguments que crec sòlids a favor i en contra. En tot cas, ja no val la pena insistir-hi més. Cal girar full i continuar endavant. Això sí, és precís analitzar amb calma que podem fer a partir d'ara per la unitat d'acció dels partits que defensen la Consulta, encara que ICV no ens ho posi gaire fàcil. Iniciatives com la de la manifestació del 30 de març a Brussel·les, per exemple, cal que vagin guanyant força en les properes setmanes. A més, però, abans de la jornada històrica del 9 de novembre crec que poden fer bàsicament dues coses. Primer, tal com ja s'havia insinuat i darrerament confirmat en la intenció del Gran Timoner, cal consensuar una part comuna del programa que cadascú portarà al Parlament europeu.

Una part que faci referència al dret del poble de Catalunya a exercir el dret d'autodeterminació i a la voluntat de concretar-ho en la forma del referèndum acordat per una àmplia majoria del Parlament per al proper 9 de novembre. Després, caldria portar aquest consens a una escenificació festiva, massiva i contundent. Per exemple, amb una convocatòria als personatges més importants de la societat civil i del món associatiu que donen suport al dret de decidir, es podria organitzar durant la campanya electoral, potser el darrer dia, posem divendres 23 de maig o el dissabte del cap de setmana anterior, és a dir, el 17 de maig, un gran acte al Camp Nou o un altre escenari de grans dimensions, en suport a la Consulta. Caldria que l'organitzés l'ANC i donés veu a totes les candidatures que es presentaran a les eleccions europees en defensa del dret de decidir. I després, cadascú a centrar-se en els seus espais electorals i en els seus votants. Però, ni que fos per un dia, aquesta imatge d'unitat podria ser important per tal de mobilitzar efectivament l'electorat sobiranista. Demà, us faig una altra proposta de mobilització.

Comentaris

  1. Jo diria que la motivació és permanent i constant. D'aquí ha de venir que la GV vagi anotant els balcons amb estelades, etc. Sí, estaria molt bé que tothom votés els partits sobiranistes. Jo diria que a hores d'ara l'electorat ja no té dubtes de cap mena. Tampoc temo una escassa motivació. Molts anirem a votar, massivament. El país se n'ha adonat d'una vegada que els fogons on es couen moltes de les coses que després hem de patir, és allà, a Brussel·les.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas