Ves al contingut principal

[-265] Altres vies d'espoli: els ajuts públics (#prouespoli)

Diari de Setge del 16 de febrer de 1714 (dia 207).

Sant Joan de les Abadesses
Ahir escrivia un apunt sobre els diferencials en el pagament de tributs, taxes i preus públics en funció del territori on resideixen els ciutadans, un element que no es té mai en compte quan es parla de la desigualtat fiscal a Espanya, sota l'axioma els impostos els paguen les persones. Però hi ha altres vies de repartiment dels recursos públics que accentuen encara més el desequilibri entre territoris a l'hora de comparar recaptació i inversió. La sectorial de bibliotecaris i documentalistes de l'Assemblea publicava fa uns dies un apunt excel·lent desvetllant un altre exemple d'espoli: l'atribució d'ajuts públics a benefici de persones i projectes procedents de determinats territoris. Una modesta aproximació, sí, a un petit element cultural de caràcter sectorial. Però, francament significativa. Així, la comunitat de Madrid s'ha endut en 2013 el 41% dels ajuts del Ministerio de Cultura als arxius privats, mentre a Catalunya li corresponia la bonica xifra del 5%, al País Valencià el 2% i a les Balears el 0%. D'acord amb la quantificació que ens ofereix la gent de l'ANC, el Ministerio ha disposat de 216.820 €, dels quals fins a 51.907 procedien de la recaptació fiscal a Catalunya, dels quals ens han retornat via aquests ajuts 11.000: és a dir, 40.907 € han anat a la "solidaritat" amb persones i projectes d'altres comunitats.

Aquest fet ja hauria estat profundament abusiu qualsevol que hagués estat la destinació final dels recursos. El principal problema, però, és que els dos grans privilegiats pel repartiment han estat les comunitats de Madrid i Navarra, territoris amb un nivell de renda més alt que Catalunya! Les dades d'euro per habitant a les diferents comunitats autònomes són d'allò més revelador: si la mitjana espanyola seria de 0'0046 € per ciutadà en ajuts als arxius privats, trobem que, d'una banda, els de les Balears se situen en 0, els del País Valencià en 0'0010 i els de Catalunya en 0,0015; de l'altra, l'Aragó se'n va a 0,0171 per habitant, Madrid a 0,0140 i Navarra a 0,0129; és a dir, entre 12 i 8 vegades més que cadascun dels ciutadans del Principat. No es tracta, cal insistir-hi, del resultat d'una convocatòria aïllada i excepcional, sinó d'una pràctica discriminatòria sistemàtica per part del Ministerio, perfectament documentada. Gràcies a la sectorial de bibliotecaris i documentalistes de l'ANC per denunciar-ho!

Comentaris

  1. No et deixis les beques. Dels diners que vénen del Ministerio, Catalunya rep menys beques de les que li pertocaria per població.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…