Ves al contingut principal

[-265] Altres vies d'espoli: els ajuts públics (#prouespoli)

Diari de Setge del 16 de febrer de 1714 (dia 207).

Sant Joan de les Abadesses
Ahir escrivia un apunt sobre els diferencials en el pagament de tributs, taxes i preus públics en funció del territori on resideixen els ciutadans, un element que no es té mai en compte quan es parla de la desigualtat fiscal a Espanya, sota l'axioma els impostos els paguen les persones. Però hi ha altres vies de repartiment dels recursos públics que accentuen encara més el desequilibri entre territoris a l'hora de comparar recaptació i inversió. La sectorial de bibliotecaris i documentalistes de l'Assemblea publicava fa uns dies un apunt excel·lent desvetllant un altre exemple d'espoli: l'atribució d'ajuts públics a benefici de persones i projectes procedents de determinats territoris. Una modesta aproximació, sí, a un petit element cultural de caràcter sectorial. Però, francament significativa. Així, la comunitat de Madrid s'ha endut en 2013 el 41% dels ajuts del Ministerio de Cultura als arxius privats, mentre a Catalunya li corresponia la bonica xifra del 5%, al País Valencià el 2% i a les Balears el 0%. D'acord amb la quantificació que ens ofereix la gent de l'ANC, el Ministerio ha disposat de 216.820 €, dels quals fins a 51.907 procedien de la recaptació fiscal a Catalunya, dels quals ens han retornat via aquests ajuts 11.000: és a dir, 40.907 € han anat a la "solidaritat" amb persones i projectes d'altres comunitats.

Aquest fet ja hauria estat profundament abusiu qualsevol que hagués estat la destinació final dels recursos. El principal problema, però, és que els dos grans privilegiats pel repartiment han estat les comunitats de Madrid i Navarra, territoris amb un nivell de renda més alt que Catalunya! Les dades d'euro per habitant a les diferents comunitats autònomes són d'allò més revelador: si la mitjana espanyola seria de 0'0046 € per ciutadà en ajuts als arxius privats, trobem que, d'una banda, els de les Balears se situen en 0, els del País Valencià en 0'0010 i els de Catalunya en 0,0015; de l'altra, l'Aragó se'n va a 0,0171 per habitant, Madrid a 0,0140 i Navarra a 0,0129; és a dir, entre 12 i 8 vegades més que cadascun dels ciutadans del Principat. No es tracta, cal insistir-hi, del resultat d'una convocatòria aïllada i excepcional, sinó d'una pràctica discriminatòria sistemàtica per part del Ministerio, perfectament documentada. Gràcies a la sectorial de bibliotecaris i documentalistes de l'ANC per denunciar-ho!

Comentaris

  1. No et deixis les beques. Dels diners que vénen del Ministerio, Catalunya rep menys beques de les que li pertocaria per població.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…