[-266] Els impostos els paguen les persones, però... (#prouespoli)

Diari de Setge del 15 de febrer de 1714 (dia 206).

Xerta (Baix Ebre)
Quedi dit per davant que no sóc economista. Demano excuses a l'avançada, doncs, si cometo alguna inexactitud greu. Però, clar, després de tants anys de debat, alguna cosa s'enganxa. Només serà, com sempre en aquest bloc, una idea llançada al vent. Hi ha un element (entre tants altres!) del debat d'aquests dies de les balances fiscals que em sorprèn. No em refereixo al fet que es doni per bona una o altra metodologia de càlcul. Com diu en Sala i Martín, totes dues ho són perquè responen a preguntes diferents. Em refereixo més aviat a l'afirmació solemne de l'espanyolisme segons la qual "els impostos els paguen els ciutadans, no els territoris". No és només, com ja es respon habitualment des del nostre cantó de la trinxera, que la despesa pública s'executi sempre sobre un territori concret, principalment, a través de la inversió pública de l'estat central en infraestructures i serveis. Espais, per cert, amb nivells de preus diferents que cal ponderar a l'hora de valorar exactament el que significa a cada lloc un euro d'inversió pública. No és només això. És que tal formulació s'ha de posar en qüestió o, si més no, matisar, en la seva literalitat estricta.

Els impostos els paguen les persones, diuen. Noooo. No només. Els impostos els paguen les persones, des d'uns territoris que els condicionen de manera important. Els impostos els paguen els ciutadans des de territoris que tenen d'entrada diferents nivells impositius. Trams d'IRPF distints. Impostos de Successions i Patrimoni, en graus diferents o directament inexistents. Avantatges o no a l'Impost de Societats. Territoris amb impostos especials o no: amb recàrrecs, com ara cèntims sanitaris quan vas a la benzinera. Espais amb taxes i preus públics diferents, com sabem perfectament a Catalunya, atès que els darrers pressupostos (com a resultat de l'estratègia d'ofec sense pietat que ens aplica l'Estat espanyol) han esdevingut una autèntica orgia de la imposició indirecta per via del cobrament dels serveis públics. I, sorprenentment, en tots els dies que porto escoltant debats sobre el tema a la ràdio, encara no he sentit ningú abordant aquest punt. Si els impostos els paguen els ciutadans i punt, per què en alguns llocs vivim condicions fiscals tan marcadament diferents?

Comentaris

  1. És més pervers que això. A part de de tenir diferents pressions impositives segons l'àmbit territorial de cada administració, el segon factor de les balances fiscals són la despesa. A menys despesa estatal a Catalunya, que ha de suplir la Generalitat, major pressió impositiva d'aquesta per recaptar aquests recursos, etc. etc. I caldria tenir en compte el cost de la vida. Si a Catalunya és 20 punts per sobre que a extremadura (escric de memòria, em sembla que hi ha un estudi de Fundació Irla que en parlava) està clar que no es pot donar el mateix servei públic amb la mateix despesa, i amb menys despesa per habitant com en sanitat, educació, etc. imagina't.

    ResponElimina
  2. Bé, jo sóc totalment ignorant de l'economia. No en vull saber res. És la mare del diable. Pels diners tot-hom es mata. En fi.
    Però, hi ha una cosa que no m'agrada tampoc sobretot quan es parla de greuges: A mi no m'importa gens que aquí jo hagi de pagar un € pel pa i allà fora en valgui 0,50€. No havíem quedat que ens volem independitzar d'Espanya? Doncs què ens fa que sigui més car o més barat això o allò? Altra cosa és veure que no se'ns tornen els diners que ens corresponen. La part corresponent només. No. Se'n queden molt més del que és lícit. Aquí és on m'hi emprenyo. Ara, que una cerveseta aquí sigui més cara que allà, doncs, no m'hi fa res. També és més cara a Florència, ves per on!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas