Ves al contingut principal

[-268] De quina Consulta parlem? (#PSOEaCatalunya)

Diari de Setge del 13 de febrer de 1714 (dia 204).

Arenys de Mar











La veritat, comença a fer mandreta parlar de la branca del PSOE a Catalunya abans coneguda com a PSC, però en fi. Encara ho farem alguna vegada de tant en tant. L'espectacle de l'altre dia al Parlament, quan el Grup Socialista va ser incapaç de formular una pregunta a la consellera d'educació passarà probablement als annals de la incapacitat parlamentària. El nivell de Lucena & Co. és el que és. Cada compareixença de Pere Navarro als mitjans esdevé ja directament esperpèntica; l'altre dia afirmava que veia el PSC molt fort, mentre el partit es dessagna al territori. Els dirigents del PSOE a Catalunya afirmen amb contundència que, en realitat, CiU i ERC no volen la Consulta, que només segueixen una estratègia adreçada a la confrontació. Que en canvi ells sí la volen de veritat. Però, cada vegada que els escolto em pregunto, de quina Consulta parlen? Encara no he sentit cap entrevistador formular explícitament aquesta simple qüestió: de quina Consulta estem parlant? Està clar que no és de la que vol el 75% dels catalans, és a dir, la que ens porti a decidir lliurement el futur polític de Catalunya.

Bàsicament, perquè el PSOE a Catalunya va renunciar a aquesta pregunta fa mesos. A la que preveia el programa electoral amb el que va concórrer a les eleccions del 25 de novembre. Concretament, en la seva famosa rendició de Granada, que va precedir als aplaudiments de la direcció socialista espanyola a un emocionat Pere Navarro. En un suposat gest de generositat extrema, el PSOE només s'ha mogut per acceptar una indefinida reforma constitucional que no serviria ni per revertir els efectes de la famosa sentència del Tribunal Constitucional de l'estiu de 2010. La Consulta que accepta el PSOE, si no ho entès malament, és únicament la que ens permeti als catalans, amb els espanyols, votar en relació al contingut de la reforma concreta que els partits hagin cuinat prèviament als despatxos. No és, doncs, cap Consulta d'autodeterminació, sinó un plat servit en fred que ens haurem de menjar sense amanir. És, ras i curt, un intent de repetir l'operació constitucional de 1978 a la sortida del franquisme. Per això, quan Pere Navarro o Maurici Lucena diuen que ells sí que volen la Consulta es revelen com uns autèntics tafurs.

Comentaris

  1. A l'inici d'aquest intent de democràcia actual, semblava que tots els polítics de tot el mal estat espanyol havien de tenir uns mínims de cultura i de coneixement de què parlaven. Era un intent sense declaracions d'una bona entesa de saber de què es parlava. Això va anar caient fins arribar ara en aquest punt caòtic de negació d'uns mínims que permetin mantenir una certa dignitat de qualsevol partit que es vulgui considerar seriós. És la prova de la caiguda del prestigi de la política, i la confirmació de l'entrada pel boc gros dels oportunistes, cínics i ignorants de tot i que s'arrapen al "negoci" de la política.

    Per cert, pel que veig en Duran Lleida morirà matant....(políticament, esclar!)

    ResponElimina
  2. No perdem el temps amb el PSC: ha caigut en la insignificància política. Hara kiri, com ja he dit anteriorment.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…