Ves al contingut principal

[-269] El cosmopolitisme desmemoriat de David Trueba (#procés)

Diari de Setge del 12 de febrer de 1714 (dia 203).

Mar Bella (Barcelona)
Sempre és preferible que no t'insultin. Encara és més bo que et diguin que t'estimen. Però no n'hi ha prou. Establir una relació de, poc o molt, dependència recíproca entre persones, sota un paraigües jurídico-polític comú, exigeix també l'acord mínim sobre unes normes clares i, sobretot, la pràctica del respecte mutu en el dia a dia. Espanya ha demostrat negre sobre blanc, al llarg de cinc-cents anys, que és incapaç de concebre un esquema polític de relació entre els ciutadans de la Península que no passi per la imposició de l'hegemonia de Castella. Ho diu la història i ho refermen les enquestes del CIS, cada vegada que es pregunta als ciutadans de l'Espanya castellana (la que talla el bacallà, perquè sempre serà majoria) quin és el futur que desitja. En les darreres hores, després de les seves boniques paraules en rebre els premis Goya, assistim a una tourné pels mitjans del cineasta David Trueba. Disculpeu, però tal i com ha escrit la Marta Rojals a Vilaweb, la nostra actitud, per francament arrossegada, fa una mica de vergonyeta. Tenim un seriós problema d'autotestima, que diria aquell. Ell no ho sé, però nosaltres està clar que no ens estimem gaire.

Però, més enllà de la nostra reacció, hi ha coses en el discurs del bo de David Trueba que em continuen fent basarda. La principal, el seu cant a la bondat de la "Constitución que todos nos hemos dado", frase mítica que es pot considerar de tot, menys original. A mi em sembla que és el resultat del clàssic cosmopolitisme d'una part de l'esquerra del país veí, la que va decidir en temps d'Aznar abandonar la posició central del patriotisme espanyol per deixar-la a mans de l'extrema dreta. Semblant cosmopolitisme, a la pràctica, serveix a hores d'ara, bàsicament, per fabricar desmemòria. Per evitar afrontar cruament la manera en la qual Espanya s'ha construït històricament. Només des d'aquesta amnèsia per elevació es pot ignorar els profunds condicionants polítics de l'actual Estat espanyol, forjat al llarg de l'edat contemporània a base de dictadures i estats d'excepció (en bona part, si més no) contra Catalunya. Ara, arribats al punt on som, ja no parlem d'amor, sinó de sí volem acceptar les normes de convivència que ens ha imposat i tots sabem que (encara que alguns desitgin autoenganyar-se) ens continuarà imposant Espanya. I francament, em sembla que una majoria de catalans, estimin o no els espanyols, han decidit que ja no hi estan disposats.

Comentaris

  1. És que fins i tot, crec que alguns, uns quants, ho diuen convençuts. Aquí mateix, n'hi ha que pensen, o els ho han ficat dins del cap, que això de "La Constitución que todos nos hemos dado" és veritat. És això de repetir i repetir la mentida fins que es faci veritat. Però, ells, els de Castella, no analitzen qui va dir què i el per què. Això d'analitzar ja no toca.
    En fi, prou va fer aquest David Trueba.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…