[-271] Fallarás no l'encerta gens (#dependentisme)

Diari de Setge del 10 de febrer de 1714 (dia 201).

Delta de l'Ebre
Disculpeu-me l'acudit fàcil en el títol de l'apunt d'avui. L'escric arran de la intervenció de l'escriptora i periodista Cristina Fallaràs a 8tv, beligerant contra el president de Súmate, Eduardo Reyes, tan excelsament contestada pel, per a mi mític, Antonio Baños. M'interessa centrar-me avui en un dels arguments de la periodista. Aquell suposat seguidisme de la dreta burgesa que caracteritza el moviment sobiranista a Catalunya, segons el qual, el debat independentista serviria per tapar els problemes socials reals. Tal visió de la jugada és esbiaixada des de tots els punts de vista. No només perquè aquest procés l'hem començat des de baix, organitzant més de mig miler de consultes arreu de Catalunya, si més no, de bon començament, contra la voluntat de (gairebé) tots els partits polítics. No només. No només perquè és demoscòpicament falsa: l'enquesta de dijous passat de 8aldia, per exemple, demostrava empíricament que l'independentisme és massivament majoritari entre els ciutadans que es defineixen des del centre a l'extrema esquerra, mentre entre els qui es veuen a sí mateixos de dretes, són els únics entre els quals és majoritari el no a la plena sobirania de Catalunya.

I, encara, no només per això. També per la pràctica política real que, encara que astorats, comprovem cada dia. L'establishment català, les tres-centes famílies, els que sempre han dominat el cotarro, s'estan recolzant sense vergonya en l'empara dels dependentistes. El País actua descaradament al servei de l'statu quo i ens ofereix cada dia articles delirants en progressió geomètrica. Només cal comprovar com Pere Navarro es reuneix cada dos mesos per sopar amb l'editor del diari "La Razón", José Manuel Lara. O com Alfredo Pérez Rubalcaba es desplaça fins a Barcelona per trobar-se amb representants significats de l'alt empresariat català, a fi de concertar una estratègia conjunta per aturar el procés. És evident que serà realment difícil construir un nou país contra els de sempre. Sense els vicis que estan portant l'Espanya de la Constitució del 78 a esdevenir un Estat en descomposició. Serà, certament, molt, molt difícil. Però la lluita dels catalans per la independència no és pas una tapadora dels canvis necessaris, imprescindibles, cap a una major justícia social, sinó precisament l'única, tal vegada, l'última esperança que aquesta sensibilitat majoritària d'esquerra a Catalunya faci realitat un país nou. I oposar-se, en el fons, és posar-se al servei dels de sempre. Per molt progre que hom vulgui semblar.

Comentaris

  1. Es curios aixo del socialisme, oi? El 80% dels ciutadans volen votar i els sociates passen d'ells, en canvi amb les elits mes carques i reaccionaries no paren de reunir-s'hi.

    ResponElimina
  2. En qualsevol cas, aviat tindrem un nou canal de TV per poder-nos expressar i informar-nos millor: PuntAvuiTV ha comprat CanalCatalàTV. Aquest CC ha estat totalment inoperant i mancat d'interès general.
    Com que el desembarcament dels "controladors" del nostre independentisme ja també hi estan ficats dins de la feina, doncs ben aviat ja veurem definicions de postures en plena acció.

    PD: Vaig trobar molt perillosa la relliscada de l'Homs. On anava? Què pretenia?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)