Ves al contingut principal

[-271] Fallarás no l'encerta gens (#dependentisme)

Diari de Setge del 10 de febrer de 1714 (dia 201).

Delta de l'Ebre
Disculpeu-me l'acudit fàcil en el títol de l'apunt d'avui. L'escric arran de la intervenció de l'escriptora i periodista Cristina Fallaràs a 8tv, beligerant contra el president de Súmate, Eduardo Reyes, tan excelsament contestada pel, per a mi mític, Antonio Baños. M'interessa centrar-me avui en un dels arguments de la periodista. Aquell suposat seguidisme de la dreta burgesa que caracteritza el moviment sobiranista a Catalunya, segons el qual, el debat independentista serviria per tapar els problemes socials reals. Tal visió de la jugada és esbiaixada des de tots els punts de vista. No només perquè aquest procés l'hem començat des de baix, organitzant més de mig miler de consultes arreu de Catalunya, si més no, de bon començament, contra la voluntat de (gairebé) tots els partits polítics. No només. No només perquè és demoscòpicament falsa: l'enquesta de dijous passat de 8aldia, per exemple, demostrava empíricament que l'independentisme és massivament majoritari entre els ciutadans que es defineixen des del centre a l'extrema esquerra, mentre entre els qui es veuen a sí mateixos de dretes, són els únics entre els quals és majoritari el no a la plena sobirania de Catalunya.

I, encara, no només per això. També per la pràctica política real que, encara que astorats, comprovem cada dia. L'establishment català, les tres-centes famílies, els que sempre han dominat el cotarro, s'estan recolzant sense vergonya en l'empara dels dependentistes. El País actua descaradament al servei de l'statu quo i ens ofereix cada dia articles delirants en progressió geomètrica. Només cal comprovar com Pere Navarro es reuneix cada dos mesos per sopar amb l'editor del diari "La Razón", José Manuel Lara. O com Alfredo Pérez Rubalcaba es desplaça fins a Barcelona per trobar-se amb representants significats de l'alt empresariat català, a fi de concertar una estratègia conjunta per aturar el procés. És evident que serà realment difícil construir un nou país contra els de sempre. Sense els vicis que estan portant l'Espanya de la Constitució del 78 a esdevenir un Estat en descomposició. Serà, certament, molt, molt difícil. Però la lluita dels catalans per la independència no és pas una tapadora dels canvis necessaris, imprescindibles, cap a una major justícia social, sinó precisament l'única, tal vegada, l'última esperança que aquesta sensibilitat majoritària d'esquerra a Catalunya faci realitat un país nou. I oposar-se, en el fons, és posar-se al servei dels de sempre. Per molt progre que hom vulgui semblar.

Comentaris

  1. Es curios aixo del socialisme, oi? El 80% dels ciutadans volen votar i els sociates passen d'ells, en canvi amb les elits mes carques i reaccionaries no paren de reunir-s'hi.

    ResponElimina
  2. En qualsevol cas, aviat tindrem un nou canal de TV per poder-nos expressar i informar-nos millor: PuntAvuiTV ha comprat CanalCatalàTV. Aquest CC ha estat totalment inoperant i mancat d'interès general.
    Com que el desembarcament dels "controladors" del nostre independentisme ja també hi estan ficats dins de la feina, doncs ben aviat ja veurem definicions de postures en plena acció.

    PD: Vaig trobar molt perillosa la relliscada de l'Homs. On anava? Què pretenia?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…