[-272] L'enquesta dels Godó o el darrer crit desesperat de l'establishment (#Brigada)

Diari de Setge del 9 de febrer de 1714 (dia 200).

Sabadell
Després d'un dia d'intensa propaganda, dijous Josep Cuní va presentar a 8aldia una nova enquesta (després de les fetes a correcuita el desembre mateix, quan es van conèixer pregunta i data) sobre la hipotètica resposta a la Consulta del proper 9 de novembre. No em canso de dir-ho en aquest bloc i a les xarxes socials. En realitat, es tracta d'un escenari irreal. No només perquè hi ha seriosos dubtes que el Gran Timoner estigui disposat a celebrar-la contra la prohibició del Tribunal Constitucional, sinó sobretot, perquè en el cas hipotètic que es dugués a terme, em sembla evident que els del no tenen ja a hores d'ara ben clar que en faran boicot. Tot i així, els resultats de l'enquesta, presos com a sondeig d'opinió, permeten diverses constatacions. Demà us en faré alguna més, però l'essencial és l'absoluta manca d'escrúpols amb la qual la Brigada de narcòtics està disposada a contaminar l'anàlisi de la realitat catalana al servei de la preservació de l'statu quo. Tal i com la gent de Contrastant ve demostrant darrerament, l'última estratagema consisteix a crear una immensa pilota amb l'etiqueta d'indecisos, dins la qual es barregen deliberadament aquells que tenen un partit perfectament pres (votants nuls, en blanc i abstencionistes declarats) amb aquells, que no van gaire més enllà del 10%, que afirmen no saber encara quin serà el sentit del seu vot.

Es tracta, doncs, d'aconseguir de totes totes que el sí-sí no s'enfili en cap cas per sobre del 50%, alhora que es trasllada la idea que encara existeix una oportunitat per a la tercera via. L'exposició dels resultats de l'enquesta durant el programa va ser senzillament lamentable i impròpia de professionals de la demoscòpia: es va amagar deliberadament la distribució interna del calaix de sastre dels indecisos, amb l'objectiu de blindar la interpretació que el Grup Godó vol instal·lar al mig del debat, tal i com la tertúlia posterior va palesar. Lluny de posar-nos de mal humor, aquestes estratègies tan barroeres ens han d'omplir d'esperança: en primer lloc, perquè no colen entre una gent cada dia més informada; en segon terme, perquè demostren que l'establishment continua llançant crits desesperats per fer que el Govern espanyol mogui peça per convèncer una suposada bossa d'indecisos. Tot plegat, pura ficció, perquè ni l'executiu de Rajoy està disposat a moure un dit, ni existeix aquesta gran massa de votants pendent de convèncer. La realitat és que, em fa l'efecte, fa molts mesos que tot el peix és venut: el sí és mou entre el 60-65% i el no entre el 35-40%. I d'aquí, sòlidament instal·lats en la victòria, no sembla que ens haguem de moure. Se siente.

Comentaris

  1. Molt aviat , si encara es donen subvencions a la premsa caldra mirar molt be com es fa. No pot ser de cap manera que es dediquin diners dels impostos a manipular i desinformar els ciutadans. Mes aviat del que et penses, Godoti.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas