Ves al contingut principal

[-272] L'enquesta dels Godó o el darrer crit desesperat de l'establishment (#Brigada)

Diari de Setge del 9 de febrer de 1714 (dia 200).

Sabadell
Després d'un dia d'intensa propaganda, dijous Josep Cuní va presentar a 8aldia una nova enquesta (després de les fetes a correcuita el desembre mateix, quan es van conèixer pregunta i data) sobre la hipotètica resposta a la Consulta del proper 9 de novembre. No em canso de dir-ho en aquest bloc i a les xarxes socials. En realitat, es tracta d'un escenari irreal. No només perquè hi ha seriosos dubtes que el Gran Timoner estigui disposat a celebrar-la contra la prohibició del Tribunal Constitucional, sinó sobretot, perquè en el cas hipotètic que es dugués a terme, em sembla evident que els del no tenen ja a hores d'ara ben clar que en faran boicot. Tot i així, els resultats de l'enquesta, presos com a sondeig d'opinió, permeten diverses constatacions. Demà us en faré alguna més, però l'essencial és l'absoluta manca d'escrúpols amb la qual la Brigada de narcòtics està disposada a contaminar l'anàlisi de la realitat catalana al servei de la preservació de l'statu quo. Tal i com la gent de Contrastant ve demostrant darrerament, l'última estratagema consisteix a crear una immensa pilota amb l'etiqueta d'indecisos, dins la qual es barregen deliberadament aquells que tenen un partit perfectament pres (votants nuls, en blanc i abstencionistes declarats) amb aquells, que no van gaire més enllà del 10%, que afirmen no saber encara quin serà el sentit del seu vot.

Es tracta, doncs, d'aconseguir de totes totes que el sí-sí no s'enfili en cap cas per sobre del 50%, alhora que es trasllada la idea que encara existeix una oportunitat per a la tercera via. L'exposició dels resultats de l'enquesta durant el programa va ser senzillament lamentable i impròpia de professionals de la demoscòpia: es va amagar deliberadament la distribució interna del calaix de sastre dels indecisos, amb l'objectiu de blindar la interpretació que el Grup Godó vol instal·lar al mig del debat, tal i com la tertúlia posterior va palesar. Lluny de posar-nos de mal humor, aquestes estratègies tan barroeres ens han d'omplir d'esperança: en primer lloc, perquè no colen entre una gent cada dia més informada; en segon terme, perquè demostren que l'establishment continua llançant crits desesperats per fer que el Govern espanyol mogui peça per convèncer una suposada bossa d'indecisos. Tot plegat, pura ficció, perquè ni l'executiu de Rajoy està disposat a moure un dit, ni existeix aquesta gran massa de votants pendent de convèncer. La realitat és que, em fa l'efecte, fa molts mesos que tot el peix és venut: el sí és mou entre el 60-65% i el no entre el 35-40%. I d'aquí, sòlidament instal·lats en la victòria, no sembla que ens haguem de moure. Se siente.

Comentaris

  1. Molt aviat , si encara es donen subvencions a la premsa caldra mirar molt be com es fa. No pot ser de cap manera que es dediquin diners dels impostos a manipular i desinformar els ciutadans. Mes aviat del que et penses, Godoti.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…