Ves al contingut principal

[-272] L'enquesta dels Godó o el darrer crit desesperat de l'establishment (#Brigada)

Diari de Setge del 9 de febrer de 1714 (dia 200).

Sabadell
Després d'un dia d'intensa propaganda, dijous Josep Cuní va presentar a 8aldia una nova enquesta (després de les fetes a correcuita el desembre mateix, quan es van conèixer pregunta i data) sobre la hipotètica resposta a la Consulta del proper 9 de novembre. No em canso de dir-ho en aquest bloc i a les xarxes socials. En realitat, es tracta d'un escenari irreal. No només perquè hi ha seriosos dubtes que el Gran Timoner estigui disposat a celebrar-la contra la prohibició del Tribunal Constitucional, sinó sobretot, perquè en el cas hipotètic que es dugués a terme, em sembla evident que els del no tenen ja a hores d'ara ben clar que en faran boicot. Tot i així, els resultats de l'enquesta, presos com a sondeig d'opinió, permeten diverses constatacions. Demà us en faré alguna més, però l'essencial és l'absoluta manca d'escrúpols amb la qual la Brigada de narcòtics està disposada a contaminar l'anàlisi de la realitat catalana al servei de la preservació de l'statu quo. Tal i com la gent de Contrastant ve demostrant darrerament, l'última estratagema consisteix a crear una immensa pilota amb l'etiqueta d'indecisos, dins la qual es barregen deliberadament aquells que tenen un partit perfectament pres (votants nuls, en blanc i abstencionistes declarats) amb aquells, que no van gaire més enllà del 10%, que afirmen no saber encara quin serà el sentit del seu vot.

Es tracta, doncs, d'aconseguir de totes totes que el sí-sí no s'enfili en cap cas per sobre del 50%, alhora que es trasllada la idea que encara existeix una oportunitat per a la tercera via. L'exposició dels resultats de l'enquesta durant el programa va ser senzillament lamentable i impròpia de professionals de la demoscòpia: es va amagar deliberadament la distribució interna del calaix de sastre dels indecisos, amb l'objectiu de blindar la interpretació que el Grup Godó vol instal·lar al mig del debat, tal i com la tertúlia posterior va palesar. Lluny de posar-nos de mal humor, aquestes estratègies tan barroeres ens han d'omplir d'esperança: en primer lloc, perquè no colen entre una gent cada dia més informada; en segon terme, perquè demostren que l'establishment continua llançant crits desesperats per fer que el Govern espanyol mogui peça per convèncer una suposada bossa d'indecisos. Tot plegat, pura ficció, perquè ni l'executiu de Rajoy està disposat a moure un dit, ni existeix aquesta gran massa de votants pendent de convèncer. La realitat és que, em fa l'efecte, fa molts mesos que tot el peix és venut: el sí és mou entre el 60-65% i el no entre el 35-40%. I d'aquí, sòlidament instal·lats en la victòria, no sembla que ens haguem de moure. Se siente.

Comentaris

  1. Molt aviat , si encara es donen subvencions a la premsa caldra mirar molt be com es fa. No pot ser de cap manera que es dediquin diners dels impostos a manipular i desinformar els ciutadans. Mes aviat del que et penses, Godoti.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.