Ves al contingut principal

[-273] Desesperació total en els rengles de la tercera via [#prouespoli]

Diari de Setge del 8 de febrer de 1714 (dia 199).


Després de tants mesos de parlar-ne, d'esperar el manà salvador per a alguns d'un nou sistema de finançament que guareixi les esgarrinxades de la nostra relació de dependència amb Espanya, amb això de les balances hem entrat en una nova dimensió de la manca d'escrúpols de l'espanyolisme governant. L'exposició de motius del ministre Montoro (abans d'haver de fer una espectacular reculada) va ser diàfana: si les balances fiscals mostren una distribució injusta dels recursos públics, ni se t'acudeixi modificar el repartiment... carrega't les balances. A mi em recorda aquella frase de Les Luthiers al seu mític gag sobre la República de Banània (el vídeo del qual il·lustra aquest apunt): "Me duele que se piense que éste es un gobierno autoritario; que no se piense eso... es una orden". Hem entrat en la dimensió del disbarat. Naturalment, de la coctelera sacsejada per l'economista friqui Ángel de la Fuente, fundador de Ciutadans i veterà opositor a l'existència d'un punyent dèficit fiscal de l'Estat espanyol amb Catalunya, en sortiran els números que l'espanyolisme necessiti per avalar la continuïtat de l'espoli. Zero patatero.

De tot plegat, potser el que més gràcia em fa és l'enèssima plantofada als morros de l'establishment que se'n deriva. Fa mesos que, de Gay de Montella i el Foment al senyor Fainé de la Caixa, passant pel comte de Godó i les seves hosts, es parla de la necessitat i la imminència d'un gran pacte entre Catalunya i Espanya. Es donava per sobreentès que hauria de passar per un blindatge de competències de la Generalitat, especialment, en matèria cultural i educativa i per un nou pacte fiscal que modifiqués en profunditat el model de repartiment dels recursos públics vigent durant tots els anys de la democràcia a Espanya. Doncs, no, amics del Pont Aeri. Desesperats de la tercera via. No. El govern espanyol ha decidit que no hi haurà cap mena de reforma en profunditat. Tot l'esforç transformador es perdrà en demostrar que Catalunya no està, amb el sistema actual, ni tan sols maltractada fiscalment. Així, com ho sentiu. Cate nene. No caldrà canviar res perquè el sistema actual funciona com una seda. Toma diálogo y tercera via!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…