Ves al contingut principal

[-273] Desesperació total en els rengles de la tercera via [#prouespoli]

Diari de Setge del 8 de febrer de 1714 (dia 199).


Després de tants mesos de parlar-ne, d'esperar el manà salvador per a alguns d'un nou sistema de finançament que guareixi les esgarrinxades de la nostra relació de dependència amb Espanya, amb això de les balances hem entrat en una nova dimensió de la manca d'escrúpols de l'espanyolisme governant. L'exposició de motius del ministre Montoro (abans d'haver de fer una espectacular reculada) va ser diàfana: si les balances fiscals mostren una distribució injusta dels recursos públics, ni se t'acudeixi modificar el repartiment... carrega't les balances. A mi em recorda aquella frase de Les Luthiers al seu mític gag sobre la República de Banània (el vídeo del qual il·lustra aquest apunt): "Me duele que se piense que éste es un gobierno autoritario; que no se piense eso... es una orden". Hem entrat en la dimensió del disbarat. Naturalment, de la coctelera sacsejada per l'economista friqui Ángel de la Fuente, fundador de Ciutadans i veterà opositor a l'existència d'un punyent dèficit fiscal de l'Estat espanyol amb Catalunya, en sortiran els números que l'espanyolisme necessiti per avalar la continuïtat de l'espoli. Zero patatero.

De tot plegat, potser el que més gràcia em fa és l'enèssima plantofada als morros de l'establishment que se'n deriva. Fa mesos que, de Gay de Montella i el Foment al senyor Fainé de la Caixa, passant pel comte de Godó i les seves hosts, es parla de la necessitat i la imminència d'un gran pacte entre Catalunya i Espanya. Es donava per sobreentès que hauria de passar per un blindatge de competències de la Generalitat, especialment, en matèria cultural i educativa i per un nou pacte fiscal que modifiqués en profunditat el model de repartiment dels recursos públics vigent durant tots els anys de la democràcia a Espanya. Doncs, no, amics del Pont Aeri. Desesperats de la tercera via. No. El govern espanyol ha decidit que no hi haurà cap mena de reforma en profunditat. Tot l'esforç transformador es perdrà en demostrar que Catalunya no està, amb el sistema actual, ni tan sols maltractada fiscalment. Així, com ho sentiu. Cate nene. No caldrà canviar res perquè el sistema actual funciona com una seda. Toma diálogo y tercera via!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…