[-275] Durao Barroso a la cort de Felip IV de Castella (I) (#Europa)

Diari de Setge del 6 de febrer de 1714 (dia 197).

Escut de Portugal
Les voltes del destí han volgut que siguin un portuguès i un belga, procedents d'antics territoris sotmesos al poder de la Monarquia hispànica, els qui encapçalin des de les institucions europees les amenaces contra la independència de Catalunya. Curiós, perquè si avui el nostre camí de llibertat (element que incomoda profundament l'Estat espanyol) corre en paral·lel al dels escocessos, el 1640 ho va fer del braç dels ibèrics de l'altra banda de la península. Ens ho explicà fa uns quants anys, ben documentat, la M. Àngels Pérez Samper (Catalunya i Portugal el 1640. Barcelona: Curial, 1992, 465 p.). La seva obra recull el testimoni fonamental de Rafael Nadal, a la seva Relació molt certa y verdadera dels ditxosos y felices seccessos de las armas del rey de Portugal y dels embeleços usan los castellanos... La solidaritat entre els dos països revoltats, més enllà dels resultats diplomàtics, fou molt intensa. A Catalunya, les primeres notícies de la Revolució de Desembre a Portugal foren rebudes amb enorme interès i curiositat. L'arribada de l'ambaixador Mascarenhas fou un veritable esdeveniment ciutadà a Barcelona: molts bons patricis l'acompanyaren a la Casa de la Diputació, on tingueren l'oportunitat de veure'l i escoltar-lo.

En contrapartida, l'ambaixador català Sala fou també rebut amb mostres evidents de suport per part de la societat portuguesa: al seu pas per Lisboa, segons informà a la capital catalana, la gent proferia crits de "Visca Catalunya". Nadal, segons crec, resident si més no temporalment a la capital portuguesa, deixà escrit l'impacte que hi gaudien les notícies procedents de Catalunya: "als quatre del mes de iuliol rebí la de vostra mercè, la qual aguardava amb molt gran desig, y fonch tant lo contento y alegria que causà no sols a mi, sinó també a tots estos portuguesos germans nostres, que no se podia explicar; tant que se'n feren dins de dos hores més de dos-centes còpies; perquè me feren pujar sobre de una cadira y anava dictant la carta, y eran los qui escrivian (que los volguí comptar per curiositat) eren quaranta y hu, y de aquí la copiaren moltíssims, la causa de assò era perquè ací no se sabia ab certesa la victòria que tingueren los catalans, juntament amb los francesos [...]. De esta nova se alegraren tant los portuguesos, que pareixia que ells havian alcançada la victòria, tant gran amor aportan als catalans, com si fossen propis germans". Com han canviat els temps: avui Durao Barroso, aliè a aquesta història, tal i com ha demostrat el seu debat a Davos amb Xavier Sala i Martín, camina de la mà dels hereus de Felip IV de Castella.

Comentaris

  1. Doncs això mateix ho vaig pensar fa uns dies quan aquest Durao Barroso (enfangat), va posicionar-se en contra de la nostra emancipació d'Espanya. Coses veredes...! i més que n'haurem de veure!

    ResponElimina
  2. No cal pas anar a mirar que fa el Durao aquest... aquí tenim un tal Truan&Lerida que deu n'hi do...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)