[-276] Albert Rivera, al Pi de les Tres Branques (#procés)

Diari de Setge del 5 de febrer de 1714 (dia 196).

Mercat Central de Sabadell
Diuen que l'Alicia Sánchez Camacho, tot seguint la clàssica política (tan i tan europeista) dels grans partits espanyols, serà rebutjada a corner com a candidata del Partido Popular a les properes eleccions europees. La veritat és que el grau d'immoralitat al qual ha arribat ella i el seu fidel escuder Enric Millo l'ha posat en un punt de no retorn, de descrèdit total a Catalunya, que ni els seus, probablement (enquestes canten), estaran disposats a sostenir per gaire més temps. Evidentment, no la trobarem a faltar i ella segur que gaudirà de nou temps i mitjans per distreure's. Entretant, però, mentre acaba de perfilar-se el seu futur, l'exabrupte i l'escenificació de la tensió és la seva prioritat màxima. El Partido Popular ha d'aturar com sigui la sagnia cap a Ciutadans si no vol morir completament dessagnat a Catalunya. L'únic argument que els queda: presentar-se, amb la força que els dóna controlar tots els poders de l'Estat (inclòs el judicial), com l'única garantia d'aturar el procés, com sigui, per terra mar i aire, pel civil i pel criminal. Amb la suspensió de l'autonomia si cal.

La radicalització del Partido Popular respon a Espanya, als nervis generalitzats que els provoca l'espanyolisme radical de les noves formacions, com ara UPyD i Vox. A Catalunya, el paper de Ciudadanos, no em cansaré de repetir-ho està esdevenint fonamental per garantir l'èxit del procés cap a la plena llibertat. Em repeteixo, que ja ho he dit altres vegades, si el partit de Rivera i Cañas (ai, Cañas, deixa les pastilles) no existís, ens l'hauríem d'inventar. Fa un paper insubstituïble. Distreu sistemàticament qualsevol possibilitat d'entesa, la més mínima concessió per part del govern espanyol. Dinamita cada dia la més mínima orientació cap a una tercera via al gust que voldrien els de sempre, els 300 de Fonteta. Fa pocs dies, era entendridora la foto d'Albert Rivera rebut en loor de multituds al Círculo Ecuestre, aclamat entre el gran economista i nou historiador Borja García-Nieto i l'inspirador del sopar de l'establishment a l'Empordà, el caçatalents Luis Conde. A mi em sembla, francament, que l'hauríem de convidar al Pi de les Tres Branques: pocs estan fent més que ell per afermar la convicció que no existeix cap alternativa a la independència.

Comentaris

  1. Es diu "en loor de multituds" tot i que al cercle equestre "olor" potser si que esta justificat pels cavalls i el garrulam que s'hi arreplega

    ResponElimina
  2. Efectivament, jo també vaig celebrar l'arribada de C's. Era clar que el seu discurs obligaria a reposicionar-se a partits que jugaven amb l'ambigüitat, en particular el PSC.

    ResponElimina
  3. No crec que als PPs els serveixi de gaire els seus propis fracassos. més aviat penso que "moriran matant". No saben fer altra cosa, ni frenar els partits de la competència, ni raonaments. Això és l'últim espetec del falangisme, crec. i no el volen celebrar amb discreció, sinó amb tota la ceguesa que els dóna el seu enteniment.

    ResponElimina
  4. A PART DE LERRUOXISME,QUINA AKLTRE IDEOLOGIA TENEN A C's?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)