Ves al contingut principal

[-277] La proposta de l'establishment: replegar-nos cap a la inanició (#catalàalatac)

Diari de Setge del 4 de febrer de 1714 (dia 195).

S'Agaró
Us parlaré avui d'un argument, si més no curiós, que veig que va guanyant adeptes en el món dependentista, a través dels millors opinadors, sempre tan actius, de la Brigada de narcòtics. Es pot resumir així: davant l'ofensiva embogida del Partido Popular, ens hem de replegar en els temes realment fonamentals a la recerca del consens a Catalunya. Primer li vaig sentir dir al gran Lluís Bassets, de gira en la presentació del seu darrer llibre contra el procés. Ara, arran de la sentència del TSJC contra la immersió, veig que reprèn el mantra el mestre de mestres Enric Juliana. La seva aportació és interessant. Primer de tot, ens diu: recuperem la unitat en defensa de la llengua. Després ja buscarem (ell no, naturalment) altres horitzons. Anem per parts. La unitat en favor de la Consulta (a la que, naturalment, no vol agafar-se en Juliana) ja aplega pràcticament tots els elements del tradicional catalanisme. El PP, Ciudadanos i l'actual PSOE a Catalunya que dirigeix Pere Navarro no formen part de la unitat catalanista. No ens hem de replegar, doncs, cap a enlloc, perquè la única unitat possible, la de tres quarts parts del país, ja l'hem construït al voltant de la Consulta.

Però, a més, esfilagarsant l'argument, diu en Juliana: no podem aspirar a un Estat propi si no som capaços abans de conservar les parcel·les d'estat que ja tenim. I aquí ve (normal, tractant-se d'un dels grans opinadors al servei de l'establishment) la segona gran trampa. Parlem clar. El Govern de Catalunya, és evident, està intervingut. No disposa dels mitjans suficients per dur endavant autèntiques polítiques que vagin més enllà de la simple gestió dels serveis públics que presta. Com a conseqüència de la realitat objectiva que recapta directament un 5% dels ingressos que requereix, depèn absolutament de les transferències reglades i del crèdit que li ve de Madrid. Però és que, a més, no disposa de cap, repeteixo cap, àmbit competencial on poder replegar-se i fer-se fort. Ni tant sols en l'àmbit cultural o educatiu. Dos exemples recents: la imposició d'una llicència federativa única espanyola i l'ensorrament de la immersió lingüística per la via de l'aplicació a casos particulars de la doctrina emanada del Tribunal Constitucional sobre l'obligatorietat del caràcter vehicular de l'espanyol a les nostres escoles. Replegar-nos cap a la inanació, cap al no res. No combatre, no molestar. Aquesta és la proposta que ens fa l'establishment per boca dels seus opinadors. No fos cas que poguéssim defensar la llengua, com cal, amb les eines que tenen tots els estats del món.

Comentaris

  1. La meva mare em deia que aquesta és terra de geperuts i traïdors. Crec que tenia molta raó. Per què ens cal aguantar els xàfecs del mal estat espanyol? Doncs perquè som insolents, descarats i no ser submisos. Que se l'aguantin ells els seus xàfecs! Els seus odis són tan evidents que justifiquen el constant increment independentista. Ja s'ho faran.
    Entre Julianes i Bassets, i tots els que vulgueu, la gran majoria són una colla de porucs on no saben arriscar-ne res, no fos cas que en sortís delmat.
    Pobres d'esperit, miserables del poder, porucs, etc.

    ResponElimina
  2. Efectivament en Juliana és el mestre de mestres de la Brigada de Narcòtics. A mi m'agrada veure'l quan parla a Can Cuní, amb aquells punys de la camisa que sempre li surten de la màniga de l'americana, amb aquelles mans grassonetes, com de pastisser bonhomiós i aquells gestos que fa. Sempre em recorda aquesta escena: http://youtu.be/F1ILPl5FQaM

    Si bades un pèl, ja se t'ha cruspit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…