Ves al contingut principal

[-278] Quan t'acusen justament d'allò que ells en són els responsables (#dependentisme)

Diari de Setge del 3 de febrer de 1714 (dia 194).

11 de Setembre de 2012
És potser un dels elements més kafkians del procés. En general, el dependentisme té una tendència malsana (fins i tot, potser per als seus propis interessos) a afirmar amb total contundència com a segur, allò que és només una mera hipòtesi. Però, encara té una de superior: la d'encolomar sistemàticament als altres les pròpies responsabilitats. Practicar un vici i imputar-lo cegament als altres. Dir-nos que practiquem el pensament únic des de mitjans o només opinen els seus. L'Espanya de matriu castellana ha estat la causa de tot plegat: primer, per incapacitat de fagocitar per la força les altres nacions ibèriques. Després, una vegada demostrada la seva feblesa, per no intentar una fórmula de convivència respectuosa amb la pluralitat. Costa d'assumir tot plegat. Com a conseqüència, en el debat que tenim, la seva argumentació en defensa de no deixar-nos votar és cada dia més delirant. De psiquiatra. La llista d'acusacions/amenaça que se'ns fan, que en realitat respon al mil·límetre als seus propòsits, és inacabable. Totes elles sens imputen a nosaltres amb una mà, mentre és la mateixa Espanya la que les executa o voldria executar amb l'altra.

Només uns quants exemples. Quan diuen que volem posar fronteres, es refereixen en realitat al fet que si marxem ells ens posarien una frontera per impedir la lliure circulació de persones i mercaderies. A Catalunya encara no he sentit cap sobiranista afirmar que les vol. I si nosaltres no les volem, deu ser que les posarien ells, no? Quan diuen que volem marxar de la Unió Europea, en realitat afirmen que ells remouran cel i terra per aconseguir-ho i que blocaran qualsevol intent nostre per entrar-hi després d'un lògic període curt de transició durant el qual els ciutadans sempre hi serem a dins. Quan diuen que l'independentisme vol fracturar la convivència a Catalunya deuen pensar en la recollida de signatures contra l'Estatut, que va ser una manera molt intel·ligent de fomentar la unitat civil. I la darrera que he sentit en la mateixa línia procedeix del famós informe de la FAES: la independència amenaça la pau! Atenció, atureu màquines: els qui tenen l'exèrcit a disposició i l'han utilitzat sempre per sufocar la llibertat de Catalunya diuen que nosaltres, creadors d'un moviment cívic i pacífic exemplar, amenacem la pau. Senzillament, de traca i mocador.

Comentaris

  1. Amic Granollacs, això que comentes no és més que una estratègia de manipulació perfectament estudiada i que surt de la FAES. En fan servir d'altres, però aquesta d'acusar al rival dels teus propis defectes és molt típica.

    A mi el que em sorpren és la falta de resposta de l'independentisme a certes animalades. Per exemple que la Constitució espanyola no admet el dret d'autodeterminació. Tants i tans experts, catedrátics i professors de dret constitucional (cada cop tinc més la impressió que la majoria són una colla de vividors i no fan cap falta) i cap s'ha llegit l'article 10.2???. Llegiu-lo, no ho diu directament, però en el fons admet el dret d'autodeterminació.

    Una altra de bona, és que el procès del Regne Unit amb Escòcia és diferent? diferent de qué?. Que United Kingdom no té constitució? Clar que en té. És un conjunt de normes, lleis i principis. No té un texte únic, però té una constitució. Constitució que per cert es modifica en el Agreement per permetre el referendum escocès.

    No soc advocat, no entenc de lleis (ni ganes) però sé el que és de Justícia com a mínim tant o més que els senyors del Tribunal Constitucional o Suprem. Com és que un ignorant legal com jo puc arrivar a aquestes conclusions i dades i els suposats experts no??

    Ja sé que el Tribunal Constitucional donarà preferència al sagrat artícle sobre la indivisible unitat de la pàtria espanyola (gran mentida, Espanya és desmembra permanentment fins i tot abans d'existir) imposat a punta de pistola pels militars franquistes davant l'article 10.2 (d'acord amb la legalitat internacional). Però com diu aquell, Algú ho havia de dir.

    La Constitució Espanyola és la continuació de La Biblia. En temps, La Biblia només podía ser interpretada pels membres especialitzats de l'Esglesia. Els ciutadans només havien d'obeir. Igual que amb la Constitución, només la poden interpretar els grans funcionaris judicials i ningú més. Doncs no, jo també la interpreto.

    Per cert, només per curiositat, perquè veieu com s'estimen La Sacrosanta Constitución, llegiu-vos l'article 47 i compareu amb el que ha passat a Espanya els ultims 20 anys.

    ResponElimina
  2. Ensopeguen amb el seu propi peu, són garrells.
    Com que no estan acostumats a fer servir el raonament, només saben insultar i provocar situacions kafkianes per veure de treure'n profit, ves per on.

    Ara, ahir a l'espai de "Salvados!" (que mai dels mais no havíem vist a casa) el nostre Presi va superar en molt, amb raonaments contundents, el F. González.
    Anem pel bon camí!

    ResponElimina
  3. Quan diuen "nacionalismo excluyente" casualment intenten fer veure que no es refereixen al nacionalisme espanyol, sinó al dels altres.
    Fita

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…